Cornellà es un escudo

Si perder en el último minuto por culpa de los goles de tu capitán hasta hace dos semanas acaba por generar una coraza para no caer en el desaliento, el regreso a casa, a Cornellà-El Prat, se antoja el mayor escudo infranqueable en el que refugiarse. Vuelve el Espanyol a su lugar seguro para recibir a un Getafe todavía más alicaído (suma un punto en tres jornadas) con la intención -o necesidad- de alcanzar una victoria antes de afrontar otra visita (al Levante) y de que sea nada menos que el Real Madrid el que se asome por el estadio perico.

Difícil será igualar el inicio fulgurante del año pasado en casa, con siete victorias, pero más complicado aún le resultará a Pochettino componer su alineación de gala, sobre todo si se confirma que Verdú no está recuperado de la contusión que sufrió en Zaragoza. Como el domingo, Romaric ocuparía su vacante, flanqueado por Sergio García (autor de dos dianas en el estreno de Cornellà) y por Vladimir Weiss. El eslovaco debutará como titular en el Espanyol tras dar otro aire al equipo en la segunda parte de La Romareda: desborde, verticalidad y sobre todo un descaro ideal para desencorsetar el juego propio y ajeno. Atrás, lo más probable es que Amat y Galán reemplacen a Forlín y al sancionado Javi López, respectivamente.
El 'canciller' Miku.

Será precisamente la retaguardia perica la encargada de desarbolar al único jugador con gol en el Getafe, Miku, que lleva los tres de su equipo hasta la fecha. Es una suerte de canciller del fútbol, pues en sus pies se halla el único plan anti-crisis para que los azulones salgan rescatados del descenso; lo de la Euro Zona, eso sí, queda por ahora algo más lejos.

Con Pedro León como duda hasta última hora y Adrián Colunga fuera de la lista, la mejor noticia para el Espanyol es que su técnico, Luis García, está sancionado y lo verá en la grada: llamándose así, cuanto más lejos del césped, mejor...

ESPANYOL 1 - GETAFE 0: AL RIFLE LI QUEDEN BALES

Te 35 anys però no ha perdut una cosa que o es té o no es té. L'olfacte del Rifle no ha envellit gens ni mica i en un remat al darrer sospir va demostrar que conserva intactes els atributs que el van convertir en ídol de la gent perica. Una graderia que al final del partit premiava amb aplaudiments l'esforç dels seus i les ganes d'anar a per un partit que s'havia atravessat.

Molts forats a la graderia per la jornada futbolísitica intersetmanal que ens portava a un Getafe amb tants o mes dubtes que l'equip espanyolista on destacava la presència de Joan Verdú, finalment recuperat del cop rebut a Saragossa. I als pocs espectadors congregats a Cornellà van presenciar els que probablement siguin els quaranta-cinc minuts mes avorrits de la petita història de l'estadi, doncs ambdós equips van donar una lliçó de migcampisme estèril i nul•la profunditat atacant. Un xut de Casquero que va sortir molt per sobre va ser la primera noticia pels espectadors que existien les porteries. Poc després era Márquez qui també engaltava fora. No fou fins les acaballes que Álvaro, en una bona jugada propiciada per Verdú i Sergio qui rematava creuat amb autèntic perill. Una jugava que rescatava del sopor als espectadors de l'estadi.

La represa però començava trepidant, amb Thievy tenint una claríssima ocasió on plantant-se sol desprès d'un slalom va disparar al ninot. Va seguir trepitjant l'accelerador l'Espanyol, completament transformat en aquest primers instants respecte a l'equip pla i previsible del primer temps. Moltes ocasions, sobretot a les botes d'un molt actiu Sergio Garcia que ocupava la posició de davanter centre quan Alvaro cedia el seu lloc al camp a Weiss. El canvi no va variar la tònica del partit, amb l'Espanyol acorralant al Geta al seu camp però sense acabar de trobar el forat. No el trobava tampoc Verdú en un xut de mig camp que ens recordava al gol de Roger Garcia a Montjuic de fa unes 10 temporades. Insistia l'Espanyol i Weiss disposava d'una altra pilota que salvava un defensa sota la línia. Però pels volts de la mitja hora els blanc i blaus començaven a abaixar el pistó, fet que el Geta aprofitava per arribar perillosament a la porteria perica. Tot i això, una doble ocasió de Thievy i Márquez tornava a donar l'oportunitat de desfer la igualada. Pochettino va decidir anar a per totes i donava entrada a Pandiani que nomes sortir caçava una de cap al vell estil del Rifle, però massa centrada. La tenia també el Geta a peus de Valera que afortunadament no encertava amb el partit convertit en una anada i tornada continua. Al pas dels minuts l'equip perdia clarividència i només Rui Fonte tenia a les acaballes una oportunitat que acabava en no res.

