Powered By Blogger

domingo, 24 de mayo de 2009

junts podrem

Promoció d'ascens a 2aB: TOTS JUNTS TAMBÉ PODREM!!!
Crida de la FCPE a l'afició

La Federació Catalana de Penyes ha volgut realitzar una crida a tota l'afició perquè acudeixi a animar a l'Espanyol B aquest diumenge (12:00 hores) a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià, en el transcendental partit d'anada dels play-off d'ascens a Segona B que li ha d'enfrontar al CD Tenerife B.Aquest és el seu missatge:ELIMINATORIA DE PROMOCIÓ D'ASCENS A SEGONA BTOTS JUNTS TAMBÉ PODREM!!!La FCPE vol fer una crida a tots els socis i aficionats del RCD Espanyol per omplir la Ciutat Esportiva de Sant Adrià amb motiu del partit d'anada de la promoció d'ascens a Segona Divisió B entre l'Espanyol B i el Tenerife B.Aquest partit es jugarà el proper diumenge a les 12,00h. a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià.Hem de fer que l'empenta i els ànims que donem, partit rere partit, al Primer Equip també el sentin els joves jugadors del nostre filial les dues properes setmanesAquests jugadors es mereixen el nostre reconeixement i no els podem fallar.TOTS JUNTS TAMBÉ PODREM!!!

0-3salvados

Dissabte 23 Maig 2009

0-3: Salvats!!!!
Un excel•lent Espanyol certifica a Almeria la seva permanència amb un brillant partit

Nit de transistors. Nit de nervis. Propis i aliens. L'Espanyol portava gairebé dos mesos actuant contra el rellotge per abandonar els últims llocs de la classificació i situar-se còmodament per damunt de qualsevol perill a dues jornades per al final, però no era suficient, matemàticament parlant. Com tampoc ho era la renda que portava. O sí. Tot depenia. La moneda estava a l'aire esperant a caure d'un costat o d’un altre. Havia estat una setmana de càbales, de comptes, d'estudis de probabilitats, de pensar una cosa i mirar de reüll a tot el que es movia al voltant. Amb la Lliga totalment resolta a dalt i, a la zona temperada, quedaven encara alguns detalls per resoldre. Afectaven a la zona noble i a la més baixa de la classificació i hi havia, per afegir més incertesa, tants enfrontaments directes com alternatives. En el joc de les probabilitats cabien moltes caramboles. Massa per jugar a les endevinalles.El que hem dit: nit de transistors perquè l'excepcional esforç blanc-i-blau dels últims mesos tingués la recompensa necessària. En joc, la salvació matemàtica, aquella que deixaria en anècdota com el Numància havia guanyat en el descompte, a Montjuïc, un partit que tenia perdut, o el gol de Nekouman al Reyno de Navarra, o el de Forlán al Calderón… O tantes altres jugades que van anar minant la moral espanyolista en aquest campionat ple de tobogans. Malgrat això, el camí tenia espines, moltes espines perquè l'Almeria, totalment salvat, volia acabar la campanya al seu estadi amb un bon gust de boca i