Powered By Blogger

lunes, 31 de enero de 2011

la perla del planter


Sergi Darder Moll, de 1,80 m. d'alçada i 71 kg. de pes, va néixer a Artà, (Mallorca) el 22 de desembre de 1993. Va fitxar per l'Espanyol en l'estiu de 2007 i aquesta és la seva quarta temporada amb l'entitat espanyolista. El futbol li ve de família, ja que el seu pare, Kike Darder, ha tingut càrrecs tècnics de màxim nivell al CD Artà i inclòs ha sigut entrenador del primer equip.



El jugador balear va iniciar la seva carrera esportiva a l'equip del seu poble, el CD Artà en el que des de ben petit va jugar fins arribar a edat infantil, sent convocat amb els combinats inferiors de les Illes Balears. Després de l'etapa a Artà, es va incorporar al CD Manacor, sent infantil de segon any.

Al conjunt manacorí va militar una temporada, convertint-se en un jugador que ja era objecte de seguiment per part de les principals pedreres espanyoles. Tot i que al CD Manacor li unien lligams amb el RCD Mallorca en temes de prioritat de jugadors del futbol base (motiu pel qual no va arribar a fer una prova durant la temporada amb l'etern rival), Sergi Darder va acabar la temporada 2006/07 amb el Manacor i amb moltes ofertes per triar, va escollir la del RCD Espanyol al finalitzar la seva etapa infantil.



La seva demarcació quan es va incorporar al club espanyolista diferia bastant de la que ha vingut desenvolupant en les darreres temporades. Sergi Darder va començar jugant amb el Cadet "B" del RCD Espanyol com a mitja punta i en els equips balears ho havia fet inclòs de davanter i d'extrem esquerra. També a l'Espanyol l'havíem vist jugar d'extrem esquerra amb Lluis Planagumà de tècnic d'aquell cadet de primer any en el que actualment només resten al club mitja dotzena d'integrants d'un bloc que va finalitzar la temporada com a campions del grup segon de Preferent Cadet. Darder va marcar tres gols en una temporada bastant irregular en la que va alternant titularitat i suplència.



A la temporada 2008/09 jugant al Cadet "A" espanyolista, Sergi Darder va començar a donar ja el rendiment que els tècnics d'ell esperaven en el moment de la seva contractació endarrerint la seva demarcació, jugant de migcentre a la parcel·la ampla del camp.

Amb l'equip de Fran Navarro no va aconseguir guanyar cap dels dos títols en disputa. L'equip, va ser subcampió de lliga darrera del FCB i finalista al Campionat de Catalunya celebrat a les instal·lacions de Can Salvi a Sant Andreu de la Barca - del que Darder va disputar les dues primeres eliminatòries -, completant una molt bona temporada, aconseguint marcar quatre gols en lliga i debutant en el tram final de la temporada amb el Juvenil "B" amb el que va marcar un gol (davant la Damm a Sadrià a l'endemà del "Delapeñazo").

En la temporada 2009/10 com a juvenil de primer any va continuar en la major part de la temporada en l'equip de Lliga Nacional, amb el que va tornar a coincidir amb el tècnic Lluis Planagumà. Va anotar en lliga dos gols. Amb l'equip de Ramon Guerrero (Juvenil "A") va jugar en la recta final del campionat 281 minuts en quatre encontres de lliga i 45 minuts en el darrer encontre de Copa de Rei Juvenil de Semifinals disputat a Madrid. Va ser titular en la semifinal del Campionat de Catalunya Juvenil, però no va pogué disputar la final a Igualada.



Tot i que va realitzar la pretemporada amb l'Espanyol "B" aquest estiu passat (disputant entre altres amistosos, el prestigiós Torneig dels Històrics), Darder ha format part del conjunt que entrena el "Cholito" Martín Posse a la Divisió d'Honor Juvenil, on ha estat titular indiscutible. En el present campionat ha jugat un total de 980 minuts repartits en 13 encontres. Es va perdre quatre encontres per culpa d'una lesió entre les jornades sis i nou. Ha sortit en 11 encontres de titular, (va ser suplent en el partit disputat a Badalona, i en el jugat a la Via Férrea, que va participar en els darrers minuts del partit desprès del període d'inactivitat per la lesió esmentada). Ha disputat set encontres complerts i en el moment de tancar aquesta relació de dades entorn al jugador balear, cal significar que es troba empatat amb sis gols amb el jugador gadità "Pirulo" com a màxim realitzador del juvenil "A" espanyolista; conjunt que comparteix liderat amb el FC Barcelona i la Damm en un triple empat al cap davant de la classificació.

El seu moment més important a nivell internacional va ser amb la Selecció Espanyola Sub-17 amb la que es va proclamar subcampió d'Europa junt al també espanyolista Víctor Álvarez. Per aquest fet li van fer lliurament d'un merescut homenatge en el seu primer club, el CD Artà, rebent una placa de reconeixement de mans del propi president de l'entitat balear per la seva trajectòria, sent aplaudit per l'afició local en un encontre entre el CD Artà i el Soledad.

Va debutar amb la Selecció Espanyola Sub-17 en partit oficial corresponent a la ronda d'èlit davant Irlanda del Nord, el 17 de març d'aquest any (4-0) jugant quinze minuts. En els altres dos encontres davant Bèlgica i Polònia va jugar 26 i 79 minuts respectivament.

Precisament per culpa d'una lesió produïda en l'encontre davant Polonia, va fer que arribés bastant just de temps de recuperació, a la fase final de Liechtenstein i no tingués (en nombre de minuts disputats) una major participació personal, tret de la final.



