Los pericos no son aves de compañía

El Athletic tampoco le pudo cortar las alas al Espanyol. Los pericos de Aguirre, él tan Vasco como siempre, no son buena compañía. Las aves barcelonesas son rapaces y con esas garras ganaron a los leones, que perdieron su segundo partido de la temporada. El Espanyol iguala al Villarreal en la cuarta plaza y el maravilloso estadio de Cornellá-El Prat no tiene techo. ¿Por qué no seguir disfrutando del vuelo?.

El equipo blanquiazul tiene unas plumas muy reconocibles. Sabe cuándo y cómo picotear. Intenso, pendiente de todo y rápido para dejar al que se ponga por delante sin capacidad de respuesta. Así venció al Athletic, que aguantó el combate hasta el descanso. Sorprendió que el primer gancho y el segundo que desniveló la batalla lo diese Víctor Sánchez. Habitual ganador del premio a currante de la noche, brilló en la faceta goleadora. Marcó dos de los tres tantos locales y subrayaron un partido colosal.

No hubo vencedor en la primera mitad. Cada equipo hizo un gol y no sobraron las ocasiones. Fue un cuerpo a cuerpo sin respiro y el que pegó más fuerte fue Víctor con el 1-0. Iraizoz despejó un córner y el centrocampista se creyó capaz de todo. Se quedó con la pelota y disparó con el alma. Para el portero del Athletic, titular en detrimento de Herrerín, resultó un rayo. Fue imposible esquivarlo.

El gol no confundió al Athletic, que se fue para arriba y consiguió el empate cerca del descanso. Conectaron Beñat y Mikel Rico y De Marcos apareció en zona de remate para empatar. Casilla poco pudo hacer. Lo mismo le pasó con el gol de Ibai. No podrá reprocharse nada a pesar de los dos balones que recogió de su portería.

Fútbol pasional 
La segunda mitad sí la gobernó el Espanyol. Se elevó con otro tanto de Víctor Sánchez y, por momentos, arrolló a un Athletic que se vio superado. Los pericos parecían más rápidos y hasta más altos. La lesión de Fuentes no alteró al equipo de Aguirre, que juega al fútbol como su entrenador lo vive. Esto es pasión y así marcó Sergio García, después de un tiro de Stuani y otro suyo. Entró, que es lo importante. A la jaula.

Ander y Susaeta, suplentes, entraron cuando ya parecía que el pescado estaba vendido. Lo estaba. Aunque Ibai se clavase una falta preciosa en el descuento. Los pericos saben usar el pico.

Víctor Sánchez pone al Espanyol en la frontera de la Champions

Vini, vidi, Víctor. Igual que Julio César, quien llegó, vio y venció anoche en Cornellà-El Prat fue Víctor Sánchez. A su repertorio habitual de coberturas y robos de balón, el mediocentro añadió el gol. Como en la primera jornada ante el Celta o el curso pasado ante el propio Athletic en San Mamés. La exhibición de Víctor comprendió dos tantos, el primero de ellos un golazo con la zurda y el segundo, la llave del triunfo perico tras el 1-1 rojiblanco. Un alarde de recursos que quedó a dos goles de recibir premio mayúsculo: que el Espanyol terminase la jornada en zona Champions.

El espíritu de Víctor, un fútbol aguerrido, de contacto y presión, reinó en la primera mitad, equilibrada. Aunque la igualdad pudo quebrarse si Martínez Munuera hubiera visto las manos de Colotto en su área, en el 9’. Pero enseguida llegó el 1-0, un robo de Víctor, que cabalgó y empalmó el balón al bote. Celebraba el Espanyol la ventaja al filo del descanso —tras un primer susto de Muniain, que salvó Moreno in extremis—, cuando De Marcos (que tuvo sus primeros minutos con Valverde, tras haberlo jugado todo con Bielsa) empató a pase de la muerte de Rico tras un gran balón colgado por Beñat.

Remate similar pero del omnipresente Víctor, listo para empujarla, fue el que condujo al 2-1 en la reanudación. Y cuando el Athletic buscaba el toque que no halló, quien sí encontró el gol que hasta ayer se le negaba fue Sergio García, quien pese al golazo postrero de Ibai, sentenció el partido, sus miedos y mantiene al Espanyol invicto. O, en este caso, inVíctor.