va posar sobre el camp, tota l'artilleria disponible, que no és poca. L'Espanyol, per la seva part, acudia amb les sensibles baixes de Sergio Sánchez, Pareja i Tamudo, lesionats i De la Peña, sancionat. És a dir, gairebé un quaranta per cent menys del que ha mostrat en les últimes setmanes.L'Almeria va donar el primer ensurt amb un xut de Juanma Ortiz que es va estavellar al pal dret de Kameni només va començar el partit, mentre l'Espanyol responia amb similar intenció en una rematada de Callejón que es va estavellar al lateral de la xarxa. El porter camerunès va haver de sortir a peus de Uche per evitar una rematada plàcida.Amb aquest panorama, Nené es va emportar per velocitat una pilota gairebé al centre del camp i se la va posar perfecta a Iván Alonso, que va rematar a plaer, col•locant el 0-1 al marcador. Aquest gol va tranquil•litzar als visitants i va accelerar una mica més als locals que van buscar la manera d'obrir al màxim el camp a la recerca d'accions de toc col•lectiu.La segona part va començar amb idèntiques expectatives i Hugo Sánchez no va trigar a moure la banqueta per afegir més pólvora al seu equip, que, malgrat abraçar una part més gran del camp, no arribava amb massa fluïdesa. Els de Pochettino, en canvi, es trobaven còmodes al camp, oferint-se contínuament en un exercici de solidaritat col•lectiva, tant en atac com en defensa. I així va arribar el segon de l'Espanyol després d'una excel•lent jugada creada per Nené i culminada per Iván Alonso. I el tercer, fregant el descompte. Coro va trobar un forat entre els centrals locals per superar a Diego Alves en la seva sortida. A Almeria, l'any passat va començar una de les ratxes més negatives de la història del club. Va ser una segona volta pèssima que es va arrossegar durant moltíssimes jornades d'aquesta temporada. A Almeria havia de ser, per tancar aquest cercle malèfic que ha durat una eternitat. L'Espanyol seguirà a Primera. L'esforç i les llàgrimes de molts després del partit han valgut la pena. Es va celebrar, clar que sí. Per tot el patiment i per l'enorme il•lusió d'una afició que mai es va rendir i li va donar aquests plus de força a l'equip quan més necessitat estava.Fitxa tècnica:UD Almería: Diego Alves, Bruno, Kalu Uche, Iriney (Julio Álvarez, min.54), Crusat, Negredo, Juanma Ortiz (Ortiz, min.60), Carlos García, Mané, Soriano (Piatti, min.79) i Pellerano.RCD Espanyol: Kameni, Chica, David García, Román, Callejón (Coro, min.72), Luis García, Nené (Lola, min.92), Torrejón, Jarque, Moisés i Iván Alonso (Rufete, min.84).Àrbitre: Fernando Texeira Vitienes (C.Càntabre). Per part de l'Almeria, ensenya targeta groga a Mané (min.29), Iriney (min.46), Crusat (min.60). Per part de l'Espanyol, a Iván Alonso (min.65)Gols: 0-1, Iván Alonso (min.25); 0-2, Iván Alonso (min.71); 0-3, Coro (min.87)
