Però quan tot semblava perdut, Pandiani li treia la pols al seu vell Winchester i desprès d'una munió de remats clavava una pilota a l'escaire de Moyà. El deliri s'apoderava de la graderia que veia com aquest cop, la sort dels darrers instant somreia a l'equip espanyolista, el que més havia fet per endur-se una victòria que ja ens deixa rumb a València i amb 6 punts al caseller.

LES DADES A DIA 19/9/11

PRIMERA DIVISIÓ
17-09-2011 Mallorca 0 - 1 Málaga
17-09-2011 Sporting de Gijón 0 - 1 Valencia
17-09-2011 Granada 1 - 0 Villarreal
17-09-2011 FC Barcelona 8 - 0 Osasuna
17-09-2011 Sevilla 1 - 0 R. Sociedad
18-09-2011 Getafe 0 - 1 Rayo Vallecano
18-09-2011 Zaragoza 2 - 1 Espanyol
18-09-2011 At. Madrid 4 - 0 Racing
18-09-2011 Levante UD 1 - 0 R. Madrid
18-09-2011 Athletic 2 - 3 Betis

POSICIÓ EQUIP JUG GUA EMP PER FAV CON DIF PTS
1 Valencia 3 3 0 0 6 3 3 9
2 Betis 3 3 0 0 5 2 3 9
3 FC Barcelona 3 2 1 0 15 2 13 7
4 Sevilla 3 2 1 0 5 3 2 7
5 R. Madrid 3 2 0 1 10 3 7 6
6 Málaga 3 2 0 1 6 2 4 6
7 Levante UD 3 1 2 0 2 1 1 5
8 Rayo Vallecano 3 1 2 0 2 1 1 5
9 At. Madrid 3 1 1 1 4 1 3 4
10 R. Sociedad 3 1 1 1 4 4 0 4
11 Zaragoza 3 1 1 1 2 7 -5 4
12 Osasuna 3 1 1 1 2 9 -7 4
13 Espanyol 3 1 0 2 3 4 -1 3
14 Mallorca 3 1 0 2 1 2 -1 3
15 Granada 3 1 0 2 1 5 -4 3
16 Athletic 3 0 1 2 4 6 -2 1
17 Getafe 3 0 1 2 3 6 -3 1
18 Racing 3 0 1 2 3 8 -5 1
19 Villarreal 3 0 1 2 2 8 -6 1
20 Sporting de Gijón 3 0 0 3 2 5 -3 0


TERCERA DIVISIÓ
18-09-2011 Gramenet Milán, UD AT 2 - 1 CD Masnou
18-09-2011 Olot UE 2 - 1 Amposta CF
18-09-2011 Balaguer CF 1 - 0 UE Rubí A
18-09-2011 Terrassa FC, SAD 1 - 0 Vic Unió Esportiva Club
18-09-2011 Europa 2 - 1 Prat AE
18-09-2011 Gava, CF A 1 - 0 Castelldefels
18-09-2011 FC Santboià 1 - 0 Cornellà UD
18-09-2011 Manlleu AEC A 1 - 0 Vilanova Geltrú CF
18-09-2011 CF Montañesa 1 - 2 FC Vilafranca
18-09-2011 Espanyol B 1 - 0 Pobla Mafumet CF

POSICIÓ EQUIP JUG GUA EMP PER FAV CON DIF PTS
1 Espanyol B 4 3 1 0 9 4 5 10
2 Europa 4 3 1 0 6 3 3 10
3 Terrassa FC, SAD 4 3 0 1 11 7 4 9
4 Gava, CF A 4 2 1 1 7 4 3 7
5 Pobla Mafumet CF 4 2 1 1 6 3 3 7
6 Olot UE 4 2 0 2 8 6 2 6
7 FC Vilafranca 4 2 0 2 5 6 -1 6
8 Balaguer CF 4 2 0 2 5 7 -2 6
9 Prat AE 4 1 2 1 5 4 1 5
10 Cornellà UD 4 1 2 1 5 5 0 5
11 Gramenet Milán, UD AT 4 1 2 1 4 5 -1 5
12 Amposta CF 4 1 1 2 10 10 0 4
13 CD Masnou 4 1 1 2 9 11 -2 4
14 FC Santboià 4 1 1 2 4 6 -2 4
15 CF Montañesa 4 1 1 2 6 9 -3 4
16 Castelldefels 4 1 1 2 4 7 -3 4
17 Rubi 2 1 0 1 4 4 0 3
18 Manlleu 3 0 2 1 2 3 -1 2
19 Vilanova Geltrú CF 4 0 2 2 3 5 -2 2
20 Vic Unió Esportiva Club 4 0 1 3 0 6 -6 1

