Powered By Blogger

miércoles, 23 de diciembre de 2009

ELS NOSTRES LECTORS RECORDEN AMB ELS SEUS ESCRITS LA FIGURA DE DANI JARQUE. VOLS FER-HO TÚ TAMBÉ?


Al llarg dels darrers dies, des-de que es va conèixer la mort d´en Dani Jarque, els nostres internautes van començar a compartir amb nosaltres, directament al nostre e-mail info@pericosonline.com, algunes reflexions que havien escrit en relació al desgraciat succés ocurregut a Coverciano. Ara, a PericosOnline ens agradaria recuperar alguns dels vostres escrits per tal que servissin com homenatge al nostre capità, i per això us demanariem que si els voleu veure publicats ens els enviessiu a l´esmentada adreça d´e-mail amb un nom de referència. Per començar, us acostem dues mostres ben emotives, les del Juanjo i de la Veva, dos habituals dels comentaris de la nostra pàgina, que podeu llegir tot seguit en aquesta secció especial del nostre portal.


--------------------------------------------------------------------------------

¿CURIOSIDADES O CASUALIDADES?
Al referirse uno estos términos se le reafirman las paradojas que a uno le van ocurriendo o a sus familiares directos en el curso de sus vidas.

Vida que tú, querido Dani se te ha sido desgarrada en seco. Desgarre de dolor y lágrimas que has provocado en todos y cada uno de nosotros, tu otra familia, la familia blanquiazul, la familia del Real Club Deportivo Espanyol de Barcelona.

Pero como no, acordarme de tu gran familia íntima, la de casa, la de tus padres, hermana , tíos, amigos de la infancia y sobre todo de Jessica, tu gran compañera y confidente, pero la gran protagonista de tu marcha será Martina, tu hija que nacerá en Septiembre. Dani, Martina como ha dicho tu amigo Màgic Diaz, crecerá con la sonrisa de papá y orgullosa cogida de la mano de su madre conocerá, y te aseguro que le haremos conocer entre todos, el legado que nos dejas. No dudes que llorará por ti cuando empiece a tener conocimiento, pero esas lágrimas serán de orgullo, de reconocimiento, de echarte en falta para que le enseñes esos valores, pero sobre todo de ser Perica, de sentir la Força d'un Sentiment i de pregonarlo y sentirse orgullosa de decir: Yo soy la hija del Gran Capitán , Daniel Jarque González.

Pero recordándote en estas horas tan dolorosas, me vienen a la mente recuerdos que tengo de ti. Me rebrotan todas mis vivencias pericas desde que el pasado mi vicepresidente de la Peña y amigo, Carles Oller me llamó para darme tan nefasta noticia.

Mi primera, ¿curiosidad o casualidad?, fue cuando en 2005 operaban a mi hijo de una hernia enguinal y me llamaron del club al haber tenido un problema de acceso con mi carné, para ir a solucionarlo. Al presentarme en las instalaciones daba la casualidad que estabas entrenando en el Estadio Olímpico. En el punto de atención al socio recuerdo que me preguntaron que como no había ido con el niño, me preguntaron por el, porque aún se acordaban que lo hice socio cuatro meses antes de nacer, es decir lo hice socio con la ecografía que nos decían el sexo de mi éxito en esta vida, que es mi hijo Pau. Al decir que estaba hospitalizado y que ese era el motivo de su ausencia me comentaron que cuando se enteraban que había un niño/a socio/a hospitalizado hacían un pequeño obsequio personalmente presentándose en el hospital con algún jugador o un grupo de animación (payasos). Me comentaron si aceptaba que fueses tú, querido Dani, nos presentaron y me acuerdo que tú muy apenado te disculpastes, me acuerdo que me pedistes el nº de habitación, pero que no podías ir al tener compromisos publicitarios.

Me dieron una equipación a la que puse Pau y el nº23, y que conste que no lo hice en plan vengativo lo del número pero son aquellas cosas de la fijación idílica y mi ídolo por edad y generación en aquellos momentos era Raúl Tamudo. Al salir me acuerdo que me comentastes: "Juanjo, cuando se recupere el niño,¿ lo traerás a algún partido?" te comenté:"Sí, si puedo y traigo a mi mujer, sí, claro, quiero hacerle la foto con el equipo" , y me dijistes:"Pues si quieres te lo cojo yo en brazos, le doy dos besos, uno por perico y otro por la operación, se lo dices a las encargadas de las fotos", "Ok, Dani, eres un crack ahí en el césped y fuera",te dije admirándote."De nada, ¿Qué menos puedo hacer?, y más por un niño.", comentastes. Al final, en el último partido de liga contra el Athlétic de Bilbao, jugándonos la Champions y habiendo pasado tres meses desde la conversación tú cumplistes la palabra y me lo cogistes en brazos. Foto con la que el niño ha crecido, se ha sentido orgulloso de estar en tus brazos y al que has hecho venerarte hasta el punto que mas adelante te explicaré.

A partir de esa vivencia, tú querido amigo, cada vez que he ido a un entrenamiento o cuando he llevado a Pau, has tenido las mejores de tus sonrisas, natural, simpática, amable y sobretodo familiar y cariñosa. La misma que me mostrastes cuando nos volvimos a encontrar en los estudios de Canal Català para el cuarto programa de la temporada 2008/09 de Pericosonline TV. Allí acudistes con Jessica y el infatigable Rafa Ramos, te saludé y ví en tu mirada que te recordaba algo pero necesitabas ayuda. Cuando te comenté lo de Pau, te refresqué la memoria. Entre bastidores, esperando mi entrada a coloquio y tu entrevista, estuvimos un rato charlando y me ganastes con todo. Tu amabilidad, simpatía, cordialidad y sobre todo con tu cariño cuando me preguntastes por mi hijo.

Me acuerdo que en mi coloquio del programa trataba sobre la forma o esquema táctico del equipo, yo solo me centré, me acuerdo perfectamente en que si jugaba Iván, jugábamos o entendía yo que podíamos jugar con un 4-3-3 y si no 4-2-3-1, pero que la defensa no me preocupaba al tenerte a tí de mariscal, o mejor dicho, eras Jarquenbauer.

Para orgullo y satisfacción propia, me dijistes cuando nos despedimos:"Macho, las clavao".

"Clavao", me dejó mi hijo Pau cuando el pasado 1 de Julio acudimos a renovar nuestros carnés. Al renovar y sufragar la aportación de la Fundación, te entregaban por segundo año consecutivo el DVD de la Força d'un Sentiment, a lo que el Pau ante mi cara de vergüenza y el estupor de la simpática chica, dijo:"Aquest DVD ja el tinc, jo vull una samarreta". Tierra trágame pensé, vaya con el peque. La chica ni corta ni perezosa y ante el desparpajo de Pau, nos hicieron un vale para la tienda por dos camisetas. Yo me quedé de piedra, pero me quedé mas blanco de lo que soy aún, cuando en la tienda fuimos a serigrafiarnos nuestros nombres y yo pedí, discúlpame otra vez, el 23 de Raúl y cuando le pregunto al Pau me dice "Papa, jo vull el 21 d'en Jarque, a mí m'agrada Jarque, perqué és el millor jugador del mòn".

