A Europa se va por Cornellá

Victoria justa del Espanyol que sigue implacable en su estadio. Los de Pochettino sólo conocen lo que es la victoria en Cornellá y se meten en los puestos europeos. El Levante demostró carácter al marcar con 10 hombres, pero su reacción fue tardía.

ESPANYOL 2 - LLEVANT 1: MASSA ANGOIXA

Tres punts més al sarró aconseguits en un partit amb un grau de patiment excessiu donades les diferències entre els dos equips. L'Espanyol va sumar una nova victoria tot i tornar a exhibir una de les seves febleses, la manca de contundencia ofensiva. Els espanyolistes oferiren un bon joc però van malbaratar massa oportunitats i van acabar demanant l'hora d'un partit que podien haver dominat a plaer. Això és la lliga i cada victoria costa, però el joc de l'equip mereixía més gols i menys angunies.

Amb Callejón a la punta d'atac ocupant el lloc del sancionat Osvaldo, i Dátolo estrenant titularitat al campionat de lliga, es presentava l'Espanyol davant la seva afició gairebé un mes desprès de fer-ho per darrer cop. Aviat prendrien els blanc i blaus el control del joc, trepitjant amb convenciment l'àrea llevantina i atemorint al rival, com faria Callejón en xut creuat als sis minuts. Ho feia també Dátolo -un jugador que te la imprevisibilitat com a qualitat futbolística- primer sortint d'un regat impossible i creuant en excés davant el porter llevantí. Havia estat un avís, perquè l'argentí va afinar molt més poc desprès, rematant un precisa volea amb l'exterior que es va incrustar en la xarxa de Reina. El gol va ralentitzar un xic el joc espanyolista, i els locals cediren percentatge de possesió als llevantins, que aquests no van saber convertir en perill. Per incomparecènci a del rival, tornaren a prendre les regnes del partit els pericos, tot i que deixant més futbol en els detalls -com un preciós túnel de Callejón al seu par- que davant la portería contrària, a excepció d'una preciosa combinació de Sergio, Duscher, Verdú i Callejón que acabava amb un gol invalidat per fora de joc. Els darrers minuts del primer temps decreixia l'intensitat del joc tot i registrar dos bons xuts de Verdú des de la frontal que hagueren pogut significar el 2 a 0.

La represa començava amb coordenades similars. Tan sols un equip al terreny de joc amb intenció d'ampliar ben aviat la diferencia al marcador. Una entrada lletgíssima de Xisco Nadal a Dátolo, ampliava les opcions dels espanyolistes per decidir el destí del matx. Sergio, sense angle, estava ben a punt d'aconseguir-ho en una jugada que acabava en un xut de Márquez que marxava llepant el pal. Mentrestant Cornellà aplaudia l'incorporació de Valdo que completava així la nòmina d'ex espanyolistes amb Robusté i el gran Sergio González, eix i referencia del seu equip en tot moment. Pochettino també es decidia a moure la banqueta i donava entrada a Álvaro, rebut com un campió, per un gairebé inédit Sergio García. Aviat el nano tindria opcions de foradar la portería de Reina en una jugada que neixia d'una frivolité de Dátolo amb centre xut de David al qual no arribava el de Badalona. Però els minuts passaven i els llevantins seguien vius, o almenys a poca distancia d'entrar a un partit de clar domini blanc i blau. Aquest neguit va començar a instalar-se en l'equip que no va saber imposar decissivament la superioritat numérica ni tancar el partit a la contra. Substituia Pochettino a un dels homes del partit, Jesús Dátolo, pel jove Javi López amb la intenció de augmentar la grapa d'un equip massa estàtic i a expenses d'un rival massa descarat. Però a set minuts pel final arribava la jugada que semblava posar pany i forrellat al partit quan Álvaro deixava passar una pilota que recollia Javi López cedint per Verdú qui la deixava morta a Jose Callejón perquè el de Motril igualés la seva marca golejadora de la passada temporada. I menys mal perquè no havia transcorregut un minut d'aquesta acció quan Stuani inexplicablement sol, sorprenia als espanyolistes amb un remat de cap que batia Cristian. Els pericos encaraven els darrers minuts del partit amb un patiment que tenia menys arguments futbolístics que emocionals, i a sobre desaprofitaven un clar contracop al 43. Per tal d'assegurar els mobles, Baena substituia Callejón, poc abans que Verdú malbaratés una altra oportunitat de sentenciar, menys clara encara que la que Álvaro -sol davant Reina desprès de desfer-se de dos defenses- perdonava de manera increíble. A la contra ho tornava a intentar un Llevant que es negava entregar les armes xutant per sobre de Cristian. No seria el darrer ensurt ja que l'argentí li trauria a Valdo l'empat del cap, gairebé mentre Velasco Carballo posava fi a l'innecessari patiment espanyolista, que continuava així amb la ratxa de bons resultats que de moment ja ens ha atorgat un botí de 15 punts. Que duri.