DIVISIÓ D´HONOR JUVENIL
18-09-2011 RCD Mallorca 1 - 0 Fundació Priv. Esp. Mataró
18-09-2011 Reus Deportiu C.F 1 - 4 FC Barcelona
18-09-2011 AEC Manlleu 3 - 1 Damm
18-09-2011 SD Huesca 0 - 2 Real Zaragoza, SAD
18-09-2011 Badalona 0 - 2 Girona FC
18-09-2011 Cornellà 1 - 0 Gimnàstic de Tarragona
18-09-2011 CD Cide 0 - 1 CD San Francisco
18-09-2011 Juvenil A 4 - 0 UE Lleida

POSICIÓ EQUIP JUG GUA EMP PER FAV CON DIF PTS
1 FC Barcelona 3 3 0 0 15 1 14 9
2 Juvenil A 3 3 0 0 14 1 13 9
3 RCD Mallorca 3 3 0 0 6 0 6 9
4 Cornellà 3 2 1 0 3 1 2 7
5 CD San Francisco 3 2 0 1 7 4 3 6
6 Gimnàstic de Tarragona 3 2 0 1 6 3 3 6
7 Badalona 3 2 0 1 5 2 3 6
8 AEC Manlleu 3 2 0 1 6 5 1 6
9 Girona FC 3 1 1 1 4 3 1 4
10 Fundació Priv. Esp. Mataró 3 1 0 2 6 5 1 3
11 SD Huesca 3 1 0 2 1 9 -8 3
12 Real Zaragoza, SAD 3 1 0 2 2 11 -9 3
13 Damm 3 0 0 3 1 6 -5 0
14 CD Cide 3 0 0 3 0 7 -7 0
15 UE Lleida 3 0 0 3 1 9 -8 0
16 Reus Deportiu C.F 3 0 0 3 2 12 -10 0

PRIMERA DIVISIÓ DE FUTFEM
11-09-2011 UD Collerense 1 - 0 Málaga C.Atco.
11-09-2011 Femení A 5 - 0 UE L'Estartit
11-09-2011 Athletic Club 2 - 1 Valencia Féminas CF
11-09-2011 Real Sociedad 2 - 1 At. Madrid Féminas
11-09-2011 EMF Reocín Racing 1 - 1 Comarca Llanos de Olivenza
11-09-2011 Sporting Club Huelva 2 - 0 Prainsa Zaragoza
11-09-2011 CE Sant Gabriel 0 - 1 FC Barcelona
11-09-2011 Rayo Vallecano 10 - 1 El Olivo
11-09-2011 Levante UD 1 - 0 Lagunak

POSICIÓ EQUIP JUG GUA EMP PER FAV CON DIF PTS
1 Rayo Vallecano 2 2 0 0 13 1 12 6
2 Sporting Club Huelva 2 2 0 0 6 1 5 6
3 Real Sociedad 2 2 0 0 5 2 3 6
4 FC Barcelona 2 2 0 0 4 1 3 6
5 Athletic Club 2 2 0 0 4 2 2 6
6 Femení A 2 1 1 0 6 1 5 4
7 Levante UD 2 1 1 0 2 1 1 4
8 Prainsa Zaragoza 2 1 0 1 8 6 2 3
9 CE Sant Gabriel 2 1 0 1 1 1 0 3
10 UD Collerense 2 1 0 1 2 3 -1 3
11 Comarca Llanos de Olivenza 2 0 2 0 2 2 0 2
12 At. Madrid Féminas 2 0 1 1 2 3 -1 1
13 EMF Reocín Racing 2 0 1 1 5 9 -4 1
14 Valencia Féminas CF 2 0 0 2 2 5 -3 0
15 Málaga C.Atco. 2 0 0 2 1 5 -4 0
16 Lagunak 2 0 0 2 0 4 -4 0
17 UE L'Estartit 2 0 0 2 1 7 -6 0
18 El Olivo 2 0 0 2 1 11 -10 0


Si t´ha agradat aquest article i el vols compartir a una de les teves xarxes

Fitxa tècnica:

Real Zaragoza: Roberto, Juárez, Paredes, Mateos, F.Meira (Abraham, min.78), H.Postiga (Braulio, min.80), Luis García, Da Silva, Lafita, Micael i Ponzio (Barrera, min.59).

RCD Espanyol: C.Álvarez, J.López, Forlín, H.Moreno, Dídac, Raúl Baena, J.Márquez (Weiss, min.46), Sergio Gracía, J.Verdú (Romaric, min.24), Thievy i Álvaro (W.Pandiani, min.46).

Àrbitre: José L. Paradas Romero (Comité Andalús). Per part de l'Espanyol, ensenya targeta groga a Romaric (min.32), J.Márquez (min.45), Weiss (min.66), Javi López (min.74 y min.85), Héctor Moreno (min.83). Per part del R.Zaragoza, a Postiga (min.40), Mateos (min.82).

Gols: 1-0 Luis García, m.28; 1-1 Javi López, m.70: Luis García, m +90, 2-1.