Después de esto querido Dani, desde el Sábado he tenido que explicarle porqué se para un corazón, porqué te has ido al Cielo antes que los Yayos si eres mas joven, porqué no podíamos ir de noche a poner velas. El ha sido mi impulsor de ir a Cornellá a ponerte velas, según el para que veas en el cielo y no estés a oscuras y lo que hoy me ha dicho ya ha sido el colmo para hacerme saltar las lágrimas: "Papa, quant jo sigui gran vull ser com el Jarque i jugar a l'Espanyol per ser el capità i guanyar moltes copes".

Querido Dani, solo desearte el mejor viaje eterno, que nos ayudes a todos desde donde estés a hacer este club más grande.

Y desde esta humilde casa decirte:

ETERNO DANI JARQUE 21

ESTADIO DANI JARQUE

DIRIGE ESE CIELO QUE AHORA ES MAS BLANQUIAZUL COMO HICISTES EN EL CÉSPED.

DANIEL JARQUE GONZÁLEZ D.E.P.

PRESENTACIÓ DEL III TORNEIG DE PENYES DE FUTBOL 7 DE CORNELLÀ. COMUNICAT DE LA FCPE. RECOLLIDA DE JOGUINES A MONTCADA I REIXAC


PRESENTACIÓ DEL III TORNEIG DE FUTBOL 7 DE CORNELLÀ
Aquest dissabte dia 19, a las 6 de la tarda, el local social de la Penya Espanyolista de Cornellà, el carrer Riereta, número 9, els costat mateix del Estadi del R.C.D. Espanyol, tindrà lloc l’acte de presentació i el sorteig, del III Torneig de Penyes de futbol 7, que organitza la penya de Cornellà. El Torneig tindrà lloc el dissabte 2 de gener, a las instal•lacions de la Fontsanta de Cornellà, i participaran els equips de les penyes de Sant Boi, Sant Joan d’ Espi, Pericos del Poble Nou, Gar-Rafeques, Honor Perico i Juvenil, Aixi com la local de Cornellà y Fontsanta. La Penya Espanyolista de Cornellà, que presideix Xavi Edo, membre de la Junta Directiva de la Federació Catalana de Penyes, va inaugurar al pasta 15 de novembre el seu nou local social del carrer Riereta i ja prepara el proper Aplec de Penyes de 2010.


--------------------------------------------------------------------------------

COMUNICAT FEDERACIÓ CATALANA DE PENYES



El dia 6 de desembre va fer un any que la Junta de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol, que tinc l'honor de presidir, es va fer càrrec de la mateixa.

Durant el transcurs d'aquest any han succeït fets molt importants per l´esdevenir del nostre Club, fets que han marcat el present i el futur del nostre estimat RCD Espanyol i de tots nosaltres.

Ha estat un any intens per part de tots els que formem part del univers RCDE del que no ha estat al.liena la FCPE.

La feina ha estat dura però sens dubte ha valgut la pena i es per aquest motiu que, en nom de la Junta i en el meu propi, vull agrair a totes les Penyes, a tots els departaments del Club i als mitjans de comunicació el suport que ens han donat per tirar endavant el nostre projecte.

Moltes gràcies!

Visca l'Espanyol

Alberto Ariza
President de la FCPE

E info@fcpe.cat
www.fcpe.cat

ESPANYOL 2 - ALMERIA 0: LA CANTERA AL RESCAT


Márquez i Coro anoten els dos gols que permeten a l'equip encarar les vacances amb més tranquilitat i menys dubtes


La situació era molt complicada. Els jugadors eren conscients de l'ambient apàtic que es començava a viure després d'encadenar cinc derrotes consecutives. No hi havia més opció que guanyar aquest partit i així van fer-ho, demostrant que són capaços de guanyar, que són capaços de marcar -per partida doble- i que també poden desplegar un joc que faci vibrar als aficionats. El partit servia per retornar a les bones sensacions de principi de temporada i per a descobrir que, amb Márquez, ja hem fitxat un gran migcampista.

La primera jugada al minut u de partit definia el tipus de partit que es va veure a Cornellà-El Prat. L'Espanyol atacava amb molt de cor, però descuidava la defensa i propiciava un contraatac clar per a l'Almeria que Soriano va desaprofitar malgrat ser tres atacants per només un defensa. Si els jugadors de tots dos equips ja havien sortit prou nerviosos al camp degut a la seva situació, aquesta primera mà de cartes que s'ensenyaven els feia encendre més. El partit quedava obert des d'un principi a les anades i vingudes, al més pur estil del futbol anglès, apassionat i vibrant. Sense disposar encara de clares ocasions, la tensió es palpava, deixant clar que el partit se'l enduria el qui més ganes hi posés, no el que millor jugués.

Arribava la primera clara ocasió local de les botes de Callejón, que el porter de l'Almeria salvava de manera espectacular amb la cama esquerra. Però aquí el partit canviava, començava a tenir color blanc-i-blau. L'Almeria intentava contestar amb un xut de falta que va treure Kameni de l'escaire de la porteria, però això no va atemorir als locals, que continuaven convençuts que el gol havia d'arribar en la primera meitat. Verdú en tenia una de similar a la de Callejón després d'una última passada d'Iván Alonso que el deixava gairebé a porteria buida, però també la desaprofitava. S'acostava el final i no perdien l'esperança. Van obtenir premi de la seva constància quan Márquez creuava la pilota al porter després d'una centrada de Verdú. El jove cantera, que estrenava avui titularitat, es besava l'escut i treia de sobre l'ansietat que havia perseguit fins ara als jugadors, després de més de 500 minuts sense veure porteria. Arribava el descans amb tot de cara.

No es conformava l'Almeria amb aquest marcador i aprofitava els primers minuts de la represa per a intentar inquietar a Kameni. Lluny d'aconseguir-ho, el que van obtenir els homes del qüestionat Hugo Sánchez va ser més perill a la seva pròpia porteria, doncs l'Espanyol agraïa els espais que estava trobant. Corominas entrava per Luis García per a aprofitar la velocitat del banyolí per obrir encara més el camp. Amb un Almeria que hi posava més cor que cap, els blanc-i-blaus es sentien còmodes sobre el terreny de joc. Les arribades eren constants i el partit es posava molt clar per l'Espanyol malgrat només guanyar d'un gol.

Els de Pochettino no es van deixar portar per aquesta situació. Més que aguantar el resultat, buscaven descaradament sentenciar el partit amb un segon gol. Iván Alonso va tenir-ho a prop però la seva vaselina no va tenir èxit. Minuts més tard, en una gran combinació entra Márquez i Verdú, aquest últim provava de col•locar un xut que només el travesser va evitar que es convertís en el golàs de la jornada. Eren els millors moments de l'Espanyol després de la mala ratxa viscuda. El joc, tot i que encara lleugerament imprecís, feia trempar als aficionats que celebrarien el segon gol al minut 80. Márquez buscava culminar la seva gran tarda amb un xut de fora l'àrea que Diego Alves rebutjava miraculosament, però que res podia fer per evitar deixar la pilota als peus d'un Coro que tancava el partit dedicant la seva diana a Dani Jarque per tal d'arrodonir un partit en el que per fi l'Espanyol va tornar a trobar-se a si mateix.

Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Kameni, Chica, J.Márquez, Callejón (Baena, min.86), Luis García (Coro, min.57), J.Verdú (Sahar, min.86), Roncaglia, Nico Pareja, Moisés, Iván L.M. i V.Ruiz.

UD Almería: Diego Alves, Chico, K.Uche, D.Cisma (Ortiz, min.78), Piatti (Nieto, min.78), Míchel, J.M.Ortiz, Santi, M'Bami, Soriano i Bernadello (Goitom, min.64).

Àrbitre: Carlos Clos Gómez (C.Aragonès). Per part de l'Espanyol, ensenya targeta groga a Roncaglia (min.31), Luis García (min.45), Iván L.M. (min.87). Per part de l'Almeria, a Piatti (min.43), D.Cisma (min.45), Soriano (min.59)

Gols: 1-0, J.Márquez (min.44); 2-0, Coro (min.80)

Incidències: 22.275 espectadors.

domingo, 13 de diciembre de 2009

Iturralde expulsó a Raúl Baena en los vestuarios por decirle "ya lo verás por la tele"


Raúl Baena fue expulsado por Eduardo Iturralde González una vez terminado el partido en el túnel de vestuarios. Por lo visto el jugador del Espanyol protestó la jugada del supuesto penalti sobre Xavi que supuso la derrota de su equipo ante el Barça.

Raúl Baena acarició ligeramente la camiseta de Xavi, que se trastabilló solo y el árbitro bilbaíno señaló pena máxima, que fue transformada por Zlatan Ibrahimovic y significó la victoria azulgrana por 1-0.

En esa jugada, el centrocampista del Espanyol vio una tarjeta amarilla. La segunda no se la mostró Iturralde al jugador, puesto que el partido ya había finalizado, sino que le informó de la circunstancia en el mismo túnel de vestuarios.

Posteriormente recogió el incidente en el acta, demostrando muy poco aguante porque el jugador perico sólo le espetó que ya lo vería por la tele. Concretamente Iturralde reflejó lo sucedido de la siguiente forma: "El dorsal nº37 D. José Raúl Baena Urdiales fue amonestado a la finalización del partido por esperarme en el túnel de vestuarios para recriminarme la acción del penalti sancionado en el partido dirigiéndose a mi persona diciendo: "ya lo verás por la tele, ya lo verás por la tele", por lo que fue expulsado".

El Gordo Angeleri i Landon Donovan, futuribles?


A les darreres hores s´ha especulat en l´interés de l´Espanyol en el lateral argentí i en el davanter nordamericà


Tot i que l´atenció mediàtica al voltant de l´Espanyol es centra de manera gairebé exclusiva en el gran dervi d´aquesta nit, el nom de l´Espanyol també ha aparegut a les darreres hores, en concret a la Cadena Ser, a causa del possible interès en el futur de dos jugadors, el defensa argentí d´Estudiantes Marcos Angeleri i el davanter nordamericà Landon Donovan. Pel que fa al primer, es tracta d´un carriler que el passat estiu va estar a punt d´emprendre l´aventura del futbol europeu, només barrada aleshores per una inoportuna lesió als lligaments; ara, al jugador de 26 anys i dues vegades internacional amb l´absoluta albiceleste, se li podrien tornar a obrir les portes del futbol continental, en concret de l´espanyol, a causa del possible interés tant d´Atlético de Madrid com de RCD Espanyol. També es parla del possible interés en el davanter nordamericà de 27 anys Landon Donovan, davanter dels LA Galaxy i un dels referents de la MLS i de la selecció del seu país, que amb 27 podria estar a l´agenda blanc-i-blava. Aquest jugador ja te experiència en jugar a Europa, en concret a la Bundeslliga alemanya, on ha defensat la samarreta de Bayer Leverkusen (7 partits disputats la temporada 2004-05) i Bayern de Munich (6 partits la passada campanya), i podria tornar aquest proper mercat d´hivern si fructifica l´interés d´Everton, Zaragoza, Depor o, com hem dit i sempre segons la Cadena Ser, Espanyol. A banda, te una atractiva oferta de l´Águilas de América mexicà.

BARÇA 1 - ESPANYOL 0: VÉNEN TEMPS DE TRADICIONS, CALIA COMPLIR AMB EL ROBATORI ANUAL

Els blanc-i-blaus es plantaven al Camp Nou amb la mateixa alineació que venia de perdre en l'últim partit, a excepció de Roncaglia i d'Iván Alonso. Conscients dels errors comesos en altres partits, van fer-se forts en defensa i van sostenir sense problema l'incapacitat ofensiva dels locals, que no trobaven la manera de superar a un Espanyol molt millor col•locat que en altres partits. El que no va poder aconseguir el futbol va aconseguir-ho l'àrbitre del partit, que s'inventava un penal que ni el més culer de l'estadi es podia creure. L'Espanyol va buscar la reacció a la segona meitat, però de nou va topar amb la seva falta de gol.

El partit va començar molt ràpid, amb un xut de Coro des de dins l'àrea que no va poder col•locar amb encert al caure-li la pilota a la cama esquerra. El xut sortia lluny de la porteria, però amb trenta segons els pericos van tenir-ne prou per a donar el primer ensurt. Els locals estaven incòmodes, incapaços de trobar la clau per obrir la defensa de l'Espanyol. No va ser fins al primer quart d'hora que arribaria la seva primera ocasió, fruït d'un error de Javi Chica que va deixar prendre's la cartera per Pedrito, que no encertava en la rematada ni quedant-se sol davant Kameni. El joc seguia ràpid, i l'Espanyol contestava amb un gran xut a l'escaire que Valdés va poder enviar a córner in extremis. Torn de nou pels locals, que després d'una gran passada a l'espai d'Ibrahimovic per a Henry, el francès no va poder aprofitar, malgrat rebre'l a una posició semblant des de la que va aconseguir classificar pel mundial a la seva França.

I és que als culers els faltava això, un error arbitral que els facilités les coses. Malgrat el bon joc i la aparent paciència amb la que tocaven la pilota, eren incapaços de posar en perill la porteria de Kameni. No va trigar en arribar l'ajuda, forçada per un Xavi molt poc esportiu que simulava de manera molt patètica i poc creïble un penal que només es pot xiular actualment al Camp Nou. En un frec a frec amb Baena, el culer es deixava caure. L'àrbitre picava i al minut 35 assenyalava la pena màxima. Ibrahimovic seria l'encarregat d'executar-la, i mai millor dit, doncs el seu fort xut va ser inapel•lable per Kameni. El partit cauria i es situava en la mateixa història de sempre. Per a acabar de cobrir-se de glòria, l'àrbitre xiulava el descans coincidint amb una claríssima i innecessària planxa de Puyol que ni va ser amonestat, ni va permetre aprofitar als blanc-i-blaus. Tota una declaració d'intencions.

Rebels davant la injustícia, els de Pochettino sortien encesos després del descans. Amb les incorporacions de Márquez i Callejón que substituïen a Baena i Verdú, els blanc-i-blaus treien l'orgull i no es resignaven a que el partit acabés així. Primer en una combinació dins l'àrea, una passada d'Alonso que Valdés interceptava abans que Coro pogués rematar sol. Més tard era Márquez qui buscava un xut des de fora l'àrea que sortia fregant el pal. Per últim, l'uruguaià Alonso aprofitava una pilota a l'àrea per engaltar un xut que va acabar tou a les mans del porter local. Després d'aquesta ocasió al minut 75 acabava el partit, amb la certesa de poder haver marcat, però conscients que a l'equip encara li falta gol.

