Europa, somni o realitat?

Redacció, 8:30 h. Arribat l´equador de la Lliga, i amb ell el moment de fer balanç de com està sent el pas de l´Espanyol per la competició de la regularitat, i val a dir que l´equip ha aconseguit tancar una primera volta certament per emmarcar. Amb 34 punts a la classificació -un guarisme que com expliquem als nostres apartats La dada supera amb escreix la mitjana del que ve sent habitual els darrers anys, i que a tall d´exemple està 14 punts per sobre que que indicava la taula la jornada 19 de la passada temporada-, fruit d´11 victòries -xifra també històrica- , 1 empat i només 7 derrotes, l´equip està còmodament instal·lat a la zona noble de la taula, i passi el que passi aquesta nit en el partit que han de disputar Atlético de Madrid i Mallorca al Vicente Calderón, en el pitjor dels casos, tindria un matalàs de 4 punts respecte als equips que aspiren a entrar a la zona que a final de temporada dóna dret a disputar competició europea. Fins a tal punt bona part de l´afició blanc-i-blava, aliena a la prudència que en cap cas abadonen ni vestidor ni staff tècnic, confia en aquest Espanyol 2010-11, que el debat ha deixat de ser si Europa és un objectiu massa agossarat, i ara es parla sobre si cal conformar-se amb aconseguir plaça a l´Europa League, o si cal ser més ambiciosos i aspirar a la que seria una fita absolutament històrica, poder disputar la prèvia de la Champions League, quelcom absolutament impensable ara fa només uns mesos.

Pochettino, la gran clau
Quines són les claus d´aquest èxit? En primer lloc, és de justicia apuntar el paper de Mauricio Pochettino, un tècnic que quan encara no ha complit els dos anys a la professió -va fer-se càrrec de la banqueta espanyolista en substitució de José Manuel Esnal, Mané, el 20 de gener de 2009, quan tota la seva experiència era haver fer les practiques com a segon tècnic de l´Espanyol Femení-, ja s´ha fet amb un lloc entre els entrenadors joves amb més futur i projecció del panorama europeu. La decidida aposta del de Murphy pels joves del planter ha servit d´una banda per salvar una etapa complicada de l´entitat , marcada per la contenció de la despesa a causa de les estretors econòmiques que ha provocat la contrucció de l´Estadi de Cornellà-El Prat, i per l´altra per retornar l´orgull entre una afició que sempre ha valorat especialment la presència d´homes de la casa en el primer equip.

El planter, al poder
També cal destacar en aquest sentit la resposta positiva d´aquests joves davant l´oportunitat que els hi ha donat Pochettino, i la nòmina d´homes sorgits del planter o provinents dels equips inferiors que ja s´han fet amb un lloc al primer equip o porten camí de fer-ho -Víctor Ruiz, Jordi Amat, Dídac Vilà, Javi Márquez, Raúl Baena i Álvaro Vázquez- segueix creixent sense aturador. A més, aquest nous aires semblen haver sentat de meravella a "veterans" com Joan Verdú o Luis García, que viuen certament una segona joventut a nivell personal, i al temps que han tornat a ser claus sobre la gespa amb la seva aportació futbolístca, han esdevingut els millors cicerones pels joves provinents de Sant Adrià.

Els encerts de Planes
També cal destacar la bona feina duta a terme des dels despatxos, on un home que va arribar emmig d´alguns dubtes, Ramon Planes, ha sabut encertar-la amb alguns fitxtges que garanteixen el present a nivell esportiu esportiu, i probablement també la viabilitat econòmica de l´entitat en el futur, entre els quals no podem deixar d´esmentar, malgrat la seva baixa temporal, Dani Osvaldo. L´italoargentí, amb els seus gols, s´ha convertit en el veritable referent ofensiu d´aquest equip, i també en el seu home franquicia, un futbolista de gran categoria que exemplifica el que ha de ser la feina de la direcció esportiva blanc-i-blava: fitxar relativament barat al mercat, treure rèdit esportiu durant un temps d´aquests futbolistes, i arribat el cas, intentar col·locar-los al mercat aconseguint una plusvàlua important.

L´equip ara sí te clar a què juga
Amb tots aquests components, la cara d´aquest Espanyol és una altra de ben diferent la que presentava fins fa poc: es tracta d´un equip valent, que ha deixat de tenir la mandíbula de vidre, i que ara sap a que juga. Després de rebre molts pals en ser acusat de plantejar una aposta de joc massa agosserada i ambiciosa tenint en compte el perfil dels homes que tenia a la plantilla, Pochettino ha aconseguit que el grup hagi fet seva la seva filosofia de gust pel futbol de toc i bon tracte a la bimba a la qual no ha renunciat ni davant equips com el FC Barcelona. Una aposta decidida que a banda de consolidar Cornellà-El Prat com un veritable fortí, la virginitat del qual només ha estat capaç de profanar el club blau-grana, ha permès sortir-se´n amb èxit a camps tan complicats i amb unes grades tan pressionants com les del Vicente Calderón o el Sánchez Pizjuán.

Es veu el futur amb esperança
En definitiva, i tot i que encara queden assignatures per aprovar, com ara millorar els guarismes a nivell golejador o aconseguir activar homes cridats a ser importants com ara Sergio García, l´aportació del qual està ara pe ara molt per sota de l´esperat, la veritat és que l´escenari que es presenta en aquesta segona volta és il·lusionant, i permet seguir somiant amb la fita europea com a gran objectiu cara al final de curs.


--------------------------------------------------------------------------------