-->

jueves, 14 de mayo de 2009

domicilio penya



bueno amigos os espero en Joaquin Blume 34 bajos todos los viernes que se juegue en casa de Llinars del Valles de 20 a 21 horas

la memoria del perico


Como pasó el domingo contra el Atlético, pero a gran escala: sentimientos enfrentados, sabor agridulce y euforia combinada con profunda decepción. En el Calderón sucedió porque, pese a perder, el Espanyol seguía igual en la clasificación, cuatro puntos por encima del descenso. Pero antaño las historias de amor-odio fueron otras, justo las que el equipo trata de evitar esta temporada consiguiendo los tres puntos contra el Athletic: esas salvaciones en el último instante de la jornada final, con la guadaña acechando el cuello de todos los pericos. En fin, el Espanyol quiere derrotar al Athletic para certificar la permanencia y dejar de sufrir o, al menos, para no jugárselo todo a una carta como terriblemente ocurrió en 2004 y 2006.
La primera de aquellas noches de cuchillos largos se remonta al 23 de mayo de 2004. Sí, la aciaga temporada de Javier Clemente y del entonces mesías Luis Fernández. Nadie mejor que la hinchada blanquiazul conoce aquella historia, como tantas otras. El Espanyol dependía de sí mismo, pues milagrosamente había salido del descenso la semana anterior, tras un sinfín de jornadas condenado. Así, con una trayectoria similar a la del presente curso, se tuvieron que esperar 71 minutos para que Raúl Tamudo anotase el gol de la permanencia, que también se convertía en su 19º tanto de la temporada. Sólo ocho minutos más tarde, Alberto Lopo sellaba la salvación (ambas asistencias fueron de Iván de la Peña), y daba el pistoletazo de salida de los festejos.
Aquella tarde de domingo, un jugador vivió el encuentro desde el bando enemigo. Luis García fue la bestia negra del Murcia en Montjuïc, el delantero que con un remate al larguero aún con el 0-0 estuvo a punto de aguar la celebración perica. "Siempre recuerdo aquel partido como una experiencia muy dura, resultó difícil luchar contra una afición entregada como la del Espanyol. Incluso se veía cómo apretaban al árbitro y surtía efecto. Fue impresionante", rememora a AS el asturiano, que poco más de un año más tarde recaló en ese mismo estadio, aunque para quedarse.
Luis se acuerda de cómo la hinchada jugaba en su contra. No en vano, el Estadi Olímpic concentró a 51.700 espectadores, cifra sólo superada por la ceremonia del Centenario, en 2000. Algo inferior fueron los 48.950 pericos que acudieron a la misma llamada, la de la salvación in extremis, dos temporadas después, el 13 de mayo de 2006 (hace exactamente tres años y un día).
De nuevo el Espanyol dependía de sí mismo, y recibía a la Real Sociedad en la jornada 38. Otra vez en Montjuïc. Pero ahora ya sí con Luis García como titular de los locales: "Sucedió lo que todos esperábamos, es decir, que ganamos. Pero quizá hubiera sido preferible hacerlo un poquito antes porque el 1-0 fue agónico, insufrible", explica el delantero de esa fiebre del sábado noche. La última de esquizofrenia por seguir en Primera.
En el 91'.
Y, sin embargo, el protagonista frente a la Real fue otro, un canterano que en la anterior experiencia, la del Murcia, apenas acababa de debutar en el primer equipo. Se trata, no lo descubriremos ahora, de Ferran Corominas. Atascadísimo el choque, y con el Alavés ganando desde el 83' (lo que condenaba a Segunda al Espanyol), Coro metió la pierna para marcar el 1-0 en el minuto 91. Gloria bendita y mil lágrimas derramadas. Pero de nuevo demasiado padecimiento.
"Sólo recuerdo esos diez minutos finales, nos veíamos en Segunda y lo pasamos fatal. Sólo pensar en la posibilidad de repetir ese rato me parece fatal. Hace mes y medio sí lo firmaba, pero hoy no", aventura a este periódico Corominas, el hombre milagro desde aquel día e incluso antes, pues participó de la goleada al Zaragoza (4-1), el 12 de abril de ese año, en la final de la Copa del Rey.
El viaje en el tiempo concluye, y este domingo podría hacerlo también el sufrimiento de 2004 y 2006, con una salvación matemática que debería cerrarse antes de que sea demasiado tarde: contra el Athletic. "Ya no podemos dejarla escapar. Lo tenemos cerca. Salvémonos este domingo y no sufriremos otra vez hasta el final", sentencia Coro.
"Tenemos que salir a jugar como si fuera nuestra última oportunidad, sin pensar en que hay más partidos. Cuanto antes nos salvemos, mejor para todos", expone Luis García. La grada también lo cree y espera un aforo excepcional. Ayer, primer día de venta de entradas, se despacharon 2.000.
Publicidad

derrota a madrid

Pochettino: “Marxem dolguts i tristos”

Mauricio Pochettino no ha pogut ocultar la seva amargor per com ha anat el partit del Calderón. El tècnic blanc-i-blau ha reconegut que no tenia “una explicació per al que ha succeït a la segona part. Possiblement ha passat que no hem sabut controlar el partit i potser, també, que el gol de Forlán ha posat a l'Atlètic de nou en el partit. Aquest gol l'ha obert de nou”.L'entrenador blanc-i-blau ha assegurat que “marxem dolguts i tristos pel resultat, lògicament, però hem de començar a pensar ja en el partit de diumenge que ve contra l'Athletic”.Pochettino ha lamentat que el partit li hagi deixat “canvis obligats” en referència als problemes físics de Tamudo “i les molèsties de Chica que hi ha hagut moments en els quals no veia bé”.No obstant això, el tècnic no s'ha escudat per a res en l'actuació arbitral i simplement ha reconegut que “no tinc cap opinió sobre això” quan se li ha qüestionat.

cronica del partido

Diumenge 10 Maig 2009
Fitxa tècnica Envia a un amic Imprimir
3-2: S'acaba la ratxa
L'Espanyol no pot aguantar a la segona meitat l'avantatge que havia adquirit abans del descans