L'últim quart d'hora final seria, com es sol dir en alguns esports, el dels minuts de l'escombraria. Entrades fora de temps, cops de colze en els salts per a baixar les pilotes penjades i un seguit d'accions d'uns i altres jugadors que convertien aquests últims instants en un espectacle dantesc, en els que uns mostraven la seva impotència davant un resultat injust i els altres mostraven la cara més lletja del qui no sap guanyar conscient que no ho ha merescut.



Fitxa tècnica:

FC BARCELONA: Víctor Valdés, Dani Alves, Piqué, Puyol, Xavi, Iniesta, Ibrahimovic (Bojan, min. 75), Henry, Pedro (Keita, min. 59), Maxwell, Touré (Busquets, min. 83).

RCD ESPANYOL: Kameni, Chica, Luís García, Verdú (Callejón, min. 46), Roncaglia, Pareja, Forlín, Corominas (Sahar, min. 75), Iván Alonso, Víctor Ruiz, Baena (Javi Márquez, min. 46).

Àrbitre: E. Iturralde González. (Col. Basc). Va enseñar targeta groga a Forlín (min. 15), Chica (min. 29), Baena (min. 38), Luis García (min. 39). Per part del FC. Barcelona, ha amonestat Ibrahimovic (min. 30), Piqué (min. 82), Puyol (min. 85).

Incidències: Els jugadors de l'Espanyol van saltar a la gespa amb una samarreta solidària amb l'eslògan ‘La ELA existe' en suport a la Plataforma d'afectats per aquesta malaltia nerviosa degenerativa.

L'Espanyol va estar representat a la llotja per Ramón Condal, adjunt a la presidència, i els consellers Josep Ramió, Joan Josep Bertomeu, J. M. Moya, Francesc Ciprés i August Newton.

Luis García: "El Barcelona no tiene que ganar siempre"

El jugador del Espanyol Luis García se mostró enfadado a la conclusión del partido disputado por su equipo esta noche en el Camp Nou y que perdió por un gol a cero tras un polémico penalti señalado a favor del conjunto culé.

El centrocampista 'perico' dijo estar "indignado" y señaló que "el Barça es un gran equipo, juega sensacionalmente, pero no tiene que ganar siempre". Sobre la jugada del penalti señaló que "el balón iba tres o cuatro metros por encima de Xavi, hubo un ligero contacto con Baena y se fue al suelo. Es increible que pitara penalti. Si me pasa a mí, me sacan tarjeta"

"El línea levanta la bandera para pitar saque de puerta. Y estaba a diez metros. Es inútil preguntarle a Xavi si es penalti o no. Tuvimos gran intensidad defensiva y ellos no estuvieron cómodos. Pero hay cosas contra las que no puedes luchar. Los pericos saldremos adelante porque somos muy fuertes", finalizó.

Ramón Planes: "Me asombra que Xavi diga que es penalti"

La resaca del derbi de la ciudad condal sigue levantado revuelo. El director deportivo del Espanyol, Ramón Planes, ha asegurado esta mañana, en el duelo entre filiales, que "fue una derrota injusta", ya que el Espanyol supo "como hacerles daño y se marchó disgustado porque mereció al menos el empate".

Más duro se mostró cuando habló de las palabras de Xavi Hernández, que aseguró tras el choque que en su opinión, la jugada que a la postre decidió el choque sí fue penalti. "Me quedo asombrado de las palabras de Xavi ", dijo Planesi, "no fue penalti, si Iturralde pitó eso podria acabar los partidos con 12 penaltis, no sé si hubo contacto, pero no tuvo ni la fuerza ni la intensidad para que cayera".

lunes, 7 de diciembre de 2009

ELS NOSTRES CEDITS: ROMÁN, QÜESTIONAT A TENERIFE. SIELVA, PERDUT A CASTELLÓ. JONATAS GAUDEIX DE MINUTS AL CAMPIONAT CARIOCA




A les taules trobarem la data del partit(data), la jornada de lliga - partit - resultat (jornada), minuts jugats (MJ), minut en que va veure tarjeta (T) i minut del gol (G). Sota hi ha un resum total de la temporada (lliga i copa) on es diu l'equip, partits titular (Tit), partits com a suplent (Sup), targetes grogues (TG), targetes vermelles (TV) i finalment un total de tot plegat: total de minuts jugats (MJ) i total de gols (G). En un partit de Copa, es diu el número de ronda (rX) que és i si és anada (a)o tornada (t). Per exemple, Copa del Rei (r2/a), segona ronda de la Copa del Rei, partit d'anada.


--------------------------------------------------------------------------------



Partit del cap de setmana:

0 Min.

Valladolid 3-3 Tenerife

El Tenerife buscava per tots els mitjans possibles trencar la mala ratxa que duia a domicili, on havia patit 5 derrotes en 5 partits. En aquesta petita revolució, l'entrada de Ricardo al costat del sempre fix Míkel Alonso va relegar Román a la banqueta. Esperem que l'argentí no perdi pes a l'equip







Partit del cap de setmana:

7 Min.

Sevilla 2-2 Málaga

El jugador lleonès va entrar a punt d'acabar un partit que el Málaga guanyava 0-2 i es va deixar empatar. Valdo es va moure per tot el front d'atac però no va protagonitzar cap intervenció de mèrit. De moment, no acumula mèrits suficients per tornar a l'Espanyol.





Partit del cap de setmana:

El lateral francès continua amb la recuperació de la seva lesió de llarga durada. La bona notícia és que sembla que Béranger ha escurçat els terminis i sembla que podrà tornar a jugar aquesta mateixa temporada. Esperem que quan torni pugui guanyar la presència a l'equip que no tenia al principi de la temporada.








Partit del cap de setmana:

0 Min.

Rayo 3-3 Real Sociedad

Tal i com comentàvem la jornada passada, sembla que la presència de dos jugadors tan fets a la categoria com Movilla i Míchel és un obstacle difícil de superar per Ángel. Tanmateix, és sorprenent que s'hagi convertit en un jugador que el Rayo utilitzi gairebé només als partits de Copa.










Partit del cap de setmana:

0 Min .

Cartagena 1-0 Huesca

Una altra jornada en què Sielva no juga cap minut al partit del Cartagena, equip que marxa líder de la Segona Divisió i malauradament no gràcies a la seva participació. Tot sembla indicar que Sielva fa més falta a l'Espanyol que a l'equip murcià.





Partit del cap de setmana:

90 Min.

Cádiz 3-1 Celta

Casilla va complir contra el Girona un partit de sanció després de la seva expulsió contra el Villarreal B, però el baix nivell mostrat pel seu suplent, el txec Zlámal ha portat de nou al porter d'Alcover a la titularitat. Davant el Celta va completar un partit sobri, amb un parell d'intervencions de mèrit a la primera meitat.