La dada: L´Espanyol només ha acabat enguany un partit com a visitant, el d´Anoeta, amb 11 homes

Els àrbitres han expulsat un futbolista espanyolista a El Madrigal, al Bernabéu i també a l´Iberostar Estadi


Redacció, 19:00 h. A l´hora d´analitzar ahir la figura del col·legiat Iglesias Villanueva, també advertiem que calia anar amb molta cura amb la seva facilitat per treure targes, en tant que en els tres partits que duia en aquesta temporada, la de la seva estrena a Primera, acreditava una espectacular mitjana de 7 targes per partit. Avui ha tornat a demostrar que és ràpid prement el gallet expulsant amb vermella directa, i aplicant un criteri massa rigurós, el davanter italoargentí Dani Osvaldo per un cop sobre el mallorquinista Martí Crespí.

Amb aquesta expulsió, es dóna la circumstància que l´Espanyol ha finalitzat 3 dels 4 partits que ha disputat fins el moment a camp contrari amb 10 homes: Aixì va ser a El Madrigal, a la 2ª jornada de Lliga, quan Iturralde González va expulsar Javi Chica al minut 84; al Santiago Bernabéu, quan Clos Gómez va fer fora Galán al minut 66; i finalment, aquesta tarda a l´Iberostar Estadi, quan Iglesias Villanueva ha fet fora Osvaldo al minut 34.

MALLORCA 0 - ESPANYOL 1 : S'HA ACABAT EL 'GAFE'!

L'Espanyol aconsegueix vèncer a domicili i acaba amb la malastrugança de la illa maleïda amb un penal xiulat desprès de 45 partits.


Tres tabús d'una tacada: victòria a domicili, a un dels camps maleits i de penal, en un partit amb altres incidències destacades com l'expulsió d'Osvaldo i un rosari d'oportunitats errades que podrien haver atorgat un triomf molt més ampli. Tant se val, l'Espanyol ja sap el que és guanyar a domicili i sobreposant-se a les contingències i a la adversitat de les estadístiques.

Alineació habitual i obligada per les baixes en defensa la presentada per Pochettino en la humida i freda tarda balear, per tractar de trencar el 'gafe' fora de casa precisament a un dels estadis històricament més complicats pels espanyolistes. Nomès dos triomfs en 22 partits acrediten les dificultats per guanyar en un estadi on la fortalesa dels locals va quedar provada la passada temporada i també l'actual. I per deixar palesa aquesta situació començaven espantant els locals, amb un gol de Víctor que fou anul·lat per fora de joc. Però a partir d'aquest ensurt començava una fase de domini espanyolista amb ocasions clares per Osvaldo, en especial una a passada de Verdú on el peu d'un defensa salvava el remat de l'italoargentí. Trepitjava força l'Espanyol el terreny de joc dels insulars, que gairebé no inquietaven la defensa espanyolista, però com els sol passar als blanc i blaus, el seu domini no acabava de traduir-se en accions decisives de cara al marcador. Una estranya xilena de Cavenaghi que marxava fora per poc, era l'avantsala a la jugada que significava el gol espanyolista, una jugada que de fet, no vèiem d'ençà 45 partits. Si amics, a la fi un penal amb el qual l'Espanyol es posava per davant mercè a una bona execució de Luis García qui havia estat objecte de la falta un pel abans d'entrar a la cantonada inferior esquerra de l'àrea mallorquina. El gol semblava encarar el partit de forma decisiva, però una altra jugada trascendent marcaria el perfil dels darrers minuts del primer temps quan Osvaldo era expulsat per vermella directa en obrir massa els braços davant Crespí. Una errada d'apreciació de l'àrbitre -tal com ho havia estat el penal- que ens temem que no podrà ser reparada pel comitè a tenor del que va deixar anar el davanter per la boca abans de decidir-se a emprendre el camí dels vestidors. Deixava l'expulsió tocats els ànims dels espanyolistes, que veien com un mal refús de Víctor Ruiz obligava a Cristian a lluir-se traient una mà increïble quan la pilota s'escolava. Però malgrat aquesta clarissima oportunitat i la obligada pèrdua de la possessió, els pericos, avui mes blancs que blaus, aconseguien nedar fins a la riba de la primera part sense que l'aigua els arribés al coll.

