PUTA BARÇA (amb majúscules)

Perque juguen amb unes normes diferents, amb les quals poden sacar les faltes des d'on volen i amb la pilota en moviment. Perque un jugador que no és ningú com Sergio Busquets (bé, sí, és el de la planxa) pot dir-li el nom del porc a l'àrbitre al minut 5 de partit i no se l'expulsa. Perque Messi pot jugar amb les mans quan li surt de la pebrotera (que li tallin!) i ningú li diu res. Perque Iniesta pot tallar un contraatac de Coro amb falta i no se'l castiga. Perque a en Puyol li encanta fer comèdia i aixecar-se cada cop que cau a terra imitant a Son Goku després d'un combat. Perque jugar contra ells suposa que Nené se'n va al carrer a la primera part per protestar una entrada que li fan a ell i per una agressió que no existeix. Perque després de tot això l'únic que ens recorda la seva premsa de la primera part és que en el gol de l'Espanyol Luís García molesta a Valdés. Perque es tiren sempre al voltant de l'àrea simulant falta. Perque tota falta que se'ls fa és tarjeta. Perque ells poden protestar a l'àrbitre i tu no t'hi pots ni acostar. Perque la seva afició ens ha agredit a casa nostra i, a més, ho havien avisat. Perque a ells no se'ls escorcolla quan entren als estadis i quan anem a la gibrelleta de Les Corts ens fan treure fins els calçotets. Perque ni un sol dels seus jugadors s'ha acostat a la zona per demanar-los que paréssin d'agredir-nos durant els incidents. Perque la seva afíció radical és, de llarg, la més violenta de Catalunya i la seva premsa ho amaga. Perque la gran actuació dels Mossos d'Esquadra s'ha saldat amb 5 detinguts que demà esmorzaran a casa seva xocolata amb xurros. Perque el seu president no té la decència de baixar el cap i es permet el luxe d'escridassar socis pericos a casa nostra. Perque els seus jugadors han anat a celebrar el seu primer gol amb els fills de puta que ens han agredit a la porta 9 (Piqué, ves-te'n a la merda). Perque "papa" Eto'o simula penals al minut 93. Perque ningú ha vist el penal per enlloc però Medina Cantalejo, tot i que el línier li ha dit que no ho era, l'ha xiulat. Perque l'hormonat de'n Messi ha anat a celebrar el gol amb els Boixos Nois (es veu que amb una vegada no n'han tingut prou) i TOT l'EQUIP l'ha seguit. Perque un cop acabat el partit i sortits de la dutxa, tots i cadascun dels jugadors del Barça (excepte en Puyol, tot s'ha de dir) han contestat amb una salutació la ovació que aquesta colla d'assassins els ha brindat desde les graderies de Montjuich. En resum: perque se'ns pixen a sobre i la premsa diu que plou.

Perque la inmensa majoria dels culés són bona gent, però el seu club en sí fa un fàstic de dimensions faraòniques. Perque d'aquí a dos dies ningú parlarà de la vergonyosa imatge que ells i la seva afició han donat a Montjuich i, sobretot, perque NINGÚ ENS HA DEMANAT NI ENS DEMANARÀ PERDÓ PER TOT AIXÒ, només puc cridar ara, sempre i amb orgull:

PUTA BARÇA!

Per una nit màgica a Cornellà - El Prat

El xiulet final del partit d'ahir ens deixava virtualment fora d'Europa. Amb el Sevilla a sis punts i l'Atlético a tres però amb dos partits teòricament plàcids la classificació europea semblava una utopia. Tant és així que la crònica de La Vanguardia de Juan Antonio Casanova d'avui fa servir aquesta mateixa paraula, utopia, per definir les opcions reals que tenim per anar a Europa. Ai, JAC (així se'l coneix al món periodístic), que vas enviar la crònica a l'impremta abans d'hora!

Bat, bi, hiru, lau, Osasuna... gora!

Dos gols d'Osasuna en quatre minuts fatídics pel Sevilla ens obren de bat a bat les portes d'Europa. Tan és així que vam passar d'estar virtualment fora a dependre de nosaltres mateixos. Sí sí, no estic fent conya. Tot i la merda de segona volta que estem fent amb només quinze punts al sarró, depenem de nosaltres per treure la samarreta blanc-i-blava a passejar per Europa la temporada que ve. No serà gens fàcil, ja que la primera parada és a La Romareda davant d'un Zaragoza que s'hi juga la vida. Ens apretaran molt, moltíssim, però si aconseguim marcar primer la podem fer molt grossa.