Partit del cap de setmana:

39 Min.

At. Paranaense 2-0 Botafogo

El migcampista brasiler va entrar al camp amb 1-0 al marcador, però no va poder fer res per canviar el signe del partit. La nota positiva és que va ser el jugador número 12, atès que la seva va ser la primera substitució del Botafogo i va jugar la segona part gairebé sencera.







Partit del cap de setmana:

0 Min.

Aris Salònica 1-1 Panionios

La semana pasada un minut i en aquesta, cap. El jove lateral brasiler no acaba de convèncer i encara no s'ha guanyat un lloc al quart classificat de la lliga grega. Per cert en aquest partit Sito Riera i Isaac Becerra van jugar 90 i 83 minuts respectivament.

Antonio Longás, possible objectiu per a la propera temporada


L´organitzador, que actualment juga al Cartagena, líder de Segona A, estaria també a l´agenda d´altres clubs com el Zaragoza i el Depor


Segons una informació de la Cadena Ser, el RCD Espanyol podria estar interessat en un valordel futbol nacional per reforçar-se cara a la propera temporada. Es tractaria del jugador del FC Cartagena Antonio Longás, un migcampista organitzador de 25 anys que després de formar-se a la disciplina del Real Zaragoza i de passar per les files de Tenerife i Barça Atlétic, va arribar aquest passat estiu al conjunt de Cartago Nova on el seu extraordinari rendiment ja ha cridat l´atenció de clubs com el mateix Zaragoza, el Depor de La Coruña i ara, segons sembla, del RCD Espanyol. Tots ells, segons aquesta informació, pensen moure fitxa per avaluar la possibilitat d´incorporar-lo en proper estiu. Longás va arribar a debutar a Primera amb els de La Romareda la temporada 2006-07 de la mà de Victor Fernández, però la figura de Pablito Aimar va barrar-li el pas a la titularitat. També la passada campanya Pep Guardiola el va fer entrenar amb certa assiduïtat amb el primer equip blau-grana, el que dóna idea del seu potencial futbolístic.

El Espanyol deberá pagar 2,4 millones de euros anuales los próximos 24 años

El presidente del RCD Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, confirmó tras la Junta General de Accionistas del club blanquiazul que deberán pagar la cifra anual de 2,4 millones de euros durante los próximos 24 años, a partir de la próxima temporada, una deuda importante pero sobre la que se muestra optimista pues el club podrá pagarla sin que ello afecte al área deportiva.

"Todos sabéis que tenemos una deuda a larguísimo plazo, y hay que hacer un pago anual de 2,4 millones de euros. El Espanyol se puede permitir hacer este pago sin tener que trastocar sus planes deportivos ni sociales. Hay deuda pero la gente lo ha entendido, se ha explicado muy claro", manifestó el presidente.

Por ello, está "contento" tras una junta plácida en la que no hubieron grandes contratiempos. "Me hubiera gustado más que hubieran venido 500 personas, no 260. En síntesis creo que la junta ha ido bien aunque ha habido alguna cuestión un poco tensa. Pero en general bien, contento", destacó.

Por último, preguntado sobre si ésta sería su última junta, aseguró que no era el momento. "No toca. Esto hoy no toca, me lo preguntáis cada año esto. Dejarme estar una temporada aquí con tranquilidad", pidió con buen humor.

domingo, 24 de mayo de 2009

junts podrem

Promoció d'ascens a 2aB: TOTS JUNTS TAMBÉ PODREM!!!
Crida de la FCPE a l'afició

La Federació Catalana de Penyes ha volgut realitzar una crida a tota l'afició perquè acudeixi a animar a l'Espanyol B aquest diumenge (12:00 hores) a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià, en el transcendental partit d'anada dels play-off d'ascens a Segona B que li ha d'enfrontar al CD Tenerife B.Aquest és el seu missatge:ELIMINATORIA DE PROMOCIÓ D'ASCENS A SEGONA BTOTS JUNTS TAMBÉ PODREM!!!La FCPE vol fer una crida a tots els socis i aficionats del RCD Espanyol per omplir la Ciutat Esportiva de Sant Adrià amb motiu del partit d'anada de la promoció d'ascens a Segona Divisió B entre l'Espanyol B i el Tenerife B.Aquest partit es jugarà el proper diumenge a les 12,00h. a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià.Hem de fer que l'empenta i els ànims que donem, partit rere partit, al Primer Equip també el sentin els joves jugadors del nostre filial les dues properes setmanesAquests jugadors es mereixen el nostre reconeixement i no els podem fallar.TOTS JUNTS TAMBÉ PODREM!!!

0-3salvados

Dissabte 23 Maig 2009

0-3: Salvats!!!!
Un excel•lent Espanyol certifica a Almeria la seva permanència amb un brillant partit

Nit de transistors. Nit de nervis. Propis i aliens. L'Espanyol portava gairebé dos mesos actuant contra el rellotge per abandonar els últims llocs de la classificació i situar-se còmodament per damunt de qualsevol perill a dues jornades per al final, però no era suficient, matemàticament parlant. Com tampoc ho era la renda que portava. O sí. Tot depenia. La moneda estava a l'aire esperant a caure d'un costat o d’un altre. Havia estat una setmana de càbales, de comptes, d'estudis de probabilitats, de pensar una cosa i mirar de reüll a tot el que es movia al voltant. Amb la Lliga totalment resolta a dalt i, a la zona temperada, quedaven encara alguns detalls per resoldre. Afectaven a la zona noble i a la més baixa de la classificació i hi havia, per afegir més incertesa, tants enfrontaments directes com alternatives. En el joc de les probabilitats cabien moltes caramboles. Massa per jugar a les endevinalles.El que hem dit: nit de transistors perquè l'excepcional esforç blanc-i-blau dels últims mesos tingués la recompensa necessària. En joc, la salvació matemàtica, aquella que deixaria en anècdota com el Numància havia guanyat en el descompte, a Montjuïc, un partit que tenia perdut, o el gol de Nekouman al Reyno de Navarra, o el de Forlán al Calderón… O tantes altres jugades que van anar minant la moral espanyolista en aquest campionat ple de tobogans. Malgrat això, el camí tenia espines, moltes espines perquè l'Almeria, totalment salvat, volia acabar la campanya al seu estadi amb un bon gust de boca i va posar sobre el camp, tota l'artilleria disponible, que no és poca. L'Espanyol, per la seva part, acudia amb les sensibles baixes de Sergio Sánchez, Pareja i Tamudo, lesionats i De la Peña, sancionat. És a dir, gairebé un quaranta per cent menys del que ha mostrat en les últimes setmanes.L'Almeria va donar el primer ensurt amb un xut de Juanma Ortiz que es va estavellar al pal dret de Kameni només va començar el partit, mentre l'Espanyol responia amb similar intenció en una rematada de Callejón que es va estavellar al lateral de la xarxa. El porter camerunès va haver de sortir a peus de Uche per evitar una rematada plàcida.Amb aquest panorama, Nené es va emportar per velocitat una pilota gairebé al centre del camp i se la va posar perfecta a Iván Alonso, que va rematar a plaer, col•locant el 0-1 al marcador. Aquest gol va tranquil•litzar als visitants i va accelerar una mica més als locals que van buscar la manera d'obrir al màxim el camp a la recerca d'accions de toc col•lectiu.La segona part va començar amb idèntiques expectatives i Hugo Sánchez no va trigar a moure la banqueta per afegir més pólvora al seu equip, que, malgrat abraçar una part més gran del camp, no arribava amb massa fluïdesa. Els de Pochettino, en canvi, es trobaven còmodes al camp, oferint-se contínuament en un exercici de solidaritat col•lectiva, tant en atac com en defensa. I així va arribar el segon de l'Espanyol després d'una excel•lent jugada creada per Nené i culminada per Iván Alonso. I el tercer, fregant el descompte. Coro va trobar un forat entre els centrals locals per superar a Diego Alves en la seva sortida. A Almeria, l'any passat va començar una de les ratxes més negatives de la història del club. Va ser una segona volta pèssima que es va arrossegar durant moltíssimes jornades d'aquesta temporada. A Almeria havia de ser, per tancar aquest cercle malèfic que ha durat una eternitat. L'Espanyol seguirà a Primera. L'esforç i les llàgrimes de molts després del partit han valgut la pena. Es va celebrar, clar que sí. Per tot el patiment i per l'enorme il•lusió d'una afició que mai es va rendir i li va donar aquests plus de força a l'equip quan més necessitat estava.Fitxa tècnica:UD Almería: Diego Alves, Bruno, Kalu Uche, Iriney (Julio Álvarez, min.54), Crusat, Negredo, Juanma Ortiz (Ortiz, min.60), Carlos García, Mané, Soriano (Piatti, min.79) i Pellerano.RCD Espanyol: Kameni, Chica, David García, Román, Callejón (Coro, min.72), Luis García, Nené (Lola, min.92), Torrejón, Jarque, Moisés i Iván Alonso (Rufete, min.84).Àrbitre: Fernando Texeira Vitienes (C.Càntabre). Per part de l'Almeria, ensenya targeta groga a Mané (min.29), Iriney (min.46), Crusat (min.60). Per part de l'Espanyol, a Iván Alonso (min.65)Gols: 0-1, Iván Alonso (min.25); 0-2, Iván Alonso (min.71); 0-3, Coro (min.87)
