S'anunciava partit obert, amb dos equips que buscaven la victòria per diferents motius. Els locals per acostar-se a la zona Champions i els blanc-i-blaus per escapar de manera definitiva de la zona perillosa de la classificació. Arribaven, a més, els dos equips amb cartes molt definides. La millora ‘matalassera' s'asseia, sobretot, en l'eficàcia de Forlán, màxim golejador del que es porta d'any, mentre que la ratxa blanc-i-blava cal buscar-la en la resurrecció defensiva de l'equip, fins al punt que Kameni ja havia batut la setmana passada el rècord d'imbatibilitat a poder de N'Kono.El partit oferia, a més, dues postures antagòniques a la grada. Mentre l'afició local més bulliciosa rebia d'esquena al seu equip, signe inequívoc del ‘divorci' que existeix al Calderón, la blanc-i-blava tornava a oferir detalls del compromís i afecte que s'ha instal•lat entre l'equip i l'afició. Una vegada més es va sumar a un desplaçament massiu i 1.200 espanyolistes es van acostar al terreny blanc-i-vermell a la recerca de la salvació definitiva.Amb aquests detalls, l'Espanyol va començar a escriure el seu monòleg d'eficàcia des de molt aviat. L'equip manifestava la seva serietat a la zona defensiva i a cada avís local responien els blanc-i-blaus amb una rèplica igual de perillosa. El ‘Kun' va ser el primer a acostar-se a Kameni i Tamudo va respondre d'immediat. Els avisos blanc-i-blaus van anar fent-se més continuats i Perea i Leo Franco van haver de treballar durament per frenar els acostaments de Tamudo. Però aviat es va truncar la ratxa. Molt aviat es va haver de retirar el capità perico al notar molèsties a la cuixa dreta. No obstant això, el partit va cobrar un altre camí no amb la marxa de Tamudo sinó amb el que va succeir en l'últim quart d'hora de la primera meitat. Perea se'n va anar al vestidor amb vermella directa per una agressió a Chica en la disputa d'una pilota. Aquesta jugada va semblar fer perdre el rumb als locals. Pernía va cometre penal sobre Iván Alonso uns minuts després i Nené va avançar als de Pochettino. I mentre encara s'assaboria aquest avantatge al marcador va arribar el segon. Aquesta vegada Jarque, seguint fins al final un llançament lateral que va anar a buscar al segon pal. L'Atlètic estava tocat i reclamant l'oxigen del descans com més aviat millor. I tenien raó. I més quan Sergio Sánchez va llançar fora un cop de cap amb tot a favor al poc d'iniciar-se la segona meitat i que hagués sentenciat el partit.550 minuts havia durat el rècord de Kameni. Just fins que Forlán, en el 52, va aconseguir un d'aquests gols marca de la casa, amb un xut espectacular des de fora de l'àrea. Cinc gols porta en cinc setmanes consecutives. El partit s'obria de nou perquè Forlán havia decidit ser la millor vitamina per als locals. A penes set minuts després, l'uruguaià no va arribar a rematar una centrada llarga de Pernía i el ‘Kun', atent, va afusellar des de a prop al camerunès per aconseguir el 2-2. Amb un cop de ràbia i l'enorme qualitat dels seus atacants, havien estabilitzat un partit que tenien pràcticament sentenciat. L'Espanyol, lluny d'encongir-se, va seguir buscant la meta de Leo Franco, a qui li va tocar treballar durament en un parell d'ocasions de Nené. Igual que Kameni que va haver de treure amb el peu un remat de Heitinga i després una falta de Forlán.El partit es va convertir al final en un autèntic correfocs amb més intenció que idees. I l'Espanyol, que ja esgotava els seus últims atacs amb la intenció d'alentir el partit, es va trobar amb un destacat Forlán que va tancar el partit amb un gol d'oportunisme en el descompte.Fitxa tècnica:At. Madrid: Leo Franco, Pernía, Heitinga, Forlán, Raúl García (Ever Banega, min. 72), Kun Agüero (Camacho, min. 94), Maxi (Pablo, min. 35), Assunçao, Ujfalusi, Simao, Perea.RCD Espanyol: Kameni, Chica (Beranger, min. 56), Sergio Sánchez, De la Peña (Callejón, min. 66), Luis García, Nico Pareja, Nené, Jarque, Moisés, Tamudo (Román, min. 23), Iván Alonso.Àrbitre: Antonio Miguel Mateu Lahoz (Col. Valencià). Targeta groga a Sergio Sánchez (min. 16), Iván Alonso (min. 17), Heitinga (min. 43), Agüero (min. 61), Callejón (min. 82), Beranger (min. 83), Forlán (min. 93). Targeta vermella directa a Perea (min. 28).Gols: 0-1, Nené (p.) (min. 37); 0-2, Jarque (min. 39); 1-2, Forlán (min. 56); 2-2, Agüero, (min. 60); 3-2, Forlán (min. 92).
NOTíCIES
RCD Espanyol vs Athletic Club de Bilbao
“És un partit decisiu”
Milloren els ‘tocats'
Girar full
Tamudo, baixa per al proper diumenge
David García rep l'alta mèdica
Possible lesió de Tamudo
Pochettino: “Marxem dolguts i tristos”
3-2: S'acaba la ratxa
La caravana blanc-i-blava, a Madrid