ESPANYOL 3 -ATHLETIC CLUB 2: ES MENGEN ALS LLEONS

Dos gols de Víctor Sánchez i un de Sergio García segellen la victòria 900 i deixen l'equip amb 11 punts.Partidàs i victòria la aconseguida avui pels espanyolistes davant un bon Athletic Club. Desplegament de forces, joc intens, retrobament amb els ídols i grans gols els d'un partit que permet als pericos dormir cinquens empatat a punts amb la quarta plaça i el que és encara millor, amb plena satisfacció per la feina feta. La victòria 900, aniversari de la primera a Cornellà, va tornar a ser una nit màgica i memorable per una afició cada cop més enamorada del seu equip. 

Trivot aparcat i retorn al 4-2-3-1 amb Pizzi a la mitja punta per afrontar la visita d'un Athletic Club que feia cert respecte, com tot equip entrenat pel' Txingurri' Valverde. Bona entrada per tractar-se d'un dilluns, i ambient a la graderia per seguir endavant amb la ratxa de bons resultats. Començaven mossegant els blanc i blaus, a la basca, perquè es noti que el nou San Mamés està inspirat en Cornellà. Una falta lateral de Simao a la olla a la que no arribava ningú era el preludi d'uns minuts inicials ple d'intensitat dels espanyolistes. Responien els bilbaïns trenant una teranyina de toc al mig camp comandada per Rico i l'arquitecte Beñat. Una mà de Javi López a l'àrea era reclamada per Adúriz amb vehemència, però l'àrbitre no en va voler saber res. Després, també va fer ulls clucs a l'intercanvi de cops al mig del camp fins que finalment li va haver d'ensenyar la groga a Moreno i Adúriz. Però en un partit sense ocasions, amb lluita però sense brillantor, un esclat imprevisible: un míssil enviat per Víctor Sánchez que va anar enverinant-se fins a enroscar-se al pal dret de Gorka. Un golarro impressionant que posava per davant als pericos i els permetia signar a continuació els millors minuts, tal que va semblar que podia arribar el segon en qualsevol moment. Però la parella de centrals pericos, una de les bases de la seva solidesa, no estava fina en la nit d'avui. Primer era Colotto qui errava deixant sol a Muniain davant Kiko, qui també errava en la sortida tot i que Colotto ho podia arreglar sobre la línia de gol. Desprès, era Moreno qui habilitava Beñat en una clara errada de marcatge, la passada d'aquest arribava a Rico qui centrava perquè De Marcos rematés a gol. Un empat imperdonable a la vora del descans, que robava al públic perico bona part de la seva alegria, i deixava tot per resoldre al segon temps.

Atacant a porteria canviada i amb un gran ímpetu inicial, encetava l'Espanyol els segons quaranta cinc, amb una bona penetració d'Stuani a la que arribava abans Gorka que Sergio, voluntariós però poc encertat fins al moment. Però poc desprès Pizzi, que havia signat els millors minuts com a blanc i blau, li posava una pilota que el de Bon Pastor convertia en un centre de tiralínies al punt de penal per a que Víctor Sánchez, com un autèntic 'killer' la clavés a la esquerra de Gorka. Ja eren un altre cop per sobre els pericos que veien com el partit s'accelerava i la pilota anava d'àrea a àrea amb massa rapidesa. De Marcos, l'autor del gol biscaí, posava a prova a Kiko en un xut sec, però responia be el porter perico. Calia asserenar el partit el temps necessari perquè l'Athletic s'impacientés però no s'aconseguia de cap manera. Bona pilota de Javi López per Sergio, agradant-se per moments i cada cop més endollat. Es feia mal Fuentes i Capdevila havia de substuir-lo, quan Aguirre potser estava pensant més en un canvi que aprofités els forats a l'esquena de la defensa bilbaïna. Seguia Sergio molt actiu, provant ara una mitja volta des de la frontal que marxava fora per ben poc. Buscava el gol amb ansietat, i també el servia, en bones combinacions amb Pizzi. En una d'elles li donava la pilota a Stuani que entrava com un estilet i era desequilibrat però aconseguia xutar. El propi Sergio recollia el refús rematant per dos cops, el primer aturava Gorka, però el segon, amb el cap, se li escolava traspassant la línia de gol. El jugador esclatava desprès de tanta pressió patida els darrers dies celebrant el tercer que ja semblava la sentència. Però el joc d'atac continuava i poc desprès el propi Sergio s'escapava i estava a punt de forçar el quart. Poc desprès, doble canvi de Valverde fent entrar Susaeta i Herrera mentre que Aguirre decidía fer debutar Torje fent-lo entrar per Simao i el romanès es guanyava els seus primers aplaudiments en una bona retallada amb centre posterior que marxava fora. Però mancaven més de 10 minuts i els lleons no donaven per bo el resultat, mentre que l'Espanyol dubtava massa, havent perdut la força pistonada i ubicació. Abraham sortia per Pizzi per donar consistència i solidesa al joc perico que s'havia enfonsat físicament. L'ex de l'Alcorcón oxigenava la medul•lar i servia una falta que Colotto estava a punt de convertir en el quart, però el que arribava era el segon dels lleons, en extraordinària falta servida per Ibai a la base del pal dret de Casilla. Si no patissim una mica no seríem l'Espanyol, però res no va amargar la segona victòria de la temporada i la 900 en lliga de la història per un equip que vol seguir sumant de tres en tres.