En aquesta fase final del Campionat d'Europa disputat a Liechtenstein, va jugar davant França (2-1) 80 minuts, davant Portugal (2-0) 21minuts, mentre que a les semifinals va jugar 67 minuts contra Turquia (3-1). A la gran final davant Anglaterra va disputar l'encontre sencer, però no va servir per evitar que els anglesos s'alcessin amb el triomf final per un ajustat 1-2.

Sergi Darder, juntament amb Pau Senent formen habitualment el mig del camp del Juvenil. El seu bon toc de pilota, destacant el seu joc en curt en la medul·lar i amb molta més arribada a porta i poder realitzador, no ha passat tampoc desapercebut pels tècnics i dirigents del futbol base espanyolista, que en els darrers dies de novembre li van ampliar el seu contracte, renovant-lo per quatre temporades.



Mauricio Pochettino el va convocar per disputar a la Nova Creu Alta de Sabadell, el triangular final de la darrera Copa de Catalunya, disputant el primer encontre de quaranta-cinc minuts davant el CE L'Hospitalet (1-0), edició que va ser guanyada finalment pel RCD Espanyol en vèncer també en el segon encontre davant el FC Barcelona, del que Darder no hi va prendre part.

gloria a los heroes


EL CAPITÁN DE LA COPA DE MESTALLA

El 1 de Junio de 1969 nació en Cádiz MOISÉS GARCÍA FERNANDEZ, conocido futbolísticamente como "ARTEAGA", en homenaje a su padre, el cual se llamaba Manuel García Arteaga, que también fue jugador del Cádiz de 1962 a 1966.

Se formó en los equipos inferiores del Cádiz CF de la mano del técnico Ramón Blanco y compartiendo vestuario con una hornada de jugadores tan emblemáticos para el cadismo como Kiko, Mateos y Quevedo. Sería el gallego David Vidal el que lo haría debutar en 1ª División con el primer equipo el 25-6-89 con tan solo 20 años y con motivo de un Murcia - Cádiz.

A principios de setiembre de 1993 fichó por el RCD Espanyol a petición expresa de José Antonio Camacho, por la cantidad de 125 millones de pesetas, tras dura pugna con el Atlético de Madrid que por aquel entonces también le pretendía. El contrato fue por tres temporadas.

El primer partido oficial con el RCD Espanyol lo jugó el 19-9-93 en Sarriá contra el Mérida (3-0). El cuadro blanquiazul jugaba en 2ª División. Aquel día Arteaga debutó abriendo el marcador del partido en el minuto 35'. El gol se consiguió en el Gol Norte de Sarriá.

Interior zurdo, de exquisita calidad técnica, potente zancada y un auténtico experto en remates de "volea".

Tanta era su calidad técnica, que incluso Vicente Miera, entrenador durante unos meses la temporada 96/97, lo hizo jugar algunos partidos de mediocentro, apelando a su infinita calidad con el toque y precisión del con el balón.

No obstante, como suele ocurrir con algunos futbolistas de depurada técnica, no se caracterizaba por ser muy luchador en el campo, ni mentalmente fuerte. Este aspecto le valió no pocas críticas por parte del público perico.

Su etapa en el Espanyol resultó bastante exitosa, ya que el año que llegó al club se consiguió el ascenso, la temporada siguiente el equipo casi se mete en Uefa y con posterioridad se logró disputar la competición europea en dos ocasiones. No obstante, Arteaga siempre será recordado por el ser el capitán del equipo que ganó la Copa del Rey en Mestalla 2000. Fue él, quien alzó aquel mítico trofeo después de 60 años de sequía.

Con posterioridad, sus desavenencias con Paco Flores le llevarían a ser cedido el Rayo Vallecano durante la campaña 2001-02.

Ya con Paco Flores fuera del banquillo blanquiazul, Arteaga volvería a la disciplina del RCD Espanyol la campaña 2002-03 pero su presencia fue testimonial y en esa campaña tan solo actuaría en dos encuentros. El último el 9-3-2003 en el Nuevo Colombino de Huelva (0-0) con Javier Clemente como técnico españolista.

Lamentablemente, Arteaga no tuvo la oportunidad de despedirse de la afición del Espanyol. Posibilidad que no contempló, incomprensiblemente, Javier Clemente...

Tras abandonar el RCD Espanyol Arteaga militó durante cuatro temporadas en el Chiclana CF de la 3ª División donde colgó las botas en Enero de 2007 con 37 años.

Actualmente no se halla vinculado al mundo del fútbol. Trabaja como monitor en un gimnasio realizando clases de spinning.

Moisés Arteaga fue, sin duda, uno de esos jugadores por los que vale la pena pagar una entrada para verle jugar

LA GRAN NIT DE TAMUDO. MARQUÉS, LESIONAT. ZABALETA, TITULAR A LA CUP. EL CALVARI DE MOI. EL CONVIDAT ESPECIAL: NENÉ


RAÚL TAMUDO
Tornada a la titularitat del 20 i ha sigut el estilet de la Real essent el que ha forjat la victòria Txurriurdin. Amb dos accions seves, quasi les úniques de l’equip local, ja que el porter de l’Almeria, Diego Alves, no ha tingut treball en excés, ha originat els dos gols que a la postra ha estat el resultat final.

Partit complicat per les condicions climatològiques ja que durant tot el transcurs del partit ha hagut una tromba important d’aigua que no ha permès lluir a cap dels dos equips, i la victòria es decantaria per petits detalls, i el Raúl es l’home que fa els petits detalls en grans. A les acaballes de la primera part, ha aparegut d’allà on no havia d’estar, ja que es trobava en clar fora de joc, i ha tret una meravellosa centrada per una rematada franca d’Aranburu, que ha posat per davant a l’últim minut de la primera part al seu equip, fent que s’ofegués (quasi literalment) l’ Almeria abans d’arribar a la mitja part.

