El mal hacer del Espanyol a domicilio le complica la Europa League

El mal hacer del Espanyol a domicilio le ha complicado seriamente la clasificación para la Europa League. Los de Pochettino, que suman 45 puntos, no ganan lejos de Cornellá desde el pasado 23 de enero y ya encadenan cinco visitas sin marcar un solo gol. La derrota de ayer en El Molinón ha puesto a los blanquiazules a cuatro puntos del ambicioso objetivo.
La jornada, además, ha resultado muy negativa para los intereses periquitos, ya que Athletic, Atlético y Sevilla, rivales directos por entrar en una competición continental, han ganado sus respectivos cruces y se han alejado de ellos.

La segunda vuelta de los catalanes está siendo nefasta, muy similar a la de Valverde en la temporada 07/08, y ha provocado que hayan perdido su privilegiada posición en la tabla. Desde hace tres jornadas están fuera de Europa y afrontan los cinco partidos que restan con la obligación de no fallar si desean enmendar su trayectoria. Athletic, Barcelona, Valencia, Zaragoza y Sevilla son sus últimos rivales.

Per sobre de Messi i Cristiano Ronaldo

Deportes Cuatroº dedica un apartat a la jugadora de l´Espanyol Femení Vero Boquete, que ha aconseguit superar els registres golejadors dels dos ídols mediàtics. La davantera gallega es lamenta de les condicions de les jugadores de futbol a EspanyaEl Futbol Femení te per desgràcia molt poca presència als mitjans informatius de casa nostra, i només de manera excepcional aconsegueix fer-se un forat als programes d´esports adreçats al gran públic. Per això te encara més valor el fet que un espai de referència com Deportes Cuatroº dediqui un apartat especial a parlar de la figura d´una futbolista, ni que aquesta sigui amb diferència la millor d´Espanya. Estem parlant com no de Vero Boquete, la davantera i jugadora franquicia de l´Espanyol Femení, que amb 39 gols en 26 partits ha aconseguit situar-se per sobre en xifres de gols dels dos futbolistes més destacats del futbol nacional, Leo Messi i Cristiano Ronaldo -30 i 29, respectivament-. Vero, que ha acabat la temporada regular amb 13 gols més que la segona anotadora de la competició, Adriana Martín, que va deixar el Rayo a manca de 3 jornades pel final, i ha marcat en ni més ni menys que el 80% dels partits disputats enguany, reconeix que manté amb els seus dos companys masculins una mena de rivalitat a l´hora de fer gols: "Durant vàries jornades, quan ells feien triplet i semblava que estaven picats, i jo també en feia els mateixos. Anavem una mica a la par". La gallega reconeix que estaria encantada d´intercanviar experiències amb tots dos, sobre tot, amb el futbolista argentí: "M´agradaria compartir entrenament i toc amb ells, tot i que em quedo amb Messi, em sembla un jugador més complet".
Campiones amb sous mileuristes

La Vero, que com la resta de les seves companyes del Femení ha estat aquestes darreres setmanes a l´ull de l´actualitat no pas pels seus grans èxits, com ara la classificació per la gran final de la Superlliga, sino pels dubtes que hi ha a l´entorn de la continuitat del Femení, ha explicat que la vida per una jugadora de futbol a Espanya no és gens fàcil, posant-se ella mateixa com a exemple: "Quan era petita no estava permés jugar amb els nens, i al començament va ser complicat. Quan ets una nena encara entens menys coses com aquesta. A Espanya no es permet que les jugadores siguin professionals; tenim fama, i és així, de ser un país masclista. Saps que no viuras d´això, poques poden aspirar a cobrar més de mil euros".
El 21, un orgull

A la seva entrevista, Boquete no ha perdut oportunitat d´explicar com d´especial és per a ella dur el dorsal 21 a la seva esquena, un número que va escollir gairebé per casualitat i que ara mateix llueix com homenatge a l´etern Dani Jarque: "Quan vaig arribar al club ara fa tres anys el vaig agafar per la meva edat; per desgràcia va succeir la mort d´en Dani, i ara és el meu número i el porto amb molt d´orgull".