Incidències: L'Espanyol està representat en la Llotja pel president, Ramon Condal, els vicepresidents August Newton, Sergio Oliveró, Fernando Molinos, el conseller Joan J. Bertomeu i el director esportiu, Ramón Planes. Es guarda un minut de silenci per la mort de la mare del Director General del Zaragoza, Francisco Checa.

ZARAGOZA 2 - ESPANYOL 1: L'EXCAPITÀ ENS AFUSELLA

La tarda grisa a la Romareda no va atemorir als fidels afeccionats pericos que van tornar a ser presents en bon nombre al lloc on l´any passat es van finiquitar les opcions europees de l´equip. Als primers compassos ja es va veure venir que els maños apelarien a l´agressivitat per endur-se una necessària victòria per evitar angoixes. Però els pericos aviat van oposar el seu millor toc al centre del camp i velocitat en la sortida que van frenar l´ímpetu local. Foren Álvaro i el xiuladíssim Sergio qui tingueren les primeres oportunitats periques que marxaren fora per poc. La lesio de Verdú, victima d una entrada no xiulada per part de De Silva, però, trastocava els plans de Pochettino i provocava l´entrada de Romaric. En consequència l´Espanyol cedia el domini al mig del camp i poc despres atribaven noticirs encara pitjors quan Cristian no sabia aturar un remat fluix de cap de Luis Garcia, després d´una acció de Lafita. No hi ha pitjor falca que la de la mateixa fusta... L´Espanyol, orfe de sortida, va començar a alentir el seu joc i a perdre perillositat; tot i aixo, Márquez en un mal remat, podia haver contrarestat l´avantatge amb el qual es va arribar a la fi dels primers 45 minuts.

Al descans Pochettino va decidir apostar per una revolució a l´atac espanyolista amb l´entrada de Valdi Weiss i Walter Pandiani per Javi Márquez i Álvaro Vázquez, mantenint Thievy a l´esquerra i resituant Sergio a la mitjapunta. L´equip va guanyar en verticalitat i en referents ofensius, tot i no propiciar jugades entre els tres pals. Baena als 17' apropava als pericos a l´objectiu en un xut arran de pal, mentre que Luis continuava sent el mes perillos dels locals, centrats en defensar un empat que no es desfeia fins que després de tres grans oportunitats, Javi López enviava al fons de la xarxa maña el just premi als esforços espanyolistes. Poc després, una falta magistralment executada per Vladi Weiss estava a punt de significar el segon. Però Roberto justificava el perquè de la seva milionaria inversió fent-se perdonar la seva actuació en el gol de l´empat. Però en una recta de partit infernal tenia lloc un penal absolutament injust que Luis s´encarregava d´executar. Molts cops hem vist a l´excapità caminar cap als 11 metres, i ens temiem el pitjor, pero Cristianagilment va endevinar la trajectòiria de la pilota evitant lempat. Però la jugada, que havia significat també l´expulsió de Javi López, no va significar la fi del calvari perico ya que el propi Luis completava la seva revenja rematant tot sol a gol una pilota penjada a l area al darrer minut. Vendetta per l´asturià i l´Espanyol que queia injustament però víctima de les pròpies errades i de no haver aprofitat els seus millors minuts.

Pochettino: "Nos vamos con la crueldad del fútbol"

Con el mal sabor que le dejó la derrota ante el Real Zaragoza, Pochettino señaló que en la segunda parte su equipo había sido superior y estuvo bastante cerca de haber logrado un resultado positivo, aunque "en la primera mitad no fuimos el conjunto que todos queremos pero tras el descanso mejoramos, fuimos superiores al rival, hemos hecho ocasiones de gol y hemos mandado en el juego".

El argentino indicó que con los cambios realizados buscó revertir el juego y el resultado y que había habido muchas cosas positivas en la segunda parte, pero otras negativas.

Sobre este tema declaró que le había gustado que su equipo, tras el descanso, demsotrara carácter y se revelara contra la adversidad, con lo que resaltó que "hemos luchado contra demasiadas adversidades, una lesión Verdú y otras que han visto ustedes".

Sobre la actuación de Luis García, señaló que son cosas que pueden pasar en el mundo del fútbol y le felicitó por los tantos conseguidos, acabando con "nos vamos con la crueldad del fútbol, nos toca vivir la parte amarga pero sabiendo que en el fútbol siempre hay revancha".