Ratificaron el buen inicio de temporada

El Espanyol ratificó en el Estadio Nuevo Los Cármenes su gran inicio de temporada con una victoria por 0-1 ante el Granada, triunfo no exento de polémica ya que el gol marcado por Manu Lanzarote llegó tras señalar el colegiado Iglesias Villanueva una cesión de Fran Rico al meta Roberto.
El árbitro gallego se convirtió así en protagonista de un encuentro igualado, aburrido y con muy pocas ocasiones que se encaminaba al empate.
La primera parte resultó muy insulsa ya que los equipos apenas enlazaron más de tres pases y solo se acercaron al área rival en esporádicas ocasiones, y casi siempre a balón parado. El Espanyol mandó de inicio con el empaque que le permitió el hecho de salir con tres centrocampistas puros y el peligroso Lanzarote con libertad de movimientos, operación que dejó de inicio en el banquillo a dos titulares habituales como Stuani y Pizzi. El Granada, con una medular creadora formada por Fran Rico y Recio, mejoró con el paso de los minutos, aunque arriba echó en falta demasiado a los lesionados Piti y Brahimi.
Hasta el minuto 29 no llegaron las ocasiones, y fue porque Casilla erró al detener el balón en un saque de esquina botado por Fran Rico y casi se marca el gol tonto de la jornada. Los intentos posteriores en la misma jugada de Buonanotte y Fran Rico no encontraron portería. Respondió el Espanyol solo dos minutos después con un cabezazo en franca posición para marcar de David López que se fue a la derecha del portal rojiblanco.
La primera parte se consumió con mayor control de balón de los visitantes y un par de buenos acercamientos del Granada, pero de nuevo a balón parado y sin ni siquiera probar a Casilla.
El espectáculo no mejoró en la segunda parte, aunque sí dio la sensación de que ambos conjuntos hicieron algo más por buscar el gol que desequilibrara el choque, sobre todo los catalanes con la entrada al campo de Stuani y Thievy. El Espanyol rozó el gol en sendos cabezazos de Raúl Rodríguez y Thievy, el primero desviado pese a rematar el zaguero en una gran posición y el segundo bien parado por Roberto. El Granada, pese a la entrada al campo de Ighalo, solo lo intentó con disparos lejanos de Angulo, Pereira y Fran Rico, éste último en una falta directa que rozó el larguero.
Cuando el partido enfilaba el 0-0, los visitantes disfrutaron de un libre indirecto dentro del área local al señalar el colegiado Ignacio Iglesias Villanueva una polémica cesión de Fran Rico a Roberto, acción que no desaprovechó Lanzarote para, tras toque leve de Simao, colocar el balón con maestría por encima de la barrera y firmar el 0-1 (m.76).
El Granada reaccionó, solo dos minutos después, con una sensacional jugada personal de Riki que, casi sin ángulo, se topó con el poste, aunque a los locales se le pusieron las cosas aún peor, al ver Ighalo dos tarjetas amarillas seguidas por protestar en el minuto 82. Roberto evitó el 0-2 en una contra bien llevada por Thievy acabada con un remate en boca de gol de Lanzarote que desvió el meta.
El Granada lo intentó hasta el final con más garra que fútbol y fe, por lo que no impidió su segunda derrota en dos partidos jugados esta campaña en casa, tras haber caído también ante el Real Madrid, mientras que el Espanyol festejó que sigue invicto en esta Liga y que, con ocho puntos, se cuela entre los mejores.