Pochettino: `Marxo molt cabrejat´

El tècnic blanc-i-blau considera injusta la derrota davant l´Sporting: `Hem fet mèrits per endur-nos un altre resultat´. L´hispanoargenti es mostra visiblement molest quan se li ha preguntat reiteradament sobre els motius de la suplència de Javi Márquez El tècnic espanyolista Mauricio Pochettino compareixia a la Sala de Premsa de l´estadi d´El Molinón empipat com poques vegades el recordem després de la manera en que, al seu parer de manera absolutament injusta, els seus homes havien caigut davant l´Sporting de Gijón, una derrota especialmente dolorosa i sobre tot, empipadora, segons ha insistit una i una altra vegada: "Marxem amb el cabreig d´haver perdut un partit el pes del qual l´hem portat gairebé sempre nosaltres, on hem tingut ocasions i no hem pogut definir on calia. Marxem amb la crueltat d´un resultat negatiu quan hem fet mèrits per endur-nos un altre resultat. L´empipament és gran, sobre tot veient la predisposició amb la qual hem afrontat el partit. Marxes enfadat perquè hem fet un bon partit en el còmput general, i l´Sporting només ha tingut una ocasió que ha estat transformada en gol; no havien fet tants de mèrits com per això".
No és moment de parlar d´estadístiques

Al tècnic se li ha preguntat directament quina de les estadístiques negatives que suma l´equip després d´aquesta derrota, la de partits sense guanyar lluny de Cornellà-El Prat o els que fa que no marca com a visitant li preocupa més; per a Pochettino, aquest no és moment de treure "unes estadístiques que ben segur seran totes negatives, l´important és analitzar aquest partit. Ja hi haurà temps al llarg de la setmana de veure-les, l´important és que avui hem merescut més i no hem tingut premi; si no som efectius a la meta rival és difícil aconsguir punts". Avui, un dia més, l´equip ha pagat molt cara una errada defensiva; Pochettino no ha volgut carregar però les tintes en la tasca de la cobertura: "De la mateixa manera que hi han errors defensius hi han en atac, quan falles davant el meta rival. Això és futbol, és competència, i hi hi han errades i encerts; però insisteixo, en el comput global, hem merescut més". Tampoc ha volgut parar especial atenció a les errades d´un Osvaldo que avui, a diferència de les últimes jornades, ha estat lent i poc encertat: "Altres vegades hem tingut més efectivitat cara a porta contrària. Hem gaudit d´ocasions, hem tingut la pilota i la iniciativa en el joc en bona part del partit, l´equip ha donat la cara, ha lluitat i ha competit, però ha marxat de buit; per això tinc un empipament bastant gran". De totes maneres, Pochettino ha insistit en que malgrat el tràngol viscut a terres asturianes, l´equip seguirà lluitant fins el darrer instant: "L´empipament ara mateix és gran, però cal passar página i treure les coses positives. Dilluns vinent tenim una bona oportunitat de treure els 3 punts davant l´Athletic Club. Hi han molts factors que fan que tingui aquesta sensació d´enuig, tant el resultat com veure´ns una mica més més avall a la taula, però lluitarem tot i saber que l´objectiu està ara una mica més lluny".
Molest per la reiteració de preguntes a l´entorn de la suplència de Javi Márquez

Un moment especialment tens ha arribat quan al tècnic se li ha preguntat insistentment pels motius de la suplència del migcampista badaloní Javi Márquez. Primer ha explicat els motius de treure´l a la gespa a la mitja part en substitució de Javi López justificant-ho en les targes vistes tant pel d´Osuna com per el central Raúl Rodríguez, que al seu parer afectaven el joc de l´equip: "La primera tarja de Raúl als 10 minuts més la de Javi López, totes dues injustes, condicionaven el joc. No hem volgut arriscar, i hem decidit donar entrada a Márquez, que per jugar 45 minuts està bé", afegint posteriorment que "si hagués cregut convenient que sortis d´inici, ho hagués fet; no busquem ara una explicació més enllà del futbolistic. Porta 7 o 8 jornades amb molèsties al turmell, i no és fàcil recuperar el ritme". Però quan se l´ha insistit en si el jugador estava o no per jugar 90 minuts, s´ha mostrat ja visiblement molest davant aquesta reiteració de preguntes: "Responc perquè sóc educat, però és una questió estrictament esportiva. Poc a poc ha d´anar agafant la forma, a mida que els seus lligament li permetin estar al 100%".