Osvaldo tindria peu i mig a l'Atlético de Madrid

El futur de Dani Osvaldo estaria, si no canvien molt les coses, lligat a l´Atlético de Madrid. Avui el diari AS explica com el Killer s´hauria compromès ja amb l´equip matalasser, i com diumenge passat Gil Marín hauria deixat pràcticament tancat a Eivissa el traspàs del davanter italoargentí amb el nostre club.
Osvaldo perdonaria el 15%

L´Atlético hauria quedat pràcticament tancat el fitxatge diumenge passat a Eivissa després de la reunió mantinguda pel conseller delegat blanc-i-vermell, Miguel Ángel Gil Marín, i Dani Sánchez Llibre, màxim accionista de l'Espanyol i propietari del cinc per cent de la fitxa del davanter (un altre cinc per cent és del president, Ramon Condal). Les xifres respectarien la promesa que el club blanc-i-blau va fer al principi d´aquest veritable culebrot: 20 milions, repartits en 20 fixos i quatre variables, per conceptes assequibles com a partits jugats o classificació de l´Atlético. Osvaldo, en principi, perdonarà el seu 15 per cent, de manera que al final l'Espanyol s'assegurarà ingressar 18 milions nets. Pel que fa a les fòrmules de pagament, que encara s´estarien estudiant, l´Atlético oferiria ara vuit milions i altres vuit ajornats, en tant que l´Espanyol voldria més diners ara al comptat.
Una operació on hi han molts actors implicats

Segons apunta l´AS, aquesta podria ser la cronologia dels propers esdeveniments: l´Atlético espera en primer lloc solucionar la sortida de Diego Forlán, que podria ser el substitut de Samuel Eto´o a l´Inter de Milà. La seva marxa és necessària per fer un forat a Osvaldo, que es convertiria en company de Radamel Falcao, amb el qual els matalassers tenen també un acord, i pel qual pagaran 38 kilos al Porto. Primer s´anunciaria el fitxatge del colombià, i posteriorment, el d´Osvaldo, que hauria d´esperar el seu torn.

SARAGOSSA -1 ESPANYOL 1: DERROTA ALS ONZE METRES

Fidel a la tradició dels onze metres, l'Espanyol va caure als penals tot i haver-se avançat al marcador gràcies a un magnífic llançament de falta de Javi Márquez sorprenent a Roberto. La imatge dels espanyolistes no va ser dolenta, en especial al segon temps on van dominar clarament als locals que només aconseguiren l'empat gràcies a una jugada aïllada. Tot queda llest pel debut a la lliga a l'espera de saber si es juga i qui juga amb el 17 a l'esquena.


Davant d'una Romareda semibuida, l'Espanyol disputava el seu darrer compromís de preparació abans d'iniciar -o no- el campionat de lliga. La alineació disposada per Pochettino s'assemblava força a la que s'hauria d'enfrontar dissabte al Granada, amb la presència de Cristian Gómez al pivot i la incògnita del davanter centre, a la espera de la resolució del cas Osvaldo. Però fou Thievy, el seu exitós substitut dels darrers partits, qui al minut 8 creava la primera ocasió de perill al rematar un bon centre de Dídac. Minuts mes tard arribava el torn del Saragossa quan Cristian li treia una bona mà a Braulio. La resta del primer temps, jugat a ritme estiuenc, va transcórrer lluny de les dues àrees i les poques oportunitats foren solventades pels defenses. Sens dubte, la oportunitat més clara de gol arribava quan Verdú estavellava al travesser un llançament de falta. Amb aquesta jugada i poc més per explicar, ambdós equips enfilaven camí de vestidors.


Carrusel de canvis a la represa que va servir, entre d'altres, per veure de nou a Kameni sota pals i un ensurt només començar, ja que Braulio, el més incisiu d'un Saragossa molt tou en atac, enviava un remat llunyà a la base del pal. Fou un miratge, perquè aviat el partit va tornar a caure en l'ensopiment, i la pilota a allunyar-se de les àrees. Nul•la profunditat la dels pericos, fet que decidí a Pochettino a fer entrar al tercer dels Cristian, Alfonso, per donar mes mobilitat a la davantera perica. Però el gol arribaria en una pilota parada, un xut estratosfèric de Javi Márquez que batia pel mig al gran fitxatge dels maños, Roberto, en un gol que recordava a un altre que va fer en el mateix escenari Fredson Cámara fa mes de sis anys. El gol espanyolista va revolucionar el partit, i en una penetració a l'àrea d'Albín, cedia per Alfonso que rematava a la base del pal, i el posterior refús no podia ser rematat per Sergio Garcia. Foren els millors minuts dels pericos que van tocar amb tranquil•litat davant un Saragossa totalment inoperant. A manca de quinze minuts, debutà Luna sortint per Verdú, i quan semblava que l'únic interès del partit seria veure les evolucions de l'uruguaià, Obradovic agafava la pilota al mig del camp i trobava un passadís increïble entre Forlín i Moreno i la clavava pel pal esquerre de Kameni. Un autèntic golarro que condemnava el partit a la tanda de penals, malgrat els darrers minuts van ser pels locals. Ja des dels onze metres, Márquez i Sergio encertaven, Albín enviava al pal i Alfonso marcava, però Clerc llançava malament per les mans de Roberto i al Saragossa, que no errava cap i s'enduia el trofeu Carlos Lapetra tot i no haver estat superior en cap moment a l'Espanyol que va mostrar bones maneres però trobava lògicament a faltar al gran absent, Osvaldo.