-->

jueves, 14 de mayo de 2009

domicilio penya



bueno amigos os espero en Joaquin Blume 34 bajos todos los viernes que se juegue en casa de Llinars del Valles de 20 a 21 horas

la memoria del perico


Como pasó el domingo contra el Atlético, pero a gran escala: sentimientos enfrentados, sabor agridulce y euforia combinada con profunda decepción. En el Calderón sucedió porque, pese a perder, el Espanyol seguía igual en la clasificación, cuatro puntos por encima del descenso. Pero antaño las historias de amor-odio fueron otras, justo las que el equipo trata de evitar esta temporada consiguiendo los tres puntos contra el Athletic: esas salvaciones en el último instante de la jornada final, con la guadaña acechando el cuello de todos los pericos. En fin, el Espanyol quiere derrotar al Athletic para certificar la permanencia y dejar de sufrir o, al menos, para no jugárselo todo a una carta como terriblemente ocurrió en 2004 y 2006.
La primera de aquellas noches de cuchillos largos se remonta al 23 de mayo de 2004. Sí, la aciaga temporada de Javier Clemente y del entonces mesías Luis Fernández. Nadie mejor que la hinchada blanquiazul conoce aquella historia, como tantas otras. El Espanyol dependía de sí mismo, pues milagrosamente había salido del descenso la semana anterior, tras un sinfín de jornadas condenado. Así, con una trayectoria similar a la del presente curso, se tuvieron que esperar 71 minutos para que Raúl Tamudo anotase el gol de la permanencia, que también se convertía en su 19º tanto de la temporada. Sólo ocho minutos más tarde, Alberto Lopo sellaba la salvación (ambas asistencias fueron de Iván de la Peña), y daba el pistoletazo de salida de los festejos.
Aquella tarde de domingo, un jugador vivió el encuentro desde el bando enemigo. Luis García fue la bestia negra del Murcia en Montjuïc, el delantero que con un remate al larguero aún con el 0-0 estuvo a punto de aguar la celebración perica. "Siempre recuerdo aquel partido como una experiencia muy dura, resultó difícil luchar contra una afición entregada como la del Espanyol. Incluso se veía cómo apretaban al árbitro y surtía efecto. Fue impresionante", rememora a AS el asturiano, que poco más de un año más tarde recaló en ese mismo estadio, aunque para quedarse.
Luis se acuerda de cómo la hinchada jugaba en su contra. No en vano, el Estadi Olímpic concentró a 51.700 espectadores, cifra sólo superada por la ceremonia del Centenario, en 2000. Algo inferior fueron los 48.950 pericos que acudieron a la misma llamada, la de la salvación in extremis, dos temporadas después, el 13 de mayo de 2006 (hace exactamente tres años y un día).
De nuevo el Espanyol dependía de sí mismo, y recibía a la Real Sociedad en la jornada 38. Otra vez en Montjuïc. Pero ahora ya sí con Luis García como titular de los locales: "Sucedió lo que todos esperábamos, es decir, que ganamos. Pero quizá hubiera sido preferible hacerlo un poquito antes porque el 1-0 fue agónico, insufrible", explica el delantero de esa fiebre del sábado noche. La última de esquizofrenia por seguir en Primera.
En el 91'.
Y, sin embargo, el protagonista frente a la Real fue otro, un canterano que en la anterior experiencia, la del Murcia, apenas acababa de debutar en el primer equipo. Se trata, no lo descubriremos ahora, de Ferran Corominas. Atascadísimo el choque, y con el Alavés ganando desde el 83' (lo que condenaba a Segunda al Espanyol), Coro metió la pierna para marcar el 1-0 en el minuto 91. Gloria bendita y mil lágrimas derramadas. Pero de nuevo demasiado padecimiento.
"Sólo recuerdo esos diez minutos finales, nos veíamos en Segunda y lo pasamos fatal. Sólo pensar en la posibilidad de repetir ese rato me parece fatal. Hace mes y medio sí lo firmaba, pero hoy no", aventura a este periódico Corominas, el hombre milagro desde aquel día e incluso antes, pues participó de la goleada al Zaragoza (4-1), el 12 de abril de ese año, en la final de la Copa del Rey.
El viaje en el tiempo concluye, y este domingo podría hacerlo también el sufrimiento de 2004 y 2006, con una salvación matemática que debería cerrarse antes de que sea demasiado tarde: contra el Athletic. "Ya no podemos dejarla escapar. Lo tenemos cerca. Salvémonos este domingo y no sufriremos otra vez hasta el final", sentencia Coro.
"Tenemos que salir a jugar como si fuera nuestra última oportunidad, sin pensar en que hay más partidos. Cuanto antes nos salvemos, mejor para todos", expone Luis García. La grada también lo cree y espera un aforo excepcional. Ayer, primer día de venta de entradas, se despacharon 2.000.
Publicidad

derrota a madrid

Pochettino: “Marxem dolguts i tristos”