La dada. Europa, a 4 punts

Les victòries d´Athletic Club, Sevilla i Atlético de Madrid, rivals directes de l´Espanyol en la lluita per Europa, sumades a la derrota dels blanc-i-blaus a El Molinón, allunyen els de Pochettino del seu objectiuA banda d´estar pendents del que feia el nostre equip a El Molinón, aquesta jornada hem hagut de mirar de reüll els resultats dels equips que com el nostre es troben implicats en la lluita per aconseguir a final de Lliga l´objectiu de classificar-se per l´Europa League.
Athletic Club, Sevilla i Atlético no fallen

Frustrada ahir mateix dissabte la possibilitat d´aconseguir recuperar la 5ª plaça després de la victòria en el derbi basc de l´Athletic Club davant la Real Sociedad per 2-1, el que permetía els de Joaquín Caparrós afiançar-se en a la classificació amb 51 punts, estavem pendents del que feien al Vicente Calderón Atlético de Madrid i Llevant, i al Sánchez Pizjuán Sevilla i Vila-real, i val a dir que no hem tingut marge per a cap alegria que servís per minimitzar la derrota dels nostres a Gijón. La primera decepció arribava del Manzanares, on l´Atlético de Madrid golejava el Llevant per 4 gols a 1; la segona es feia esperar a darrera hora, quan des del Nervión també es confirmava la victòria dels sevillistes davant el Vila-real per un molt més ajustat però suficient 3-2, amb el qual els andalusos, 6ens, aconseguien arribar, com els matalassers, 7ens, a la fita dels 49 punts, amb el qual superen en 4 l´Espanyol, que és 8è amb 45. Fins i tot ara es dóna la circumstància que Mallorca i Llevant, 9è i 10è classificats respectivament, amenacen la posició del nostre equip, donat que són només a 3 punts de diistància.
La propera jornada podria dictar sentència

Recordem que la propera jornada, la 34, a banda de l´enfrontament directe entre Espanyol i Athletic Club a Cornellà-El Prat, que es disputarà dilluns dia 2 de maig, l´Atll´rtico de Madrid jugarà a Riazor davant el Depor, i el Sevilla viatjarà fins el Juegos del Mediterráneo per jugar contra l´Almería. Atenent a la situació classificatòria, sembla evident que si l´Espanyol vol arribar a les últimes jornades amb alguna possibilitat d´acabar aconseguint el seu objectiu, la victòria davant els bascos és presenta com absolutament imprescindible.

Jornada 34

* Depor-Atlético de Madrid
* Espanyol-Athletic Club
* Almería-Sevilla

SPORTING 1 - ESPANYOL 0: EL TREN EUROPEU DESCARRILA A GIJÓN

L'Espanyol va perdre mig bitllet europeu a Gijón, en un partit típic dels espanyolistes a fora de casa en aquesta temporada tant bipolar. No van fer prou els pericos per guanyar i probablement tampoc per perdre, però van veure un cop més condemnades les seves aspiracions per una errada defensiva que va costar els tres punts en un partit que olorava a empat. El que deixà clar el partit és que proper dilluns, davant l'Athletic, quedarà vist per sentencia si l'Espanyol diu adeu definitivament a Europa o es puja en marxa al darrer vagó del tren europeu.