A la segona part, més del mateix, amb el camp que cada cop semblava més una piscina i feia que el joc fos tosc i poc fluid. El Raúl ha fet mostra del que més sap, i s’ha trobat amb una pilota morta dins l’àrea petita que com sempre acostuma a fer ha acabat dins de la porteria.

Un altra apunt a fer es que s’ha passat tot el partit demanant penes màximes, i unes 3 o 4 vegades ha reclamat al col·legiat que castigués el rival d’aquesta manera. Cal dir que cap d’elles ho semblaven, com a mínim de forma clara, i s’ha perdut massa amb aquestes protestes i no li ha ajudat gaire en el seu joc.

El pròxim rival és el Real Madrid al Bernabeu. Partit complicat ja que els Merengues vindran amb ganes de donar una satisfacció al seu equip després de la derrota al Reyno de Navarra. Des d’aquí encoratgem a Martín Lasarte a tornar a posar a la punta d’atac a Tamudo, que sempre que l’ha posat a complert, amb gols i bon joc, i té ben pressa la mida al porter blanc.

Com a última referència fer esment a la noticia ja publicada a POL on Raúl ha assolit la fita de ser el màxim golejador històric català a la lliga. Des de aquí felicitar-ho i encoratjar-lo a continuar augmentant el seu mite.

FERNANDO MARQUÉS
El jugador madrileny no ha estat convocat en la derrota per 3-1 davant el Genoa. El golejador visitant, aconseguint l'empat provisional al minut 33, ha estat Valdanito Crespo, que mai ha perdut l'olfacte del gol, i està sent el màxim artiller del Parma en aquesta temporada. L'equip amb aquesta derrota es queda en la 15º posició amb 25 punts, encara empatat amb la Fiorentina i el Bologna. L'equip estaria a 5 punts del descens que el marca el Cesena amb 20 punts. El pròxim partit serà davant el Lecce a casa. Un altre partit amb els de la seva lliga, ja que si guanyés es posaria a 7 punts del seu proper rival, essent aquesta una bona renda per afrontar amb més tranquil·litat la segona volta del campionat.

La no convocatòria del Fernando es deu a una lesió que encara no es sap ben bé el motiu, i en els pròxims dies serà sotmès a diferents proves mèdiques per saber la causa i el temps de baixa que pot causar. Desitgem la seva ràpida recuperació i torni a poder jugar amb el seu equip.

ALBERT RIERA
Important victòria de l'equip del Pireu davant el rival amb mateix nom de la ciutat de Volou. La victòria visitant ha estat gràcies un altre cop a un gol de David Fuster al minut 19 de la primera part, que porta dues setmanes marcant a lliga i donant els 3 punts al seu equip, fent que es mantingui la distància de 7 punts amb el Panathinaikos. L'Albert va jugar de titular un altre vegada, però va ser substituït al minut 79 per l'alemany Holebas.

La bona ratxa de l'equip fa que sembli gairebé impossible perdre aquesta lliga per a Valverde i els seus jugadors. I el proper rival no déu ser gaire problema per el del Txingurri, ja que s'enfronten a l'Skoda Xanthi al seu estadi, el Giorgios Karaiskakis.

Però l'important d'aquesta setmana és el partit de copa davant el PAOK, aquest dimecres a les 18 hores (hora grega) a l'estadi rival i amb un resultat de l'anada que caldrà remuntar. Segur que serà un partit interessant i amb un alt grau d'intensitat.

PABLO ZABALETA
El Pablo ha jugat de titular davant d'un rival que, en principi, no tenia que presentar cap problema per poder passar de ronda a la FA Cup. La possessió la tingut quasi en totalitat l'equip Citizen, però no ha sabut materialitzar les oportunitats aconseguides, i el Notts, amb molta entrega i treball, ha aconseguit forçar el replay. El Pablo ha jugat de lateral dret, i ha estat substituït al minut 77 per Kolarov, quan l'equip perdia 1-0, i necessitava buscar l'empat a la desesperada. Al minut 80, el fitxatge d'hivern Dzeko aconseguia l'1-1 definitiu demostrant que el seu signament ha estat tot un encert.

L'equip titular dels sky blues ha jugat amb bona part dels titulars, per tant es podria dir que en Pablo torna a ser escollit per Mancini com a titular a la demarcació de lateral. Esperem que segueixi essent el triat per al pròxim partit de lliga en partit que es disputarà entre setmana davant el Birmingham City el 2 de febrer a les 20:45 fora del seu estadi. El Manchester City necessita aconseguir els 3 punts per no perdre la vista del primer classificat, que no s'escapi el segon, i intentar augmentar al màxim la diferència amb els rivals que pugnen per una posició de Champions League. El cap de setmana vinent, el dia 5 juga a les 16 hores a casa davant el West Bromwich Albion. Esperem els millors resultats amb el Pablo de titular.

NICO PAREJA
En Nico va marxar aquest estiu a la lliga Rusa, a l´Spartak de Moscú, i per tant la lliga ja ha finalitzat. El seu equip a acabat en la 4º posició, que dóna permís per accedir a la Europa League de la propera temporada. Aquest any el seu equip ha disputat la gloriosa Champions League, i encara que ja va debutar amb l'Anderlecht, jugar aquesta competició sempre motiva a qualsevol jugador. Per desgràcia el seu equip a acabat la fase de grup en tercera posició, i s'haurà de conformar amb jugar l'Europa League. Van fer un bon paper ja que van aconseguir 9 punts, però no van ésser suficients per passar de fase.