Un jugador "acabat" que no ens podrà ajudar

Les curiositats del destí fan que diumenge juguem no tan sols a La Romareda, sinó també al Sánchez-Pizjuán. Si el Sevilla punxa a casa davant de la Real Sociedad, l'empat a La Romareda és suficient. Lamentablement el davanter titular de l'equip txuri-urdin, que és el màxim golejador de l'equip juntament amb dos companys més, no ens podrà donar un cop de mà ja que serà baixa per al partit de Diumenge. Ahir va veure la cinquena tarjeta groga a la lliga i estarà sancionat. Hagués estat irònic que fos ell qui ens donés l'empenta final per entrar a Europa, no trobeu?

Per una nit màgica

L'estadi de Cornellà - El Prat té gairebé dos anys d'història. Hi hem viscut alegries, decepcions, partidassos, patxangues infumables, plens històrics i partits amb mitja entrada. Només ens falta una cosa per viure: una nit màgica. Podria haver estat a la Copa contra el Getafe l'any passat, contra l'Atlético aquest any o al derbi contra el Barça de la present temporada. Fins ara no ha pogut ser, però si arribem a la darrera jornada amb opcions, Cornellà - El Prat ha d'estar ple fins a la bandera davant del Sevilla. Hem de posar el primer gra de sorra per construïr una nit màgica que ens porti a Europa.

L´Espanyol torna a dependre d´ell mateix per classificar-se per Europa

La victòria, èpica, d´Osasuna davant el Sevilla, permet que el nostre equip tingui al seu abast enxampar els sevillistes, que jugaran el seu últim partit a Cornellà-El Prat. Després de la disputa de la 36ª jornada de Lliga, i a manca de nomès 2 partits, 6 punts, per a que acabi la competició, l´Espanyol torna a dependre d´ell mateix per classificar-se per Europa. I és que el punt sumat davant el València, sumat a la gran victòria d´Osasuna davant el Sevilla, un 3-2 que ha arribat en els darrers minuts del partit que tots dos equips disputaven al Reyno de Navarra, fa que els de Pochettino tinguin al seu abast la classificació europea sense dependre dels resultats de tercers equips. Així, deixant de banda les remotes possibilitats, però matemàticament existents, d´enxampar un Athletic Club que acaba la jornada 5è amb 54 punts, 5 més que els nostres homes, Atlético de Madrid i Sevilla estan hores d´ara a nomès 3 punts de distància. Especialment significatiu és el cas dels sevillistes, i és que si tots dos equips arriben a la darrera jornada de Lliga, on s´enfrontaran a l´Estadi de Cornellà-El Prat, amb aquesta diferència de punts, l´Espanyol, guanyant el partit i a causa del goal average particular, aconseguiria plaça per competició europea.

Així és com queda hores d´ara la classificació:

• 5è. Athletic Club 54
• 6è. Sevilla 52
• 7è. Atlético 52
• 8è. Espanyol 49

I aquestes són les dues jornades que resten fins a la finalització de la competició:

Jornada 37

• Athletic Club-Málaga
• Zaragoza-Espanyol
• Sevilla-Real Sociedad
• Atlético de Madrid-Hércules

Jornada 38

• Racing-Athletic Club
• Espanyol-Sevilla
• Mallorca-Atlético de Madrid

El rumor. El saragossista Gabi, possible reforç pel nostre mig del camp?

una informació de la Cadena SER, l´Espanyol podria ser un dels tres clubs que s´haurien fixat en el migcampista del Real Zaragoza Gabi Fernández cara a la propera temporada. El capità del club aragonès, que enguany ha estat titular en 33 partits de Lliga aconseguint 8 gols, era fins ara objectiu delGetafe, club en el qual va gavia mil·litat, i Racing de Santander, nòmina a la qual s´hauria afegit un Espanyol que necessita reforçar la seva medul·lar. La progressió del madrileny, sense cap mena de dubte el jugador més destacat del conjunt de Javier Aguirre, ha fet que fins i tot el seleccionador nacional Vicente del Bosque hagi lloat recentment de manera públca la seva figura, pel que s´ha començat a especular amb una futura convocatòria amb l´absoluta.

Un empate que no satisface ni a pericos ni a chés

Espanyol y Valencia empataron en el estadio de Cornellá en un resultado que no deja contento a nadie. El equipo de Emery, que fue por dos ocasiones por delante en el marcador, no supo mantener el resultado, y los periquitos no obtuvieron la victoria que les hubiese permitido luchar por la Europa League.

ESPANYOL 2 – 2 VALENCIA

Con el empate, ni uno ni otro consiguen sus aspiraciones, aunque eso sí, sólo una debacle privará al equipo de Emery de la tercera plaza. Con cinco puntos de distancia entre Valencia y Villareal, sólo la peor de las combinaciones posibles dejaría al equipo ché fuera de la medalla de bronce liguera.