palabra de luis garcia


Luis García: "El vestuario lo ha pasado mal, pero siempre ha estado unido"



Luis García, delantero del Espanyol, declaró que el conjunto blanquiazul se juega mucho este domingo ante el Athletic Club de Bilbao, puesto que una victoria prácticamente significará la permanencia del equipo catalán una temporada más en Primera División.
"Los que nos jugamos algo este domingo somos nosotros. Es verdad que quedan tres partidos", apuntó, "pero debemos pensar que es la primera y última oportunidad para salvarnos. Un triunfo significaría la salvación virtual y es importante para que luego no entren las prisas".
"Lo único que quiero es ganar el partido"
Luis García insistió a sus compañeros a poner "el mismo fútbol y la misma intensidad" que en los últimos encuentros disputados en casa pero sin caer en la ansiedad. "No tiene que haber una excesiva ansiedad, ni tenemos que volvernos locos. Tenemos que jugar con ilusión para llevarnos la victoria", señaló.
El asturiano recordó que, aunque el resto de rivales gane, si el Espanyol consigue los tres puntos mantendría una renta de cuatro puntos más el 'goalaverage' con el Sporting de Gijón, antepenúltimo equipo en la clasificación. "Es un partido muy importante y así lo afrontaremos", subrayó.
Asimismo, reconoció que la plantilla se quitaría un peso de encima en caso de lograr la victoria. "El vestuario lo ha pasado mal, pero siempre ha estado unido. Este factor ha sido clave porque sin un vestuario tan unido como el nuestro es imposible sacar adelante esta situación", aseguró.
En este sentido, ensalzó el trabajo de los jugadores cuyo futuro es incierto o que acaban contrato esta temporada. "Son auténticos profesionales y están ayudando al equipo a salir de ésta", proclamó.
Un factor favorable para los blanquiazules es que el Athletic llega justo después de perder la Copa del Rey: "Vendrán con ganas y de hacer el mismo trabajo que les llevó a la final. Son dos competiciones que no tienen mucho que ver y estoy convencido de que querrán seguir sumando puntos".
Si el cansancio del rival es una ventaja, la baja de Raúl Tamudo es un contratiempo para los barceloneses y Luis García es una de las opciones para suplir su ausencia. "Me siento más cómodo en esa posición, pero es una decisión del entrenador. Lo único que quiero es ganar el partido", reconoció.
El asturiano se ha mostrado disgustado por la actitud de algunos aficionados que anoche silbaron el himno nacional antes de empezar la final de la Copa del Rey. "Esto es una democracia y cada uno puede hacer lo que quiera. A mí me parece muy mal. Se me pone la piel de gallina cuando oigo el himno nacional", concluyó.

lunes, 4 de mayo de 2009



ESPANYOL 3-0 VALENCIA
La eficacia perica evita las tablas
PABLO EGEA 03/05/09 - 21:04

El Espanyol fue más decisivo en la partida de ajedrez que protagonizaron pericos y chés en Montjuic. Tras una primera mitad muy táctica y con dos equipos muy bien colocados en el terreno de juego, el acierto de los de Pochettino fue clave para alejar a éstos aún más de los puestos de descenso.