Amb el minut de silenci en memoria del pare de Manolo Preciado, començava un partit on l'Espanyol tenia necessitat de sumar per no perdre pistonada amb les places europees. Ho tornava a fer sense contar amb la presencia inicial de Márquez, que tornava a cedir el seu lloc a l'altre Javi, aquest López, acompanyat per Verdú a la medul.lar. I l'equip mostraba de ben seguit l'ambició d'aconseguir la victoria, doncs ja als 5 minuts Osvaldo era objecte d'un posible penal i poc desprès arribava una doble ocasió a tret de Luís desde la frontal, mentre que el posterior còrner el rematava de cap fora Javi López. Arribava poc desprès una altra clara ocasió perica quan Osvaldo fallava una claríssima ocasió en un control que el deixava sol davant de Juan Pablo, però se li feia de nit abans de rematar. Seguia estirant-se be l'equip buscant sempre al 17 i permetent-se algunes frivolitats en atac com una rabona de Chica. Però els locals tampoc es quedaven curts i van inquietar la portería espanyolista en dues ocasions on el linier, atent, va reparar les badades defensives blanc i blaves quan la pilota ja besava la xarxa. Als 36' Osvaldo tornava a estar lent o la defensa massa rápida, però el cas es que l'argentí fallava un altre pilota on havia guanyat l'espai. Però el partit, d'anada i tornada i amb les forces equilibrades, es va poder desnivellar en una jugada a la vora del descans on Castro marxava de la defensa i centrava una pilota rasa sobre la portería de Kameni que entre el pal i el camerunés aconseguien fer fora quan el gol ja es cantava. Tot un avís que emplaçava a l'equip per uns segons 45' que serien una autèntica prova de foc pels espanyolistes.

A la represa, canvi de Javis, Márquez entrava per López, però l'Sporting comença a presionar la linia de sortida de pilota dels espanyolistes , als quals els costà molt més conectar amb els homes d'atac i es van veure obligat a forçar algunes faltes. Tot i això, als 59 arribava una bona oportunitat en una gran rematada de cap d'Osvaldo a centre de Chica a la que Juan Pablo responia amb una gran aturada, en una pilota gens fácil picada de dalt a baix. Ho havien tingut els espanyolistes ara ja ben comandats al timó per Javi Márquez, però el partit entrava en una fase de domini altern i poca concreció al darrer terç del camp. Quan el match semblava condemnat irremisiblement a l'empat, arribava el gol sportinguista, aprofitant -a qui li estranya- una badada defensiva dels blanc i blaus, quan una pilota sobre l'area que rematava endarrera Raul Rodriguez, fent arribar la pilota fins a Novo que guanyava l'esquena a Chica i rematava sobre Kameni que no podía atrapar la pilota. Nervis i desconcert a la recta final del partit on els pericos tractàren d'anivellar el resultat, primer Alonso mirant de provocar penal, mentre que poc desprès Pochettino cremava les naus fent sortir a Álvaro i posteriorment a Fonte. Aquest rematava a les mans de Juan Pablo mentre que el també ingressat Sangoy buscava sense trobar-la l'escaire de Kameni. Ho intentaren els espanyolistes sense acabar de sortir-se'n ni forçar cap oportunitat que els permetés inquietar de veritat la portería dels locals, que acabaren sumant els tres punts i dedicant-los al seu entrenador mentre que els pericos hauran d'apurar les darreres opcions europees el proper dilluns, davant un Athletic Club que ja és a sis punts.

El Espanyol necesita más que nunca, un fortín

A nadie se le escapa que Europa pasa el próximo domingo por Cornellà-El Prat. El Atlético, que ayer le birló la séptima plaza al Espanyol, visita el campo blanquiazul. El empate del Rico Pérez es pobre, pero menos es nada. Aunque si no se gana al conjunto colchonero, el 0-0 ante el Hércules no servirá de nada. El estadio espanyolista debe convertirse en un auténtico fortín para que no se escape ni un solo punto. La afición perica, de sobraliente alto en cada encuentro, tendrá que arropar más que nunca a su equipo para volver a recuperar la plaza euroepa. Europa no debe ser tan sólo un sueño. Es posible. Hay que intentar con todas las fuerzas que se transforme en realidad. No se puede estar tocando Europa durante todo el Campeonato y dejarle escapar en los siete partidos que quedan por acabar el Campeonato. Sería una decepción y, sí, también un fracaso. Las lesiones han partido al equipo, es cierto, pero a estas alturas no se puede bajar los brazos ni trabajar pensando en la próxima temporada. En la actual hay aún mucho que decir. Hay que vivir el presente para disfrutar el futuro.