Com només ha pogut disputar la meitat final de la temporada només ha jugat 11 partits, dels quals 10 han estat de titular. És un bon número de partits, ja que essent un nou jugador a la lliga i amb aquesta en el seu tram final vol dir que l'equip el va assimilar molt bé en el seu esquema de joc, el mister va confiar en ell i va participar-hi en tots els partits que va poder.

Com a bon central argentí és un jugador agressiu però lleial, i d'aquí que només hagi rebut 3 targetes grogues en els partits disputats. Encara que sempre s'ha incorporat bé a l'atac en jugades a pilota parada no ha tingut la sort de poder anotar cap gol per ajudar al seu equip.

En pocs mesos començarà la nova lliga russa i la competició europea per al nostre estimat Nico i podrem explicar com li va.

MOISÉS HURTADO
Moises segueix amb el seu calvari personal, i no pot estar a les ordres del Valverde per arrastrar la lesió que el té en el dic sec des de fa unes quantes setmanes. Encoratgem i desitgem que es recuperi el més aviat possible. Molts ànims Moi!

I EL CONVIDAT ESPECIAL ÉS... NENÉ
Un dels artífexs de la gran remuntada de fa dues temporades ara està a la Ligue 1 francesa, donant mostres sempre de la seva qualitat. Quan va marxar del nostre club, amb el cor sempre pensant en quedar-se, però el Monaco, sabent de la seva extraordinària trajectòria, no el vendria a qualsevol preu. El nostre club, sabent com estan les arques no va poder desemborsar la quantitat que demanaven, i es va haver de quedar. La seva temporada va ser extraordinària, essent durant la primera part de la temporada el màxim artiller de tota la lliga. El PSG, que porta diverses temporades tractant de construir un equip campió, va signar el seu fitxatge per a ser un dels referents a l'atac. Així ho està fent ja que els seus números són molt bons. A lliga, en 20 partits porta ja 13 gols en un total de 1754 minuts. A la Europa League, en 6 partits porta 4 gols, una xifra prou important i destacada. Amb aquests números està sent el màxim golejador de l'equip de forma destacada, ja que el següents golejadors en porten 6 cadascún, Hoarau i Erding.

Ara mateix es troba a segona posició a la Ligue 1, a 4 punts del sorprenent líder, el Lille, que porta uns quants anys fent molt bona feina . El següent a la taula és el Lyonnais, al qual li treu 3 punts, que es troba empatat amb el Rennes. L'equip es troba encara viu a l'Europa League, que s'enfrontarà al Bate Borisov en 1/16 de final, el 24 de Febrer. Aquest 2 de Febrer juga la Copa de França davant el Martigues partit corresponent als 1/8 de final.

El PSG ha tornat a ser un dels grans de la lliga francesa després d'uns quants anys de frustracions i de despeses milionàries sense cap tipus de fruit. Ara amb els encerts en els fitxatges, i sobre tot amb la gran aportació de Nené, han ressorgit i tornen a pugnar per els diferents títols. Desitgem molta sort a aquest crack que tan bon record va deixar a tots nosaltres, i de ben segur que li vàrem deixar tots nosaltres a ell.


--------------------------------------------------------------------------------

Amat i Alvarito signen contracte professional


Segons acaba d´informar el RCD Espanyol fent servir el seu canal oficial, www.rcdespanyol.com, Jordi Amat i Álvaro Vázquez s'han convertit des d'avui en jugadors del primer equip, després de signar el contracte que els vincula a la plantilla professional del club, per la qual cosa ja no podran actuar amb el filial blanc-i-blau. Amat i Álvaro lluiran els dorsals 5 i 20, respectivament, que havien quedat lliures després de la sortida de Dídac, traspassat al Milan, i Coro, cedit a Osasuna. Així, l'Espanyol allibera, d'una banda, dues noves places per a nois del filial en les convocatòries del primer equip i, d'altre, ratifica la seva aposta pel projecte de pedrera que ve executant-se des de fa dues temporades. Amat suma 12 partits de competició oficial entre Lliga i Copa del Rei, i Vázquez havia participat en 18, 14 de Lliga i 4 de Copa.

Pochettino: Lo justo, el empate

Mauricio Pochettino, entrenador del Espanyol, ha destacado los méritos de su equipo y ha asegurado que tal como ha sido el transcurso del partido en Cornellá-El Prat “el resultado con más justicia hubiera sido el empate”.

martes, 25 de enero de 2011

L'Espanyol del Mil·leni


Redacció, 0:05 h. Les dades així ho confirmen: Mauricio Pochettino ha aconseguit enguany dur l´equip a una situació inèdita en aquestes alçades de temporada en el que portem de Segle XXI, sumant 37 punts després de 20 jornades, superant els també magnífics registres de l´equip d´Ernesto Valverde en el curs 2007-2008, en que es sumaven 36. I tot, després d´una victòria aconseguida a Getafe aquest passat diumenges gràcies a una segona part per emmarcar. A banda de lloar els mèrits d´un Mauricio Pochettino que un dia més va demostrar saber llegar perfectament el partit i, amb les seves decisions, va fer els retocs oportuns per tal de posar-lo en franquicia pels nostres, els tertulians de PericosOnline.tv, Javier de Haro, Mª Carmen Juárez, Quique Iglesias i Dani Balaguer, van passar revista a alguns dels homes més destacats del matx.