Mauricio Pochettino no ha pogut ocultar la seva amargor per com ha anat el partit del Calderón. El tècnic blanc-i-blau ha reconegut que no tenia “una explicació per al que ha succeït a la segona part. Possiblement ha passat que no hem sabut controlar el partit i potser, també, que el gol de Forlán ha posat a l'Atlètic de nou en el partit. Aquest gol l'ha obert de nou”.L'entrenador blanc-i-blau ha assegurat que “marxem dolguts i tristos pel resultat, lògicament, però hem de començar a pensar ja en el partit de diumenge que ve contra l'Athletic”.Pochettino ha lamentat que el partit li hagi deixat “canvis obligats” en referència als problemes físics de Tamudo “i les molèsties de Chica que hi ha hagut moments en els quals no veia bé”.No obstant això, el tècnic no s'ha escudat per a res en l'actuació arbitral i simplement ha reconegut que “no tinc cap opinió sobre això” quan se li ha qüestionat.

cronica del partido

Diumenge 10 Maig 2009
Fitxa tècnica Envia a un amic Imprimir
3-2: S'acaba la ratxa
L'Espanyol no pot aguantar a la segona meitat l'avantatge que havia adquirit abans del descans

S'anunciava partit obert, amb dos equips que buscaven la victòria per diferents motius. Els locals per acostar-se a la zona Champions i els blanc-i-blaus per escapar de manera definitiva de la zona perillosa de la classificació. Arribaven, a més, els dos equips amb cartes molt definides. La millora ‘matalassera' s'asseia, sobretot, en l'eficàcia de Forlán, màxim golejador del que es porta d'any, mentre que la ratxa blanc-i-blava cal buscar-la en la resurrecció defensiva de l'equip, fins al punt que Kameni ja havia batut la setmana passada el rècord d'imbatibilitat a poder de N'Kono.El partit oferia, a més, dues postures antagòniques a la grada. Mentre l'afició local més bulliciosa rebia d'esquena al seu equip, signe inequívoc del ‘divorci' que existeix al Calderón, la blanc-i-blava tornava a oferir detalls del compromís i afecte que s'ha instal•lat entre l'equip i l'afició. Una vegada més es va sumar a un desplaçament massiu i 1.200 espanyolistes es van acostar al terreny blanc-i-vermell a la recerca de la salvació definitiva.Amb aquests detalls, l'Espanyol va començar a escriure el seu monòleg d'eficàcia des de molt aviat. L'equip manifestava la seva serietat a la zona defensiva i a cada avís local responien els blanc-i-blaus amb una rèplica igual de perillosa. El ‘Kun' va ser el primer a acostar-se a Kameni i Tamudo va respondre d'immediat. Els avisos blanc-i-blaus van anar fent-se més continuats i Perea i Leo Franco van haver de treballar durament per frenar els acostaments de Tamudo. Però aviat es va truncar la ratxa. Molt aviat es va haver de retirar el capità perico al notar molèsties a la cuixa dreta. No obstant això, el partit va cobrar un altre camí no amb la marxa de Tamudo sinó amb el que va succeir en l'últim quart d'hora de la primera meitat. Perea se'n va anar al vestidor amb vermella directa per una agressió a Chica en la disputa d'una pilota. Aquesta jugada va semblar fer perdre el rumb als locals. Pernía va cometre penal sobre Iván Alonso uns minuts després i Nené va avançar als de Pochettino. I mentre encara s'assaboria aquest avantatge al marcador va arribar el segon. Aquesta vegada Jarque, seguint fins al final un llançament lateral que va anar a buscar al segon pal. L'Atlètic estava tocat i reclamant l'oxigen del descans com més aviat millor. I tenien raó. I més quan Sergio Sánchez va llançar fora un cop de cap amb tot a favor al poc d'iniciar-se la segona meitat i que hagués sentenciat el partit.550 minuts havia durat el rècord de Kameni. Just fins que Forlán, en el 52, va aconseguir un d'aquests gols marca de la casa, amb un xut espectacular des de fora de l'àrea. Cinc gols porta en cinc setmanes consecutives. El partit s'obria de nou perquè Forlán havia decidit ser la millor vitamina per als locals. A penes set minuts després, l'uruguaià no va arribar a rematar una centrada llarga de Pernía i el ‘Kun', atent, va afusellar des de a prop al camerunès per aconseguir el 2-2. Amb un cop de ràbia i l'enorme qualitat dels seus atacants, havien estabilitzat un partit que tenien pràcticament sentenciat. L'Espanyol, lluny d'encongir-se, va seguir buscant la meta de Leo Franco, a qui li va tocar treballar durament en un parell d'ocasions de Nené. Igual que Kameni que va haver de treure amb el peu un remat de Heitinga i després una falta de Forlán.El partit es va convertir al final en un autèntic correfocs amb més intenció que idees. I l'Espanyol, que ja esgotava els seus últims atacs amb la intenció d'alentir el partit, es va trobar amb un destacat Forlán que va tancar el partit amb un gol d'oportunisme en el descompte.Fitxa tècnica:At. Madrid: Leo Franco, Pernía, Heitinga, Forlán, Raúl García (Ever Banega, min. 72), Kun Agüero (Camacho, min. 94), Maxi (Pablo, min. 35), Assunçao, Ujfalusi, Simao, Perea.RCD Espanyol: Kameni, Chica (Beranger, min. 56), Sergio Sánchez, De la Peña (Callejón, min. 66), Luis García, Nico Pareja, Nené, Jarque, Moisés, Tamudo (Román, min. 23), Iván Alonso.Àrbitre: Antonio Miguel Mateu Lahoz (Col. Valencià). Targeta groga a Sergio Sánchez (min. 16), Iván Alonso (min. 17), Heitinga (min. 43), Agüero (min. 61), Callejón (min. 82), Beranger (min. 83), Forlán (min. 93). Targeta vermella directa a Perea (min. 28).Gols: 0-1, Nené (p.) (min. 37); 0-2, Jarque (min. 39); 1-2, Forlán (min. 56); 2-2, Agüero, (min. 60); 3-2, Forlán (min. 92).
NOTíCIES
RCD Espanyol vs Athletic Club de Bilbao
“És un partit decisiu”
Milloren els ‘tocats'
Girar full
Tamudo, baixa per al proper diumenge
David García rep l'alta mèdica
Possible lesió de Tamudo
Pochettino: “Marxem dolguts i tristos”
3-2: S'acaba la ratxa
La caravana blanc-i-blava, a Madrid

palabra de luis garcia


Luis García: "El vestuario lo ha pasado mal, pero siempre ha estado unido"