Adiós a la mala racha

El Espanyol no sabía lo que era sumar fuera desde el pasado 23 de enero cuando ganó al Getafe por 1-3, en el Coliseum Alfonso Pérez. En las últimas cuatro salidas cayó derrotado. En casa no gana desde que derrotó al Deportivo por 2-0, el 13 de marzo. El punto de ayer frena la mala racha y debe suponer un punto de inflexión para recuperar el espíritu y la filosofía de juego de la primera vuelta. Con Osvaldo recuperado, los goles no tardarán mucho en llegar. Ayer ya marcó pero el árbitro le anuló el gol por fuera de juego.

Segundo empate

Los blanquiazules sólo han conseguido dos empates en esta temporada. El primero fue en la primera vuelta ante el Racing (0-0) en el Nuevo Sardinero y el segundo, ayer. Era el único equipo de la división de oro que sólo había logrado una igualada.

Las bajas porlesión obligaron a Pochettino a hacer cambios en la alineación. Raúl Rodríguez jugó en el eje central de la defensa junto a Jordi Amat. "Me he encontrado muy cómodo aunque al inicio estaba un poco nervioso. Pero en el campo me he sentido muy arropado por mis compañero", afirmó el joven que debutó como titular. Isaías Sánchez se estrenó ayer en Primera. El joven salió por Verdú, que siempre es el primer cambio de Pochettino. ¿Y Álvaro? ¿Es justo que saliera en el 93'? No. El delantero ya ha demostrado que puede jugar muchos más minutos

El rumor. L´escollit seria Adrian Luna

Segons Mundo Deportivo, el cub li hauria proposat a l´atacant uruguaià un contracte per 5 anys

Redaccíó, 15:50 h. Fa un parell de dies, El 9 donava el nom de dos joves perles uruguaianes que Daniel Fonseca, agent de Juan Albín, hauria ofert al director esportiu Ramon Planes, Matías Vecino i Adrián Luna, i segons una informació de Mundo Deportivo, l´Espanyol ja tindria decidit per quina de les dues opcions apostar. Es tractaria de Luna, atacant de 18 anys que actualment milita a Defensor de Montevideo, equip amb el qual ha jugat 16 tpartits aquesta campanya aconseguint 2 gols. Segons sembla, s´estaria negociant ja amb el seu agent i se li hauria proposat un contracte de cinc anys, i s´abonaria una mica més d'1 milió d´euros al seu actual club per ell.

La dada. Només 9 de 33

La segona volta dels homes de Pochettino donaria ailladament números de descens; només dos equips han obtingut menys punts en aquestes 11 jornades. L´equip calca fins ara els números de la segona volta de la temporada 2007-08 amb Valverde a la banqueta

Redacció, 10:30 h. Certament, la segona volta que està protagonitzat el nostre equip ens està deixant uns números preocupants, que cas de no canviar acabaran comprometent seriosament l´objectiu d´aconseguir plaça per disputar competició europea. Les lesions, les absències, la dinàmica competitiva, tot serveix per explicar el perquè un equip que no feia sino despertar l´elogi unànim de tot el panorama futbolístic nacional ara és incapaç de resoldre de manera satisfactòria els seus compromisos. Quan va finalitzar la primera part del campionat i tot eren parabens, alguns ja van avisar que encara no es podien llençar les campanes al vol i que hi havia un precedent molt proper en el temps, la darrera temporada d´Ernesto Valverde a la banqueta espanyolista, la 2007-08, en que una segona volta per a oblidar va llençar pel terre tota la bona feina duta a terme en els primers 19 partits de Lliga, i certament els números ens indiquen que la situació ara és pràcticament la mateixa. I és que amb els números a la mà, si ens circunscribim únicament al que està passant en aquesta segona part del campionat, l´Espanyol estaria lluitant no per Europa, sino per no caure al pou de Segona. Anem a pams.

