Afrontava l´Espanyol a Sevilla aquest primer partit des de la lesió de la seva metralladora, Dani Osvaldo, amb l´objectiu de tancar la primera volta de la competició amb un bon resultat que servís per arrodonir uns números que de per si eren ja magnífics davant un Sevilla que volia confirmar davant la seva afició la seva recuperació, insinuada aquestes darreres setmanes. I val a dir que si el que necessitava el nostre equip per superar qualsevol complexe per haver d´afrontar els propers dos mesos de competició sense la seva estrella era una victòria de prestigi, se n´ha sortit amb èxit gràcies a haver sabut neutralitzar una de les davanteres més temudes de la Lliga, i a haver sabut aprofitar les poques oportunitats de gol de les que ha gaudit al llarg dels 90 minuts. Un encert peronificat a més en un futbolista, José Callejón, que aquesta nit ha fet callar boques i tancar debats sobre la seva poca efectivitat cara a porta contrària.
Val a dir que el començament de partit no semblava donar-nos massa esperances d´aconseguir acabar esgarrapant quelcom de positiu del Sánchez Pizjuán, i és que tot i que l´equip espanyolista va sortir els primers instants decidit a buscar la meta de Javi Varas, ben poc van estar-se els sevillistes d´expolsar-se aquest domini inicial i fer-se amb el control del partit. Seva va ser la primera gran oportunitat per obrir el marcador, quan Luis Fabiano va rematar de cap una pilota que Kameni va poder enviar a còrner. Només un minut després, va ser Juan Forlín qui va haver de llençar-se a terra d´una manera espectacular per evitar una rematada del mateix brasiler del Sevilla. L´Espanyol donava alguns símptomes preocupants, sobre tot quan regalava massa fàcilment la pilota al contrari, i em una d´aquestes accions només la sort va evitar encaixar un gol. Va ser quan al minut 16 entre Víctor Ruiz i Kameni no van saber allunyar una pilota a l´interior de l´àrea que Navas afortunadament no era capaç d´enviar al fons de la nostra xarxa. La cosa no pintava bé pels interesos blanc-i-blaus, que no era capaç de trobar-se còmode sobre la gespa davant la presió del de Manzano, i que només arribava amb comptagotes al domini de Varas, i quan ho feia, era portant molt poc perill. Pochettino, conscient de que la cosa no rutllava, va fer alguns retocs que van servir per anivellar forces, i en un moment en que el parit no tenia un clar dominador, l´Espanyol rebia una recomensa impensable veient com havia anat el partit fins el moment; va ser al minut 41 quan Javi Márquez feia una impressionant centrada a l´espai -i atenció, amb la seva cama dolenta, la dreta- que deixava una pilota morta entre el Varas i la seva defensa que José Callejón va enviar al fons de la xarxa local amb la planta de la bota. El gol del de Motril va servir per esperonar els nostres futbolistes, que van treure´s de sobre qualsevol mena de complexos, i van dominar el tram final del partit davant un Sevilla que no se´n sabia avenir en veure´s per sota al marcador.
Pochettino va decidir deixar al vestidor Juan Forlín, que havia tornat a fer de les seves a la primera meitat, guanyant-se una tarja groga absolutament innecessària en una acció al mig del camp. Amb Jordi Amat convertit en la nova parella de ball de Víctor Ruiz, l´Espanyol es preparava per aguantar la previsible càrrega de la cavalleria sevillista apostant per no regalar la pilota al rival en cap moment, jugant amb el creixent nerviosisme de la grada del Pizjuán. Fins i tot l´equip podria haver sentenciar el matx si al minut 8 Javi Márquez hagués sabut aprofitar millor una magnífica passada en diagonal de José Callejón, però aquesta vegada la seva cama dreta no va ser tan bona aliada del badaloní com en la jugada del gol. El Sevilla, de mica en mica, començava a donar símptomes de recuperació, pel que Poche decidia renunciar a la capacitat creadora de Javi Márquez per guanyar en contundència defensiva donant entrada a Aldo Duscher. Malgrat tot, els locals van ser capaços de posar setge a la meta de Kameni, i el nostre equip va començar a passar-lo malament davant un Sevilla que va tenir una molt bona oporunitat al 22, quan Romaric va enviar una rematada de cap només un pam per sobre del travesser del camerunès. Al 29, va ser Kanouté qui també de cap va obligar a lluir-se el meta espanyolista. I quan més estava patint el nostre equip, tal com havia succeit a la primera meitat, arribava la jugada que matava el partit: Luis García, murri, murri, murri, s´aprofitava de la passivitat de la defensa sevillista per fer una ràpida sacada de falta que permetia José Callejón definir a la perfecció davant Varas, i fer el 2-0. Amb un estadi que va anar-se buidant a marxes forçades, i amb un gol de Negredo en l´afegit que no va fer perillar en cap moment la victòria espanyolista, acabava un partit que servia per posar la cirereta al pastís de la magnífica primera volta de l´equip.
No hay comentarios:
Publicar un comentario