Luis García, delantero del Espanyol, declaró que el conjunto blanquiazul se juega mucho este domingo ante el Athletic Club de Bilbao, puesto que una victoria prácticamente significará la permanencia del equipo catalán una temporada más en Primera División.
"Los que nos jugamos algo este domingo somos nosotros. Es verdad que quedan tres partidos", apuntó, "pero debemos pensar que es la primera y última oportunidad para salvarnos. Un triunfo significaría la salvación virtual y es importante para que luego no entren las prisas".
"Lo único que quiero es ganar el partido"
Luis García insistió a sus compañeros a poner "el mismo fútbol y la misma intensidad" que en los últimos encuentros disputados en casa pero sin caer en la ansiedad. "No tiene que haber una excesiva ansiedad, ni tenemos que volvernos locos. Tenemos que jugar con ilusión para llevarnos la victoria", señaló.
El asturiano recordó que, aunque el resto de rivales gane, si el Espanyol consigue los tres puntos mantendría una renta de cuatro puntos más el 'goalaverage' con el Sporting de Gijón, antepenúltimo equipo en la clasificación. "Es un partido muy importante y así lo afrontaremos", subrayó.
Asimismo, reconoció que la plantilla se quitaría un peso de encima en caso de lograr la victoria. "El vestuario lo ha pasado mal, pero siempre ha estado unido. Este factor ha sido clave porque sin un vestuario tan unido como el nuestro es imposible sacar adelante esta situación", aseguró.
En este sentido, ensalzó el trabajo de los jugadores cuyo futuro es incierto o que acaban contrato esta temporada. "Son auténticos profesionales y están ayudando al equipo a salir de ésta", proclamó.
Un factor favorable para los blanquiazules es que el Athletic llega justo después de perder la Copa del Rey: "Vendrán con ganas y de hacer el mismo trabajo que les llevó a la final. Son dos competiciones que no tienen mucho que ver y estoy convencido de que querrán seguir sumando puntos".
Si el cansancio del rival es una ventaja, la baja de Raúl Tamudo es un contratiempo para los barceloneses y Luis García es una de las opciones para suplir su ausencia. "Me siento más cómodo en esa posición, pero es una decisión del entrenador. Lo único que quiero es ganar el partido", reconoció.
El asturiano se ha mostrado disgustado por la actitud de algunos aficionados que anoche silbaron el himno nacional antes de empezar la final de la Copa del Rey. "Esto es una democracia y cada uno puede hacer lo que quiera. A mí me parece muy mal. Se me pone la piel de gallina cuando oigo el himno nacional", concluyó.

lunes, 4 de mayo de 2009



ESPANYOL 3-0 VALENCIA
La eficacia perica evita las tablas
PABLO EGEA 03/05/09 - 21:04

El Espanyol fue más decisivo en la partida de ajedrez que protagonizaron pericos y chés en Montjuic. Tras una primera mitad muy táctica y con dos equipos muy bien colocados en el terreno de juego, el acierto de los de Pochettino fue clave para alejar a éstos aún más de los puestos de descenso.

lunes, 27 de abril de 2009

nuevo estadio del espanyol - Google Vídeo

nuevo estadio del espanyol - Google Vídeo

cronologia del partido



Espanyol: Kameni S. Sánchez (84') Jarque Pareja D. García L. García Moisés De la Peña (71') Nené Iván Alonso Tamudo (58') Cristian Chica (84')s.c. Torrejón Román (58') Callejón Coro Rufete (71')
Betis: Ricardo Nelson (83') Melli Juanito F. Vega Arzu (71')- Capi (63')- Edu- Emaná M. González- Oliveira Casto Rivas Ilic Juande (71')- Rivera Juanma (63')- Odonkor (83')s.c.
Goles: 1-0 (3'): Luis García bate por bajo a Ricardo, tras recibir una asistencia perfecta de De la Peña. 2-0 (83): Román, por bajo, con el interior del pie derecho, tras un pase de Iván Alonso.
Árbitro: Teixeira Vitienes (Colegio Cántabro). Amonestó a Iván Alonso (24') y Arzu (38').
Incidencias: Estadi Olímpic. 31.330 espectadores, unos 2.000 béticos: la tercera mejor entrada de la temporada en campo del Espanyol.

lo que nos queda

Liga
Espanyol-Valencia
34ª jor
Liga
Atlético-Espanyol
35ª jor
Liga
Espanyol-Athletic
36ª jor
Liga
Almería-Espanyol
37ª jor
Liga
Espanyol-Málaga
38ª jor

nuevo estadio


L'Espanyol estrenarà el nou estadi de Cornellà-El Prat el 2 d'agost d'enguany davant el Liverpool a les 22:00 hores, segons ha informat el club català. Ambdues entitats han tancat l'acord perquè l'equip anglès sigui el rival de l'Espanyol en el primer partit que es disputarà a Cornellà-El Prat.
Encara que s'han estudiat diferents dates, finalment s'ha optat pel 2 d'agost. L'acord entre ambdós clubs va acabar de concretar-se durant les negociacions pel traspàs d'Albert Riera al conjunt anglès. La data, en període vacacional, pot provocar que molts pericos no puguin acudir a l'estadi.
En diferents foros blanc-i-blaus d'internet, els seguidors i socis del club espanyolista s'han queixat de la data escollida pel club. "Agosto, domingo y a las 22,00 horas. Vamos, me dicen que la fecha la ha puesto un culé y me lo creo", es pot llegir en un missatge enviat a pericosonline.com. En general, la data escollida no ha agradat a la majoria de seguidors perquè coincideix amb les vacances d'estiu.
Diecisiete jornadas después salió el Espanyol del descenso. Mitad milagro mitad que por fin el equipo ha engatillado una racha de partidos serios, fiables, de equipo de Primera División: está seguro atrás y fino arriba, en este juego no hay mucho secreto. En una semana mágica les ganó a Racing, Sporting y Betis. Y antes empató en Soria. Cuatro partidos sin encajar un gol, diez de doce puntos disputados. Pinta a que se salva, sí.
Ayer se deshizo del Betis con un gol de Luis García a poco de empezar y otro de Román cerca del final. Fue mejor que su rival, que pidió con razón penalti a Oliveira con 1-0. No hizo ni antes ni después mucho más para sacar de quicio al meta camerunés el equipo de Nogués. El ariete brasileño fue un Llanero Solitario vestido de verde. Buscó y buscó, pero no le acompañó nadie. No fue la tarde de Mark González ni de Edu. Emaná estuvo más gris que otras veces. Le faltó al Betis el duende arriba que sí tuvo el Espanyol, que no es que le arrollara, pero sí tuvo el acierto necesario para poner tierra de por medio y encarar con tranquilidad otro partido de trankimazín a chorro. Le faltó al Betis continuidad, incluso diría que convencimiento.
Luis García no marcaba desde la visita del Espanyol al Santiago Bernabéu allá por octubre. Lo hizo ayer aprovechando un pase de De la Peña marca de la casa. Y además jugó bien. A Iván le ha salido un buen socio en Nené y su tocayo Alonso es un regalo caído del cielo. Ayuda siempre y le da aire a Tamudo. Nunca habían jugado juntos hasta que el uruguayo aterrizó en enero y se apañan como si llevaran haciéndolo toda la vida.
Hubo otro partido en la grada, más espectacular que el que se vivió en el campo. Dos mil y pico béticos desafiaron con sus gritos a la afición españolista: si el equipo se salva, como parece que va a ser, deberían darle una prima a su gente. La que ha creído siempre en que la suerte perica en esta Liga no estaba echada aunque lo parecía. La entrada de ayer fue la tercera del año, sólo superada en las visitas de Madrid (la mejor) y Barça.
Lo previsto.
La personalidad del partido se definió con el rápido 1-0. El Espanyol procuró no despistarse nunca y lo logró. El Betis se espabiló tras el descanso, pero pudo perder por más pues Nené tiró a la madera. Sólo lo justito del 1-0 creó zozobra en la grada. El segundo explicó que ayer no era el día del Betis. El del Espanyol, sí. Y van tres seguidos.