Aquesta era la situació classificatòria a la finalització de la primera volta, la jornada 19:

POSICIÓ EQUIP JUG GUA EMP PER FAV CON DIF PTS
1 FC Barcelona 19 17 1 1 61 11 50 52
2 R. Madrid 19 15 3 1 47 17 30 48
3 Villarreal 19 12 3 4 38 20 18 39
4 Valencia 19 11 4 4 29 20 9 37
5 Espanyol 19 11 1 7 25 25 0 34
6 At. Madrid 19 9 3 7 31 23 8 30
7 Athletic 19 9 2 8 29 31 -2 29
8 Getafe 19 8 3 8 28 29 -1 27
9 Mallorca 19 8 3 8 23 24 -1 27
10 Sevilla 19 8 2 9 26 31 -5 26
11 R. Sociedad 19 8 1 10 29 31 -2 25
12 Hércules CF 19 6 4 9 22 28 -6 22
13 Deportivo 19 5 6 8 15 26 -11 21
14 Racing 19 5 5 9 15 26 -11 20
15 Osasuna 19 4 6 9 17 25 -8 18
16 Málaga 19 5 2 12 24 41 -17 17
17 Sporting de Gijón 19 3 7 9 17 27 -10 16
18 Zaragoza 19 3 7 9 17 32 -15 16
19 Levante UD 19 4 3 12 19 30 -11 15
20 UD Almería 19 2 8 9 17 32 -15 14

L´Espanyol era cinquè, amb 34 punts. Ara en te 43, amb el que ens trobem que només ha estat capaç de sumar 9 dels 33 punts en joc aquestes 11 jornades que portem de segona volta de campionat, fruit de tres victòries davant Getafe, Real Sociedad i Depor. La resta, 8 derrotes, el que deixa la taula d´aquesta manera:

POSICIÓ EQUIP JUG GUA EMP PER FAV CON DIF PTS
1 FC Barcelona 30 26 3 1 82 15 67 81
2 R. Madrid 30 23 4 3 69 22 47 73
3 Valencia 30 17 6 7 46 35 11 57
4 Villarreal 30 16 6 8 48 31 17 54
5 Sevilla 30 13 6 11 46 44 2 45
6 Espanyol 30 14 1 15 38 43 -5 43
7 Athletic 29 13 3 13 44 41 3 42
8 At. Madrid 30 12 6 12 45 41 4 42
9 Mallorca 30 11 5 14 31 40 -9 38
10 Levante UD 30 11 5 14 33 40 -7 38
11 Racing 30 9 9 12 30 44 -14 36
12 Osasuna 30 9 8 13 36 36 0 35
13 Sporting de Gijón 30 8 11 11 28 35 -7 35
14 R. Sociedad 30 11 2 17 40 51 -11 35
15 Getafe 30 9 7 14 41 49 -8 34
16 Deportivo 30 8 10 12 25 40 -15 34
17 Zaragoza 30 7 9 14 29 43 -14 30
18 Hércules CF 30 8 5 17 28 48 -20 29
19 Málaga 30 8 5 17 39 62 -23 29
20 UD Almería 29 5 11 13 30 48 -18 26

Si analitzem el que han fet la resta d´equips en el que portem de segona volta, ens trobem que han sumat aquest punts:

* Almería, 12 a manca d´un partit
* Llevant, 23
* Zaragoza, 14
* Sporting, 19
* Málaga, 12
* Osasuna, 17
* Racing, 16
* Depor, 13
* Hércules, 7
* Real Sociedad, 10
* Sevilla, 19
* Mallorca, 11
* Atlético, 12
* Getafe, 7
* Athletic, 13 a manca d´un partit
* Atlético, 12
* Espanyol, 9
* Valencia, 20
* Vila-real, 15
* Real Madrid, 25
* FC Barcelona, 29

És a dir, només Hércules i Getafe amb 7 punts han estat menys efectius a l´hora de sumar punts que el nostre equip. Curiosament, la situació és pràcticament calcada a la de la ja esmentada segona volta de Valverde; aleshores, l´equip havia acabat la primera volta amb 36 punts a la taula i era 4rt clasificat. 11 partits després, a la jornada 30, era 7è amb 45, havent sumat, curiosament, també 9 punts. La nota per a l´esperança és que molt malament haurien d´anar les coses per tal d´acabar repetint fil per randa el que va succeïr aquella funesta temporada, en que en les 8 jornades que mancaven per acabar la Lliga, només es van sumar 3 punt més, i no cal ni recordar-ho, va quedar molt lluny de les places que donaven dret a distutar competició europea.