torneo poker festa major llinars

Hora Domingo, 11 de septiembre · 16:00 - 21:00

Lugar la sala al costat del cinema teatre

Creado por Penya Pericos de Llinars

Más información inscripcions per transferecia bancaria al nº21000156360200296756 indicando nombre y apellidos el dia del torneo hay que presentar justificante transferencia incripcions a 10 euros premio para todos los participantes plazas limitadadas data final per inscripcions 31-8-2011

Planes: "Lo de Osvaldo ya me empieza a molestar"

El director deportivo del RCD Espanyol, Ramón Planes, ha asegurado que le molesta "la presión mediática entorno a Osvaldo" y ha ratificado la voluntad de que siga en el club blanquiazul, aunque es consciente de su posible marcha y ha pedido un desenlace "rápido" de la situación.

"Ya me empieza a molestar la presión mediática entorno a Osvaldo. Hemos sido muy claros y lo estamos demostrando. Llegan ofertas con cantidades muy importantes y estamos diciendo que no. Esperemos que Dani esté aquí por lo menos un años más", expresó en declaraciones a la Cadena COPE.

Aunque mantuvo que la postura del club es "firme", no quiso garantizar la continuidad del delantero, pretendido entre otros por el Atlético de Madrid.

"Nuestra postura es firme pero a medida que suba la propuesta veremos cual es la actitud de la otra parte. Yo no puedo decir que sólo se irá si se paga la cláusula porque no quiero ser esclavo de mis palabras porque aquí hay diferentes partes. Ahora llega el representante del jugador con todo lo que eso comporta", explicó.

Lo que sí tiene claro Planes es que el caso debe finalizar lo antes posible. "Cada día que pasa el daño que puede hacer su salida es mayor. Queremos que se quede pero el desenlace tiene que ser rápido para que no haya más daños colaterales", espetó.

Además de Osvaldo, el dirigente deportivo también habló sobre Carlos Kameni, a quien el club dio "todas las facilidades para ir a la Roma, pero no se ha producido", para luego remitirse a las palabras de Mauricio Pochettino referentes al guardameta: "Hay tres buenos y seguro que si está a mejor nivel que los otros dos jugará".

Asimismo, Planes confirmó la búsqueda de un mediocentro para reforzar la línea medular ''perica'', aunque no se firmará "nada que tenga un coste elevado"

La noche de Puerta y Jarque

Noche de fútbol, de goles, pero sobre todo, de emociones a flor de piel, de sentido homenaje a dos jóvenes jugadores -Antonio Puerta y Dani Jarque- que dijeron adiós de forma inesperada, uniendo para siempre a Sevilla y Espanyol en el dolor de la pérdida. Los de Nervión saltaron al campo con el dorsal 21 en la espalda, y el 16 en el pecho; los del Espanyol, lo hicieron a la inversa. En los videomarcadores, imágenes de ambos jugadores, de la 'zurda de diamantes' y del eterno capitán perico. El Espanyol es el primer conjunto no andaluz que disputa este trofeo pero era de recibo. Ya lo dijo Del Nido: "La mejor forma de recordarlos es enfrentándonos en el primer partido en el Sánchez Pizjuán".

Pochettino viajó con 23 jugadores. Entre ellos Kameni. Era su primera convocatoria tras frustrarse su pase a la Roma y fue titular. Osvaldo, que estuvo en la agenda nervionense y podría salir pronto, también tuvo minutos. Incluso pudo marcar. El Espanyol salió muy bien plantado controlando las acometidas nervionenses. Pero este Sevilla tiene mucha pegada. Se tuvo que retirar Negredo con un fuerte golpe en la cadera y tuvo que ser trasladado al hospital para realizarle pruebas. Hoy estará pendiente de la convocatoria de Del Bosque. También Navas y Del Moral, que anotó el segundo. Rodri se reivindicó con un doblete para que no le descarte Marcelino. Y Kanouté rejuvenece con cada partido. El malí es un plus para el equipo y su presencia le hace subir un escalón. Dejó dos goles. Excesivo correctivo para el Espanyol de un Sevilla que ilusiona.

El Sevilla goleó en partido homenaje a Puerta y Jarque

El Sevilla se llevó el IV Trofeo Antonio Puerta al golear (5-0) al Espanyol en un partido entre dos equipos que afinan su preparación y que sirvió para otro sentido homenaje al fino zurdo sevillano y al defensa Dani Jarque, fallecidos hace cuatro y dos años, respectivamente. La fatalidad de estas muertes, ambas por unas repentinas paradas cardiacas, han unido en el dolor al club catalán y andaluz y en este encuentro volvieron a dar prueba de ello y a mostrar que nunca se olvidarán de ellos.