Muy feliz se prometía la noche para el equipo “taronja”, y es que tras un primer aviso de Joaquín a los ocho minutos de partido, el delantero Roberto Soldado hacía el primer tanto de la noche apenas un minuto después, aprovechando un tremendo error de Raúl Rodríguez, que se hizo el harakiri tras no saber controlar un comprometido pase de Javi López.

El equipo visitante comenzaba a sentirse cómodo cuando el Espanyol supo reaccionar a tiempo con la tempranera respuesta de Osvaldo. El enrachado ariete españolista puso las tablas en el marcador antes de los primeros veinte minutos de partido al resolver con precisión una buena jugada personal en la que rompió en cintura a David Navarro.

El partido se convertía en un intercambio de golpes a base de goles, y sólo cinco minutos después Mata volvía a poner por delante a los valencianos. El jugador ché remataba a puerta vacía un buen centro de Bruno desde el costado, poniendo las cosas más difíciles todavía al Espanyol, que intentaba desesperadamente una victoria que se le antojaba imposible por momentos.

El equipo de Pochettino necesitaba los tres puntos, y salió en la segunda parte a morder. Sin embargo, la mordiente era superior en el cuadro visitante. Soldado y David Navarro rozaron la sentencia y perdonaron. El Valencia veía que el Villareal había tropezado y la tercera plaza matemática estaba en su mano.

En el minuto 76 llegaba el jarro de agua fría para el equipo levantino. Cuando más apretaba el Valencia, Galán conseguía el definitivo empate a dos después de un desafortunado despeje de César, que no tuvo hoy su mejor noche.

Los instantes finales se convirtieron en una batalla abierta en la que incluso cualquiera de los dos equipos podría haberse llevado la victoria. Finalmente, empate que no satisface a nadie del todo pero que deja los objetivos al Valencia muy cercanos.

El Espanyol no renuncia a Europa

El Espanyol se impuso al Athletic por 2-1 para recortar su distancias con los puestos europeos. Los 'pericos' fueron mejores que un Athletic algo rácano y por eso se llevaron el partido. Osvaldo adelantó a los suyos y Susaeta empató antes del descanso. En la segunda mitad Iván Alonso marcó el tanto decisivo.

L'afició perica rep el premi ‘Jugador nº12’

"Els seguidors blanc i blaus presumeixen amb orgull de ser una de les millors aficions de la Lliga.
L'ambient que es viu a l'Estadi RCDE és màgic, irrepetible... No hi ha un altre camp igual!

La Liga de Fútbol Profesional (LFP), en col·laboració amb Aficiones Unidas, es suma a aquest reconeixement i premiarà a la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol amb el distintiu ‘Jugador nº 12' pel treball realitzat a favor de la tolerància, el joc net i el respecte entre
aficions.

El simbòlic premi consta d'una samarreta amb el dorsal 12, el númeroque identifica a l'afició, que es lliurarà al president de la FCPE, Alberto Ariza, abans del partit que enfrontarà al RCD Espanyol i al València CF el proper dimecres 11 de maig a les 21h.

Aquest guardó reconeix el paper dut a terme per les penyes al món del futbol i premia les seves activitats per aconseguir que la festa del futbol es gaudeixi des de la sana rivalitat fomentant l'amistat i la trobada entre aficions.

Per optar a aquest guardó era imprescindible presentar un dossier amb totes les activitats realitzades per les penyes i la FCPE durant l'any 2010 perquè la LFP tingués informació de totes les accions que s'han anat duent a terme.

La FCPE fa partícip d'aquest reconeixement a totes les penyes, a La Curva i als socis del club ja que sense les seves iniciatives, actituds respectuoses i educades i l'embranzida que donen a l'equip aquest premi no hagués estat possible.

Moltes felicitats i moltes gràcies a tots

Federació Catalana de Penyes
del RCD Espanyol de Barcelona".

Verdú jugarà el derbi

Joan Verdú podrà jugar finalment el derbi contra el FC Barcelona després que el Comitè de Competició ha retirat la targeta groga que el barceloní va veure durant el partit disputat per l´Espanyol davant l'Athletic de Bilbao dilluns passat a Cornellà-El Prat. Després d'analitzar tota la documentació enviada pel nostre club, en que es provava que que Verdú no toca en cap moment al futbolista de l'Athletic Susaeta, com apuntava l'acta, s´ha decidit que la targeta groga mostrada pel col·legiat Teixeira Vitienes, que suposava la cinquena del cicle i que per tant el feia perdre´s el partit de la màxima rivalitat ciutadana, no era ajustada a mida.