ESPANYOL 1 - RACING 2: EUROPA PERILLA

L'equip es deixa remuntar el partit i torna a donar mostres de debilitat defensiva

Se li està fent molt costa amunt la segona volta a l'equip de Pochettino que es deixava remuntar a l'estadi per un Racing molt inferior però més llest en un parell d'accions puntuals -com no, a pilota parada- que van servir per decidir un partit que deuria d'haver acabat amb el gol de penal d'Osvaldo. L'equip va tornar a patir al darrera, i no va estar fi en cap de les seves linies. De no redreçar el romb la classificació europea, és en clar perill.

Variant tàctica sorprenent la que introduí Pochettino fent jugar Javi López al pivot situant-lo just al darrera de Javi Márquez, en un equip que recuperava al de Badalona com a efectiu i a Osvaldo al onze titular. I un partit que es desenvolupà en els primers instants tal com ja és preveía, amb poca profunditat i molt joc de mig camp, un Racing parapetat al darrera i inquietant més aviat poc i un Espanyol voluntariós i cohesionat però poc clarivident al davant. I es que els blanc i blaus sovintejaven l'àrea de Toño, però no aconseguien trencar la teranyina disposada per Marcelino i els seus atacs es diluien a la frontal. Només durava 30 minuts l'invent tàctic de Poche doncs una lesió muscular de David obligava a fer entrar Duscher, passar a Javi al lateral dret, mentre Chica ocupava el lloc del de Manresa. Però no fou un mal auguri, ja que gairebé a la seguent jugada, Luis centrava per Callejón que reclamava una ma de Cisma. Undiano atenia la reclamació del de Motril i assenyalava un penal que s ignificava el primer gol del partit quan Osvaldo amb un llançament magnífic tocava de forma parsimoniosa però inapelable a l'esquerra de Toño. El gol va relaxar els ànims espanyolistes que van acabar els darrers minuts del primer temps com a grans dominadors tot i que sense traduir-ho en gaire perill.

Però la represa començava amb molt males noticies pels espanyolistes. Un còrner que la defensa no era capaç de foragitar acabava en una pilota entre linies on Colsa feia valer la seva veteranía, controlant i creuant davant Kameni. Mal inici per un equip que encara no s'havia tret la son de les orelles. Tractaren d'espabilar-se tot seguit els espanyolistes i començaren a generar ocasions de gol, com una combinació entre Verdú i Callejón a la que Osvaldo no arribava o una bona cavalcada de l'argentí que no podía rematar Verdú. Però la millor ocasió venia a peus de Javi Marquez que en una esplèndida volea feia estirar a Toño que salvaba el gol amb la punteta dels guants. Tot i això, era el Racing en la seva segona arribada amb claredat i en un nou còrner, qui s'avançava al marcador. Un gol absurd, marcat de cap per Dos Santos, que deixava al descobert les vergonyes defensives locals. El gerro d'aigua freda deixava gelat Cornellà - El Prat, i del knock out gairebé se´n tornen a aprofitar els racinguistes en una pilota que Lacen enviava a la lateral de la xarxa. Reaccionava Pochettino fent entrar Álvaro i Alonso, i a punt va estar aquest darrer de fer l'empat en una jugada on s'assenyalà finalment fora de joc, però el marcador, malgrat el desesperat rush final -amb Kameni fins i tot pujant a rematar- no es va moure, i els espanyolistes es deixaven els tres punts i marxaven entre xiulets camí de vestidors. Una derrota inesperada i una trista imatge que cal redreçar des de ja si no volem perdre el tren europeu.