La Garcia Connection
En primer lloc, van apuntar al fet de com Sergio García va saber donar resposta a la confiança que en ell havia dipositat el tècnic blanc-i-blau donant-li un lloc a l´onze iniacial en lloc del que molts esperaven, veure un dia més Alvarito en punta d´atac. Com bé deia Dani Balaguer, "no pot recaure tota la responsabilitat de suplir Dani Osvaldo en Álvaro", opinió compartida per Quique Iglesias: "L´hem de dosificar". Tot i això, Mª Carmen Juarez va palesar el seu temor que aquesta alternança de rol pel que fa al davanter badaloní entre la titularitat i la suplència acabi descentrant-lo, quelcom que descartava De Haro, convençut de la mà destra de Pochettino per gestionar la situació. Tornant al davanter del Bon Pastor, De Haro va reconèixer que "no em va agradar la seva primera meitat, però m´encanta aquest futbolista. El que passa és que a ell se li nota mes que altres jugadors quan no està bé". Per Balaguer, per fi, "aquest és el Sergio que voliem veure, aquell pel qual el vam fitxar". Els nostres tertulians han destacat també l´altre García de l´equip, en Luis, que està signant una de les seves millors tempoades des de que se´l va fitxar provinent del Mallorca. Segons De Haro, "enguany farà el major número de gols en una temporada des de que és jugador de l´Espanyol -fins ara, 11-... Farà 6 mes del que porta fins ara". José Callejón també ha aunat en la seva persona paraules elogioses fins i tot d´aquells que havien estat crítics amb les seves actuacions; en aquest sentit Mª Carmen Juárez es justificava afirmant que "jo havia dit només que era millor que es quedés a la banqueta uns dies". Fins a tal punt es bo l´estat de forma de Calle, que Quique Iglesias reflexionava sobre el que hauria passat si arriba a mostrar aquest encert un parell de mesos abans: "Aquests gols arriben tard al mercat; si els hagues fet al novembre, hagués marxat ell al mercat d´hivern. Jo hagués preferit vendre Callejón que no pas Víctor".

Víctor, afectat per la seva situació?
Precissament, un dels homes que menys brillants van estar al Coliseum va ser Víctor Ruiz, el que alguns han interpretat com a normal quan s´està en una situació com la seva, al bel mig de l´huracà. Pel nostre company Dani Balaguer, "és injust dir que es tracta per les negociacions, és massa fàcil", quelcom compartit per Javier de Haro, que ha volgut desvincular totes dues circumstàncies. En canvi, Juárez i Iglesias, sense que les seves paraules hagin d´interpretar-se com un retret, consideren que en el fons seria quelcom normal i comprensible que tantes informacions que el tenien com a protagonista l´acabessin passant factura en moments puntuals.

Quant de temps més restarà Osvaldo a l´Argentina?
Aprofitant la presència de Mª Carmen Juárez al nostre plató, i donat que te una fluïda relació amb Dani Osvaldo, hem volgut conèixer quins són exactament els terminis de la seva estada a l´Argentina pel que fa a la primera fase de la seva recuperació, donat que les informacions fins el moment eren una mica contradictòries. La periodista de Mundo Deportivo ens explicava que el periode d´estada a terres sudamericanes era de dues setmanes, i que els 45 dies dels quals s´ha estat parlant correspondria a un global mínim estimat de recuperació

El Espanyol va lanzado a por Europa


El Espanyol ha puesto la directa en su empeño por seguir en lo alto de la clasificación y acabar la Liga en puestos europeos. La mejor forma es ganando, que le da el rédito de poner tierra por medio respecto a otros equipos que, como el que entrena Mauricio Pochettino, también persiguen plazas europeas. En su intrépida marcha, y transcurridas veinte jornadas del Campeonato, el Espanyol tiene a tres puntos al Valencia (40 puntos), primero de los equipos clasificados en zona Champions. Debajo, al segundo clasificado por la Europa League, el Athletic, le saca la nada desdeñable ventaja de cinco puntos. Los pericos, con 37 puntos, están a sólo cinco de lograr la permanencia. Botín menor en una campaña en el que el equipo blanquiazul, aparte de ir batiendo registros, no se ha puesto techo.

El Espanyol, que suma una docena de victorias en veinte jornadas, no ha bajado un ápice el acelerador desde el varapalo del 1-5 contra el Barcelona en su estadio de Cornellà-El Prat. De no ser por un árbitro miope, ante el Valencia en Mestalla habría rescatado al menos un empate. Pero luego ha sumado tres victorias consecutivas ante Zaragoza (4-0), Sevilla (1-2) y el domingo en Getafe (1-3). Máxima efectividad en este trecho: nueve goles a favor por sólo dos encajados. Eso, con Osvaldo lesionado pero con el resto de delanteros ofreciendo máximas prestaciones. Luis García ha vuelto por sus fueros y ya suma seis dianas; Callejón lleva dos partidos consecutivos marcando y ha situado su cuenta particular en cinco goles. Y, poco a poco, aparece Sergio García. Buenas noticias.

Auténtico coloso en Cornellà-El Prat, donde sólo concedió la derrota contra el Barça, se ha rehabilitado en las últimas semanas el Espanyol como visitante. Tras ganar al Atleti en el Calderón, las victorias consecutivas contra el Sevilla y el Getafe, y sobre todo el nivel de su fútbol y la frescura de ideas que ha mostrado el equipo de Pochettino, dicen mucho de lo que puede seguir ofreciendo el joven grupo.