GRANADA 0 - ESPANYOL 1 : LANZA ENS RELLANÇA

Una falta magistralment executada per Lanzarote permet sumar la segona victòria i certificar el millor inici des de la temporada 95-96.
La gestió intel•ligent dels recursos es una de les virtuts essencials d'un equip. La bona defensa, l'agressivitat,la competitvitat i sobre tot l'aprofitament eficaç de les oportunitats, una de les claus d'un equip que ha demostrat un cop més que pot treure petroli de qualsevol camp. Avui, els pericos han deixat enrere l'ombra de la desesperació que van mostrar en aquest mateix escenari encara no fa ni un any per demostrar que amb el seu futbol senzill i combatiu poden aspirar a moltes coses en el campionat. El millor inici des de la 95-96, no és, no pot ser-ho, cap casualitat.
Per primer cop, canvis importants dins l'alineació que Aguirre presentava a Granada, amb la inclusió d'Abraham al pivot i Lanzarote donant treva a Stuani, desprès del seu periple internacional. També Raúl Rodríguez feia el propi amb Moreno al centre d'una defensa que va ser clau per treure l'empat on es va començar a forjar la salvació espanyolista de l'any anterior. Aquest curs, ja va avisar Aguirre que les intencions eren unes altres, i la pressió inicial espanyolista semblava certificar-ho. De tota manera, tots dos equips, tallats pel patró de la lluita física, depararien un partit ràpid i vertical però poc incisiu. Llargs minuts d'intercanvi de cops i combinacions sense rematada final. Amb els porters com a espectadors durant gairebé mitja hora, Casilla, es decidia a posar una mica d'emoció a l'assumpte, cometent una terrible errada en un blocatge fàcil provinent d'un córner i deixant la pilota sobre la línia de gol. Afortunadament reaccionava abans que la pilota creués definitivament la ratlla, en una jugada que als locals els va sembla dins i als pericos fora. Si fóssim a la Premier el hawk-eye hagués resolt el dubte que d'altre banda es va decantar afortunadament del bàndol espanyolista. Poc desprès, David López donava la rèplica amb un cop de cap que marxava alt a servei de falta de Simao. Una altra pilota parada, en aquest cas un córner servit pels locals, va significar l'última ocasió d'uns primers quaranta-cinc molt lluitats però poc brillants que van deixar clar que l'equip que aconseguís fer gol tindria el partit al sac.
Una rosca massa elevada de Riki inaugurava la represa on hi havia la percepció que el joc de desgast del primer temps obriria pas als canvis per guanyar profunditat. També la major urgència dels locals havia forçosament de permetre forats a l'esquena de la seva defensa. Però la pressió local s'intensificava i posava també en problemes al joc espanyolista que no aconseguia sortir-se'n amb fluïdesa més enllà del mig camp. Stuani reemplaçava a Abraham quen Sergio tenia una bona oportunitat en una pilota que li queia als peus però no savia rematar. Encara sabia fer-ho menys Raul Rodríguez, que completament sol la llençava per sobre del travesser. Seguia amb els canvis Aguirre: Thievy sortia per Sergio a trepitjar l'accelerador del joc. Dos canvis ofensius del mexicà a l'espera del que succeïa al camp per fer el tercer. Pereira, el que va poder ser espanyolista el darrer dia de mercat, equilibrava les tornes per part per part dels nazarís, llençant per sobre el travesser. Però seguien les espases en alt a la espera que algú tingués l'encert necessari per decidir el partit o be aquest acabés en taules. De sobte, una jugada curiosa donava peu al gol perico. Una pilota lluitada per Thievy i un defensa local era assenyalada com a cessió per l'àrbitre. Simao cedia a Lanza i aquest, en un magistral toc de seda la clavava a l'escaire de Roberto. Inapel•lable. Els espanyolistes semblaven desnivellar la balança a un moment clau, però tot i això, en la següent jugada, Riki li feia un traje a Raúl Rodríguez i després d'un rebot llençava a la base del pal de Casilla. Grandíssim ensurt que precedia a moviments a la banqueta. Simao sortia per propiciar debut d'Álex Fernández a primera divisió, amb la missió de contemporitzar els darrers instants de partit. A la recta final, perdia els nervis Ighalo i veia dos grogues seguides, i aplanava el camí de la victòria per l'Espanyol, que encara podia ampliar-se quan una magnífica jugada de Thievy era rematada per Lanza a qui una mà de Roberto impedia fer el segon i a l'equip de POL titular 'Lanza-dos'. Intel•ligent gestió dels darrers instants per part de l'equip espanyolista que arriba al xiulet final sense passar més angoixes. Gran victòria que permet l'equip perico seguir invicte i signar el seu millor començament des de la temporada 95-96. A seguir lluitant!