Es temia que la superioritat local pogués ser l'element que decidís el partit però els primers compassos deixarien clar que l'Espanyol es sentia prou còmode en el seu rol d'equip al contracop. Luis García en un bon xut als 47' i Callejón en una magnífica contra on es plantava sol davant Aouate tindrien la possibilitat de fer pujar al marcador un 0-2 absolutament just, ja que els locals no sabien aprofitar el seu home de mes per imposar el seu joc. Per contra els espanyolistes si tenien clar que si tenien prou paciència i prou velocitat podien acabar de decantar la balança en vers els seus interessos. Rellevava Alvarito a Callejón, exhaust pel seu gran esforç, i minuts mes tard Pochettino feia una declaració d'intencions canviant a Màrquez per Baena. El davanter de Badalona demostraria que porta el gol a la sang obligant a Aouate a intervenir en un tret un xic alt. Poc desprès era Verdú qui erraria l'oportunitat més clara del partit en no saber rematar un magnífic centre de Luis García, en un dels partits més inspirats que li recordem a l'asturià en els darrers temps. Enfilant la recta decissiva, estava per veure si l'Espanyol aconseguiria conservar la renda o be els mallorquinistes, gairebé inèdits davant Cristian, aconseguirien reunir prou inspiració per batre el porter argentí. No va ser així, però si que pogueren els pericos ampliar l'avantatge si Alvaro Vàzquez hagués tingut un xic més de serenitat per aprofitar una badada d'Aouate que deixava sol al badaloní que xutava de lluny perque un defensa salvés sota pals. Segons desprès, el xiulet de l'àrbitre deixava aquesta jugada en anècdota al certificar una victòria curta dels espanyolistes que aquest cop si que van fer bo el tòpic que resa que les estadístiques son per trencar-les.

Pochettino: Hemos hecho un esfuerzo terrible con uno menos

Mauricio Pochettino se ha mostrado “orgulloso y muy satisfecho” del partido realizado por sus jugadores ante el Mallorca, en la victoria por 0-1 en el Iberostar Estadio, y ha asegurado que este triunfo les “da más fuerzas para seguir trabajando

La lliga està adulterada

La guerra mediàtica entre els dos "grans" del futbol espanyol acaba, com sempre, perjudicant a la resta. I aquí no passa res, ells segueixen a la seva, dedicant-se portades contínuament, llançant-se declaracions i rèpliques constants, exigint protecció pels seus jugadors com si fossin éssers superiors, criticant els àrbitres desmesuradament però mai reconeixent que, a la llarga, els afavoreixen descaradament.

Barça i Madrid es necessiten i es retroalimenten tant que molts cops es confonen i semblen exactament el mateix, una màquina de fer (i gastar) diners a costa de molta feina de maquillatge, màrqueting i protecció de tots els estaments oficials, que ballen la música que ells dicten. I per si això fos poc, tenen tots els mitjans de comunicació controlats i als seus peus. Tant uns com els altres. Tant els de Madrid com els de Barcelona. Centenars de pseudoperiodistes i la majoria de diaris viuen més pendents d'idolatrar els seus jugadors que no pas d'informar objectivament. Ells són i representen millor que ningú el "pa i circ" en que s'ha convertit el futbol.