Dos hechos puntuales hablan del crecimiento del equipo. El Espanyol remontó el domingo un marcador adverso por primera vez desde 2007. El mismo año que, con Ernesto Valverde, los pericos ganaron dos partidos seguidos fuera. Desde entonces, nada en tal sentido. El otro hecho destacable es que este Espanyol, a estas alturas de Campeonato, consigue ser el mejor del siglo XXI en sus números. Camacho rompió barreras (temporada 95/96) con 41 puntos en la jornada 20. Ahora, Pochettino (37 puntos), ha superado ya los de Valverde (36 puntos, liga 07/08) y Lotina (34 puntos, liga 04/05). En la web de Mundo Deportivo los seguidores pericos consideran excelente el trabajo del técnico hispano-argentino. Al que quiere ampliar contrato el club

lunes, 17 de enero de 2011

A los pies de Callejón

P ochettino juega con ventaja. Además de la fábrica de Cornellá, donde ha encontrado talento suficiente para construir un Espanyol que está empezando a arreglarse el traje para salir a Europa, tiene un tesoro crecido en otra Fábrica: la del Madrid. Es José Callejón, un chico que está quemando a rajatabla las etapas para convertirse en futbolista top. Callejón, con sus dos goles, sentenció anoche en el Sánchez Pizjuán al Sevilla, que terminó bruscamente con su buena racha. Le faltó la pegada de otros días y le sobró, otra vez, su defensa, poco intensa en el primer gol y pensando en las musarañas en el segundo. Práctico, sin grandes alharacas en su fútbol y apoyado en Kameni, que se hace gigante en el Pizjuán, el Espanyol supo sufrir dos ratitos, uno en cada parte, y esperó el despiste del Sevilla, que no supo rectificar a tiempo. Manzano sólo le dio 20 minutos a Negredo, que hizo el gol en el descuento y demostró que está para más. No cabe más felicidad en la familia perica, que a la sombra del oro del Barcelona cierra la primera vuelta con 34 puntos, en el umbral de la zona Champions. Para pellizcarse. El Sevilla ya ve a su rival de ayer casi con prismáticos. Demasiada distancia y las piezas que no terminan de encajar. El Sevilla vive en permanente riesgo. No se enmienda, le cuesta volver a la vida tranquila. Y feliz.

Y eso que posiblemente ayer no fuera inferior a su rival. No puede decirse que el Espanyol fuese mejor, pero asombra su orden. Pochettino, un muy buen entrenador, ha sabido tener la suficiente paciencia para ir modelando su equipo hasta convertirlo en reconocible. No le importó invertir más tiempo. Le hacía falta. Con un equipo trufado de gente joven, de cantera, no podía ir con prisas. El Espanyol no es exactamente un producto acabado pero va camino de ello. Incluso así, el 0-1 al descanso pareció demasiado premio. El Sevilla se había acercado mucho más al área de Kameni, que le hizo una parada de mucho mérito a Luis Fabiano después de un escorzo casi inverosímil. El brasileño, asfixiado por mil rumores, se movió bien, con ese talento en el área que le hace tan especial. Le faltó algo de chispa, los efectos colaterales de la lesión.

Sin embargo, cerca del descanso Javi Márquez puso un balón que Callejón convirtió en oro. El desmarque del motrileño, la manera en la que Álvaro fijó a la defensa y la conducción de Márquez esperando el movimiento final del goleador hablan bien de los automatismos de los pericos. Al Sevilla le hacía falta inventar y a Manzano le costó ayer. Sorprendentemente, no optó por la revolución de Anoeta, donde levantó el partido gracias a su tridente. Ayer, tal vez condicionado por la lesión de Luis Fabiano (aunque luego explicó que no), sustituyó a Fabuloso, que antes del cambio se había vuelto a estrellar con Kameni. Como Kanouté. Los dos delanteros se movieron bien y encontraron apoyo en Romaric, el futbolista con más criterio del equipo. Lo que es un misterio es lo de las bandas. Perotti ha perdido el brillo que le puso en el escaparate europeo. Su retroceso inquieta a los técnicos. Y al club. Y luego está el caso de Navas, que tuvo diez minutos estelares en su reaparición ante Osasuna pero que parece jugar algo mermado. No es el futbolista exuberante de antes de la lesión. Le falta velocidad y se diría que también confianza.

Las miserias del Sevilla anoche fueron las virtudes del Espanyol, que tuvo el orden, la disciplina y el acierto del que careció el Sevilla. También la suerte, porque los de Manzano sólo la encontraron en el gol de Negredo y ya era demasiado tarde. Callejón y el Espanyol terminaron radiantes el partido. Su clasificación es el premio a un trabajo artesanal que muchos pensaron que podía perderse por la lesión de Osvaldo. Lejos de caer en una depresión, el Espanyol le dedicó la victoria en el Sánchez Pizjuán. El Sevilla no pudo siquiera darle el premio de unos minutos a Sergio Sánchez. La máquina no le termina de despegar a Manzano y el martes, ojo, se juega media temporada.

SEVILLA 1-ESPANYOL 2: CALLE-GOOOL!!!


Afrontava l´Espanyol a Sevilla aquest primer partit des de la lesió de la seva metralladora, Dani Osvaldo, amb l´objectiu de tancar la primera volta de la competició amb un bon resultat que servís per arrodonir uns números que de per si eren ja magnífics davant un Sevilla que volia confirmar davant la seva afició la seva recuperació, insinuada aquestes darreres setmanes. I val a dir que si el que necessitava el nostre equip per superar qualsevol complexe per haver d´afrontar els propers dos mesos de competició sense la seva estrella era una victòria de prestigi, se n´ha sortit amb èxit gràcies a haver sabut neutralitzar una de les davanteres més temudes de la Lliga, i a haver sabut aprofitar les poques oportunitats de gol de les que ha gaudit al llarg dels 90 minuts. Un encert peronificat a més en un futbolista, José Callejón, que aquesta nit ha fet callar boques i tancar debats sobre la seva poca efectivitat cara a porta contrària.