En el aspecto deportivo, tanto el técnico sevillista, Marcelino García Toral, como el espanyolista, el argentino Mauricio Pochettino, tuvieron una oportunidad exigente para ver la evolución de sus formaciones y pareció que el conjunto local está algo más entonado.

El portero camerunés Carlos Kameni, que disputaba sus primeros minutos de la pretemporada antes las dudas si seguirá en el equipo, no estuvo acertado al bloquear un balón tras el remate fuerte de Fernando Navarro y el joven delantero Rodrigo Ríos ''Rodri'', quien había sustituido poco antes a Álvaro Negredo por lesión, estuvo atento para marcar el 1-0 a los 25 minutos de juego.

El Sevilla hizo más en la primera parte que un conjunto el barcelonés como poca posición del balón en el centro del campo y poca llegada, por lo que en la prolongación de esta mitad el ex del Getafe Manu Del Moral, uno de los refuerzos de esta campaña, logró de un gran remate desde lejos el 2-0.

En la segunda, la formación visitante estuvo algo más metida en el partido al principio, jugó con más velocidad y presionó algo mejor, lo que le dio equilibrio al juego, aunque pocas veces se tradujo en peligro, lo que le sirvió al Sevilla para montar contragolpes y redondear una goleada con tantos de Rodri y dos del malí Frederic Kanouté, quien en el inicio se había quedado en el banquillo.

PUTA BARÇA (amb majúscules)

Perque juguen amb unes normes diferents, amb les quals poden sacar les faltes des d'on volen i amb la pilota en moviment. Perque un jugador que no és ningú com Sergio Busquets (bé, sí, és el de la planxa) pot dir-li el nom del porc a l'àrbitre al minut 5 de partit i no se l'expulsa. Perque Messi pot jugar amb les mans quan li surt de la pebrotera (que li tallin!) i ningú li diu res. Perque Iniesta pot tallar un contraatac de Coro amb falta i no se'l castiga. Perque a en Puyol li encanta fer comèdia i aixecar-se cada cop que cau a terra imitant a Son Goku després d'un combat. Perque jugar contra ells suposa que Nené se'n va al carrer a la primera part per protestar una entrada que li fan a ell i per una agressió que no existeix. Perque després de tot això l'únic que ens recorda la seva premsa de la primera part és que en el gol de l'Espanyol Luís García molesta a Valdés. Perque es tiren sempre al voltant de l'àrea simulant falta. Perque tota falta que se'ls fa és tarjeta. Perque ells poden protestar a l'àrbitre i tu no t'hi pots ni acostar. Perque la seva afició ens ha agredit a casa nostra i, a més, ho havien avisat. Perque a ells no se'ls escorcolla quan entren als estadis i quan anem a la gibrelleta de Les Corts ens fan treure fins els calçotets. Perque ni un sol dels seus jugadors s'ha acostat a la zona per demanar-los que paréssin d'agredir-nos durant els incidents. Perque la seva afíció radical és, de llarg, la més violenta de Catalunya i la seva premsa ho amaga. Perque la gran actuació dels Mossos d'Esquadra s'ha saldat amb 5 detinguts que demà esmorzaran a casa seva xocolata amb xurros. Perque el seu president no té la decència de baixar el cap i es permet el luxe d'escridassar socis pericos a casa nostra. Perque els seus jugadors han anat a celebrar el seu primer gol amb els fills de puta que ens han agredit a la porta 9 (Piqué, ves-te'n a la merda). Perque "papa" Eto'o simula penals al minut 93. Perque ningú ha vist el penal per enlloc però Medina Cantalejo, tot i que el línier li ha dit que no ho era, l'ha xiulat. Perque l'hormonat de'n Messi ha anat a celebrar el gol amb els Boixos Nois (es veu que amb una vegada no n'han tingut prou) i TOT l'EQUIP l'ha seguit. Perque un cop acabat el partit i sortits de la dutxa, tots i cadascun dels jugadors del Barça (excepte en Puyol, tot s'ha de dir) han contestat amb una salutació la ovació que aquesta colla d'assassins els ha brindat desde les graderies de Montjuich. En resum: perque se'ns pixen a sobre i la premsa diu que plou.

Perque la inmensa majoria dels culés són bona gent, però el seu club en sí fa un fàstic de dimensions faraòniques. Perque d'aquí a dos dies ningú parlarà de la vergonyosa imatge que ells i la seva afició han donat a Montjuich i, sobretot, perque NINGÚ ENS HA DEMANAT NI ENS DEMANARÀ PERDÓ PER TOT AIXÒ, només puc cridar ara, sempre i amb orgull:

PUTA BARÇA!

Per una nit màgica a Cornellà - El Prat

El xiulet final del partit d'ahir ens deixava virtualment fora d'Europa. Amb el Sevilla a sis punts i l'Atlético a tres però amb dos partits teòricament plàcids la classificació europea semblava una utopia. Tant és així que la crònica de La Vanguardia de Juan Antonio Casanova d'avui fa servir aquesta mateixa paraula, utopia, per definir les opcions reals que tenim per anar a Europa. Ai, JAC (així se'l coneix al món periodístic), que vas enviar la crònica a l'impremta abans d'hora!