Ahir ens va tocar patir una altra humiliació arbitral. Això dels àrbitres és com una gota malaia, que a base de decisions polèmiques els va regalant punts i, per contra, ens els roba a nosaltres.

No dic que les mans de Luis García no fossin penal, amb el reglament a la mà ho era. Però no cal ser cap geni per afirmar que a l'altra àrea no l'haguessin xiulat.

L'expulsió de Galán va confirmar el que molts ja pronosticàvem abans de començar el partit. Galán el va expulsar la pressió mediàtica desfermada arran de la lesió de Messi. La premsa catalana ja pot estar contenta. No volien protecció pels cracks? Doncs, apa, aquí la teniu, servida en safata de plata. Galán és un merda i Cristiano un Déu. Vermella i cap a casa. I, el que és pitjor, falta per veure si podrà jugar diumenge contra Osasuna.

I l'expulsió de Forlín també va ser digna d'un individu gris i mediocre que vestit de negre i amb un xiulet a la boca es pensa que té alguna mena d'autoritat. Patètic. I un central menys per diumenge.

Avui la premsa "catalana" es posa del nostre costat parlant del mal arbitratge. Bé, per ser precisos, no és que es posi del costat de l'Espanyol - Déu me'n guard - més aviat es posa contra el Madrid, que és com estan sempre. Però no recordo aquesta premsa denunciat la lipotímia de Xavi al Camp Nou fa uns mesos o les mans de Messi el dia del Tamudazo.

Cal que el Consell de l'Espanyol faci alguna cosa immediatament, i no parlo de fer declaracions de hooligan. És necessari i imperiosament urgent que muntem un pollastre com Déu mana, que presentem una queixa oficial a la Federació i als estaments arbitrals. Cal fer soroll, ens hem de plantar. Ja n'hi ha prou de ser cornuts i haver de pagar el beure. I l'àrbitre que li toqui posar els peus a Cornellà el diumenge ja es pot anar comprant taps per les orelles.

Què ens està passant?

Els números de l´Espanyol quan juga com a visitant ho deixen clar: alguna cosa no funciona quan sortim de Cornellà-El Prat. Malgrat els missatges tranquilitzadors que vénen emetent els responsables tècnics de l´equip, en el sentit que el fet que l´equip no estigui aconseguint bons resultats en els partits que està disputant com a visitant al llarg de la temporada és una circumstància passatgera, i que seguint la mateixa filosofía de joc ben aviat el treball del grup donarà els seus fruits, la veritat és que els números deixen ben clar que aquesta dinàmica negativa ve de lluny, i que no és cosa només d´aquestes darreres setmanes.

Uns números que no són bons
El fet, curiós, de que l´Espanyol sigui enguany juntament amb el Vila-real el millor equip de la Lliga a casa, per sobre d´equips del potencial de FC Barcelona, Real Madrid, València, Sevilla i Atlético de Madrid, i que en canvi comparteixi amb l´Osasuna d´equip més feble quan abandona el seu feu, deixa be a les clares que alguna cosa falla quan abandonem la condició de locals, un mal del qual ja va adolèixer l´equip la passada campanya. Molts han parlat de mala sort, altres de manca d´ambició, fins i tot s´ha questionat el sistema aplicat per l´hispanoargentí, agosarat i valent però segons alguns massa ambiciós i inadeqüat per un equip amb els efectius que te el nostre, però el fet és que des de Pochettino és el tècnic de l´equip, s´han obtingut les mateixes victòries a casa que derrotes com a visitant, 18. De fet, si prenem com a escenari tot el temps que Pochettino porta a la banqueta espanyolista, des-de que se´n va fer càrrec a la jornada 20 de la temporada 2008-09, l´equip només ha guanyat 5 partits fora de casa, i ha empatat 8: el seu primer any, superava a domicili FC Barcelona, Sporting i Almeria, i empatava als camps de Valladolid, Getafe i Numància, i la 2009-10, guanyava als camps del Depor i novament de l´Almería, i empatava en les seves visites als terrenys de joc del Vila-real, Sevilla, Xerez, Valladolid i Getafe.