Val a dir que el començament de partit no semblava donar-nos massa esperances d´aconseguir acabar esgarrapant quelcom de positiu del Sánchez Pizjuán, i és que tot i que l´equip espanyolista va sortir els primers instants decidit a buscar la meta de Javi Varas, ben poc van estar-se els sevillistes d´expolsar-se aquest domini inicial i fer-se amb el control del partit. Seva va ser la primera gran oportunitat per obrir el marcador, quan Luis Fabiano va rematar de cap una pilota que Kameni va poder enviar a còrner. Només un minut després, va ser Juan Forlín qui va haver de llençar-se a terra d´una manera espectacular per evitar una rematada del mateix brasiler del Sevilla. L´Espanyol donava alguns símptomes preocupants, sobre tot quan regalava massa fàcilment la pilota al contrari, i em una d´aquestes accions només la sort va evitar encaixar un gol. Va ser quan al minut 16 entre Víctor Ruiz i Kameni no van saber allunyar una pilota a l´interior de l´àrea que Navas afortunadament no era capaç d´enviar al fons de la nostra xarxa. La cosa no pintava bé pels interesos blanc-i-blaus, que no era capaç de trobar-se còmode sobre la gespa davant la presió del de Manzano, i que només arribava amb comptagotes al domini de Varas, i quan ho feia, era portant molt poc perill. Pochettino, conscient de que la cosa no rutllava, va fer alguns retocs que van servir per anivellar forces, i en un moment en que el parit no tenia un clar dominador, l´Espanyol rebia una recomensa impensable veient com havia anat el partit fins el moment; va ser al minut 41 quan Javi Márquez feia una impressionant centrada a l´espai -i atenció, amb la seva cama dolenta, la dreta- que deixava una pilota morta entre el Varas i la seva defensa que José Callejón va enviar al fons de la xarxa local amb la planta de la bota. El gol del de Motril va servir per esperonar els nostres futbolistes, que van treure´s de sobre qualsevol mena de complexos, i van dominar el tram final del partit davant un Sevilla que no se´n sabia avenir en veure´s per sota al marcador.

Pochettino va decidir deixar al vestidor Juan Forlín, que havia tornat a fer de les seves a la primera meitat, guanyant-se una tarja groga absolutament innecessària en una acció al mig del camp. Amb Jordi Amat convertit en la nova parella de ball de Víctor Ruiz, l´Espanyol es preparava per aguantar la previsible càrrega de la cavalleria sevillista apostant per no regalar la pilota al rival en cap moment, jugant amb el creixent nerviosisme de la grada del Pizjuán. Fins i tot l´equip podria haver sentenciar el matx si al minut 8 Javi Márquez hagués sabut aprofitar millor una magnífica passada en diagonal de José Callejón, però aquesta vegada la seva cama dreta no va ser tan bona aliada del badaloní com en la jugada del gol. El Sevilla, de mica en mica, començava a donar símptomes de recuperació, pel que Poche decidia renunciar a la capacitat creadora de Javi Márquez per guanyar en contundència defensiva donant entrada a Aldo Duscher. Malgrat tot, els locals van ser capaços de posar setge a la meta de Kameni, i el nostre equip va començar a passar-lo malament davant un Sevilla que va tenir una molt bona oporunitat al 22, quan Romaric va enviar una rematada de cap només un pam per sobre del travesser del camerunès. Al 29, va ser Kanouté qui també de cap va obligar a lluir-se el meta espanyolista. I quan més estava patint el nostre equip, tal com havia succeit a la primera meitat, arribava la jugada que matava el partit: Luis García, murri, murri, murri, s´aprofitava de la passivitat de la defensa sevillista per fer una ràpida sacada de falta que permetia José Callejón definir a la perfecció davant Varas, i fer el 2-0. Amb un estadi que va anar-se buidant a marxes forçades, i amb un gol de Negredo en l´afegit que no va fer perillar en cap moment la victòria espanyolista, acabava un partit que servia per posar la cirereta al pastís de la magnífica primera volta de l´equip.

Europa, somni o realitat?


Redacció, 8:30 h. Arribat l´equador de la Lliga, i amb ell el moment de fer balanç de com està sent el pas de l´Espanyol per la competició de la regularitat, i val a dir que l´equip ha aconseguit tancar una primera volta certament per emmarcar. Amb 34 punts a la classificació -un guarisme que com expliquem als nostres apartats La dada supera amb escreix la mitjana del que ve sent habitual els darrers anys, i que a tall d´exemple està 14 punts per sobre que que indicava la taula la jornada 19 de la passada temporada-, fruit d´11 victòries -xifra també històrica- , 1 empat i només 7 derrotes, l´equip està còmodament instal·lat a la zona noble de la taula, i passi el que passi aquesta nit en el partit que han de disputar Atlético de Madrid i Mallorca al Vicente Calderón, en el pitjor dels casos, tindria un matalàs de 4 punts respecte als equips que aspiren a entrar a la zona que a final de temporada dóna dret a disputar competició europea. Fins a tal punt bona part de l´afició blanc-i-blava, aliena a la prudència que en cap cas abadonen ni vestidor ni staff tècnic, confia en aquest Espanyol 2010-11, que el debat ha deixat de ser si Europa és un objectiu massa agossarat, i ara es parla sobre si cal conformar-se amb aconseguir plaça a l´Europa League, o si cal ser més ambiciosos i aspirar a la que seria una fita absolutament històrica, poder disputar la prèvia de la Champions League, quelcom absolutament impensable ara fa només uns mesos.

Pochettino, la gran clau
Quines són les claus d´aquest èxit? En primer lloc, és de justicia apuntar el paper de Mauricio Pochettino, un tècnic que quan encara no ha complit els dos anys a la professió -va fer-se càrrec de la banqueta espanyolista en substitució de José Manuel Esnal, Mané, el 20 de gener de 2009, quan tota la seva experiència era haver fer les practiques com a segon tècnic de l´Espanyol Femení-, ja s´ha fet amb un lloc entre els entrenadors joves amb més futur i projecció del panorama europeu. La decidida aposta del de Murphy pels joves del planter ha servit d´una banda per salvar una etapa complicada de l´entitat , marcada per la contenció de la despesa a causa de les estretors econòmiques que ha provocat la contrucció de l´Estadi de Cornellà-El Prat, i per l´altra per retornar l´orgull entre una afició que sempre ha valorat especialment la presència d´homes de la casa en el primer equip.