Tampoc arriba el gol
També hi ha un problema flagrant de capacitat realitzadora: el diari As ens explica, circunscribint-se al temps en que l´Espanyol juga els seus partits al seu feu de Cornellà-El Prat, és a dir, la temporada 2009-10 i el que portem de la 2010-11, quan actua com a visitant només ha estat capaç de marcar 9 gols, la pitjor xifra de tots els actuals equips de Primera Divisió. Al llarg d´aquest mateix periode de temps, l´equip només ha sumat el 20% del seu acumulat de punts a domicili, el que demostra com d´important és el paper de l´Estadi des-del mateix moment de la seva estrena.

Galán serà intervingut demà

Segons acaba d´informar el club fentservir el seu canal oficial, www.rcdespanyol.com, Ernesto Galán passarà aquest dimarts pel quiròfan com a conseqüència de la fractura de peroné que es va produir durant el partit davant la Real Sociedad. El defensa, que ha passat aquest matí consulta amb el doctor Ramón Cugat, pateix una fractura transindesmal del peroné dret amb afectació de la sindesmosis.

Durant la intervenció, a Galán se li implantarà una placa amb una fixació per consolidar la zona afectada i garantir una recuperació total en el menor temps possible. Les primeres estimacions apunten que el defensa blanc-i-blau estarà uns tres mesos de baixa.

Kameni, tres setmanes de baixa

Un altre home ha vingut a afegir-se a la llarga nòmina de lesionats que ocupen l´infermeria blanc-i-blava. I és que aquesta tarda s´ha conegut que Carlos Kameni estarà al voltant de tres setmanes de baixa, en funció de l'evolució que pugui tenir, per una lesió muscular al recte anterior de la cama dreta que es va produir durant el partit davant la Real Sociedad, disputat dissabte passat a Anoeta. El porter començarà immediatament el treball de recuperació amb els fisioterapeutes del club i continuarà amb un treball diferenciat durant els propers dies.

Com a nota positiva, cal apuntar que el davanter Sergio García està en la recta final de la recuperació de l'elongació al múscul semitendinós que li va impedir jugar el passat cap de setmana. El davanter començarà a intensificar el treball i s'espera que durant els propers dies pugui entrar ja amb normalitat en els entrenaments amb el grup.

Josep Sánchez Llibre: `Seria bo que la propera ampliació de capital fos de 12 milions d´euros´

Ahir dillus, el diputat i portaveu adjunt de CiU al Conrgrès dels Diputats de Madrid, Josep Sánchez Llibre, aprofitava el seu bloc personal per fer una reflexió al voltant de la propera ampliació de capital que el RCD Espanyol haurà de afrontar properament, fent una proposta que mereix atenció venint d´una persona com ell amb fort ascendent sobre el Consell d´Administració de l´entitat, i en especial, sobre el seu president i germà, Daniel Sánchez Llibre.

En el seu breu escrit, Josep Sánchez Llibre aboga per tal que aquesta ampliació de capital, que segons obliga el crèdit sindica ha de ser d´un mínim de 6 milions d´euros, s´amplïi fins els 12; ho fa fent servir aquestes paraules: "M'agradaria fer una reflexió al voltant de la possibilitat que, a partir d l'ampliació de capital de 6 milions d'euros que el Consell d'Administració proposarà a la propera junta general d'accionistes per amortitzar el deute, es pugui plantejar la possibilitat d'incrementar-la fins a 12 milions d'euros per donar a l'entitat encara més musculatura financera i més solvència patrimonial". El germà del president considera que aquest "seria el moment perquè la gran família perica pogués subscriure l'esmentada ampliació de capital i que al mateix temps es poguessin configurar participacions accionarials. El percentatge d'aquestes participacions comportaria, per tant, una representació proporcional al consell d'administració. Davant l'envergadura de la nostra entitat, penso també que és fonamental que grups de pericos participin en el capital. D'aquesta manera, amb la seva entrada al Consell d'Administració d'acord a aquestes participacions, podran reforçar la gran tasca que fins ara ha fet l'actual consell".