El planter, al poder
També cal destacar en aquest sentit la resposta positiva d´aquests joves davant l´oportunitat que els hi ha donat Pochettino, i la nòmina d´homes sorgits del planter o provinents dels equips inferiors que ja s´han fet amb un lloc al primer equip o porten camí de fer-ho -Víctor Ruiz, Jordi Amat, Dídac Vilà, Javi Márquez, Raúl Baena i Álvaro Vázquez- segueix creixent sense aturador. A més, aquest nous aires semblen haver sentat de meravella a "veterans" com Joan Verdú o Luis García, que viuen certament una segona joventut a nivell personal, i al temps que han tornat a ser claus sobre la gespa amb la seva aportació futbolístca, han esdevingut els millors cicerones pels joves provinents de Sant Adrià.

Els encerts de Planes
També cal destacar la bona feina duta a terme des dels despatxos, on un home que va arribar emmig d´alguns dubtes, Ramon Planes, ha sabut encertar-la amb alguns fitxtges que garanteixen el present a nivell esportiu esportiu, i probablement també la viabilitat econòmica de l´entitat en el futur, entre els quals no podem deixar d´esmentar, malgrat la seva baixa temporal, Dani Osvaldo. L´italoargentí, amb els seus gols, s´ha convertit en el veritable referent ofensiu d´aquest equip, i també en el seu home franquicia, un futbolista de gran categoria que exemplifica el que ha de ser la feina de la direcció esportiva blanc-i-blava: fitxar relativament barat al mercat, treure rèdit esportiu durant un temps d´aquests futbolistes, i arribat el cas, intentar col·locar-los al mercat aconseguint una plusvàlua important.

L´equip ara sí te clar a què juga
Amb tots aquests components, la cara d´aquest Espanyol és una altra de ben diferent la que presentava fins fa poc: es tracta d´un equip valent, que ha deixat de tenir la mandíbula de vidre, i que ara sap a que juga. Després de rebre molts pals en ser acusat de plantejar una aposta de joc massa agosserada i ambiciosa tenint en compte el perfil dels homes que tenia a la plantilla, Pochettino ha aconseguit que el grup hagi fet seva la seva filosofia de gust pel futbol de toc i bon tracte a la bimba a la qual no ha renunciat ni davant equips com el FC Barcelona. Una aposta decidida que a banda de consolidar Cornellà-El Prat com un veritable fortí, la virginitat del qual només ha estat capaç de profanar el club blau-grana, ha permès sortir-se´n amb èxit a camps tan complicats i amb unes grades tan pressionants com les del Vicente Calderón o el Sánchez Pizjuán.

Es veu el futur amb esperança
En definitiva, i tot i que encara queden assignatures per aprovar, com ara millorar els guarismes a nivell golejador o aconseguir activar homes cridats a ser importants com ara Sergio García, l´aportació del qual està ara pe ara molt per sota de l´esperat, la veritat és que l´escenari que es presenta en aquesta segona volta és il·lusionant, i permet seguir somiant amb la fita europea com a gran objectiu cara al final de curs.


--------------------------------------------------------------------------------

VICTÒRIA CLARA I ESPERADADEL INFANTIL "A" SOBRE EL BARCELONA (3-0)






RCD Espanyol Infantil “A”: 3 – FC Barcelona “B”: 0 Superioritat perica Ahir a la Ciutat Esportiva de Sadrià, l’Espanyol Infantil “A” es va fer amb el derbi del grup segon de la Primera Divisió Infantil en vèncer al FC Barcelona “B” per 3-0 en gols aconseguits en la segona meitat del partit. Gràcies a la FCF (podien haver dimitit abans) i a la seva reestructuració del futbol base aprovada per aquesta i successives temporades, pel fet de desaparèixer les divisions d’honor i categories de preferent, els diversos equips de primer i segon any son a la mateixa categoria però creuats amb diversos grups. Això fa que ahir el infantil de primer any barcelonista s’enfrontés i sortís golejat de Sadrià, i avui malauradament, el infantil de primer any perico hagi estat golejat a la Gamper davant el infantil de segon any barcelonista. Deixant aquesta lamentable conjuntura, que és la que és, i centrant-nos en el que va ser el derbi, esmentar que l’equip de Dani Fernández no va pogué alinear a Juan (amb el Cadet B) però si amb Pablo, Lluis, o Samu, jugadors infantils que sovint ho fan amb el Cadet de primer any. El primer període de divuit minuts va ser dominat per un Barcelona que va sorprendre o al menys ho va intentar, davant un Espanyol que li va costar trobar-se en el camp i dominar la parcel•la ampla del terreny de joc. Malgrat el domini barcelonista, l’Espanyol no va patir cap tipus d’angunies, i justament va ser al contrari; la primera acció ofensiva dels locals va acabar amb un xut de Carlos Cano que es va estavellar al travesser. En el segon quart, una centrada molt bona de Pablo va ser rematada de primera per Cano, a boca de canó, però el meta barcelonista va fer una gran intervenció salvant el gol perico. En altre jugada de perill, el propi davanter centre perico va culminar una arribada amb una rematada a l’exterior de la xarxa

Muy buenas de nuevo ante todo dar la bienvenida a este nuevo año y pediros perdon por mi ausencia pero entre mi delicada salud y las fiestas lo he dejado de lado per tengo un vaticinio para este año en agosto hay previa de champions en Cornella alguien lo duda yo no