Bat, bi, hiru, lau, Osasuna... gora!

Dos gols d'Osasuna en quatre minuts fatídics pel Sevilla ens obren de bat a bat les portes d'Europa. Tan és així que vam passar d'estar virtualment fora a dependre de nosaltres mateixos. Sí sí, no estic fent conya. Tot i la merda de segona volta que estem fent amb només quinze punts al sarró, depenem de nosaltres per treure la samarreta blanc-i-blava a passejar per Europa la temporada que ve. No serà gens fàcil, ja que la primera parada és a La Romareda davant d'un Zaragoza que s'hi juga la vida. Ens apretaran molt, moltíssim, però si aconseguim marcar primer la podem fer molt grossa.

Un jugador "acabat" que no ens podrà ajudar

Les curiositats del destí fan que diumenge juguem no tan sols a La Romareda, sinó també al Sánchez-Pizjuán. Si el Sevilla punxa a casa davant de la Real Sociedad, l'empat a La Romareda és suficient. Lamentablement el davanter titular de l'equip txuri-urdin, que és el màxim golejador de l'equip juntament amb dos companys més, no ens podrà donar un cop de mà ja que serà baixa per al partit de Diumenge. Ahir va veure la cinquena tarjeta groga a la lliga i estarà sancionat. Hagués estat irònic que fos ell qui ens donés l'empenta final per entrar a Europa, no trobeu?

Per una nit màgica

L'estadi de Cornellà - El Prat té gairebé dos anys d'història. Hi hem viscut alegries, decepcions, partidassos, patxangues infumables, plens històrics i partits amb mitja entrada. Només ens falta una cosa per viure: una nit màgica. Podria haver estat a la Copa contra el Getafe l'any passat, contra l'Atlético aquest any o al derbi contra el Barça de la present temporada. Fins ara no ha pogut ser, però si arribem a la darrera jornada amb opcions, Cornellà - El Prat ha d'estar ple fins a la bandera davant del Sevilla. Hem de posar el primer gra de sorra per construïr una nit màgica que ens porti a Europa.

L´Espanyol torna a dependre d´ell mateix per classificar-se per Europa

La victòria, èpica, d´Osasuna davant el Sevilla, permet que el nostre equip tingui al seu abast enxampar els sevillistes, que jugaran el seu últim partit a Cornellà-El Prat. Després de la disputa de la 36ª jornada de Lliga, i a manca de nomès 2 partits, 6 punts, per a que acabi la competició, l´Espanyol torna a dependre d´ell mateix per classificar-se per Europa. I és que el punt sumat davant el València, sumat a la gran victòria d´Osasuna davant el Sevilla, un 3-2 que ha arribat en els darrers minuts del partit que tots dos equips disputaven al Reyno de Navarra, fa que els de Pochettino tinguin al seu abast la classificació europea sense dependre dels resultats de tercers equips. Així, deixant de banda les remotes possibilitats, però matemàticament existents, d´enxampar un Athletic Club que acaba la jornada 5è amb 54 punts, 5 més que els nostres homes, Atlético de Madrid i Sevilla estan hores d´ara a nomès 3 punts de distància. Especialment significatiu és el cas dels sevillistes, i és que si tots dos equips arriben a la darrera jornada de Lliga, on s´enfrontaran a l´Estadi de Cornellà-El Prat, amb aquesta diferència de punts, l´Espanyol, guanyant el partit i a causa del goal average particular, aconseguiria plaça per competició europea.

Així és com queda hores d´ara la classificació:

• 5è. Athletic Club 54
• 6è. Sevilla 52
• 7è. Atlético 52
• 8è. Espanyol 49

I aquestes són les dues jornades que resten fins a la finalització de la competició:

Jornada 37

• Athletic Club-Málaga
• Zaragoza-Espanyol
• Sevilla-Real Sociedad
• Atlético de Madrid-Hércules

Jornada 38

• Racing-Athletic Club
• Espanyol-Sevilla
• Mallorca-Atlético de Madrid

El rumor. El saragossista Gabi, possible reforç pel nostre mig del camp?

una informació de la Cadena SER, l´Espanyol podria ser un dels tres clubs que s´haurien fixat en el migcampista del Real Zaragoza Gabi Fernández cara a la propera temporada. El capità del club aragonès, que enguany ha estat titular en 33 partits de Lliga aconseguint 8 gols, era fins ara objectiu delGetafe, club en el qual va gavia mil·litat, i Racing de Santander, nòmina a la qual s´hauria afegit un Espanyol que necessita reforçar la seva medul·lar. La progressió del madrileny, sense cap mena de dubte el jugador més destacat del conjunt de Javier Aguirre, ha fet que fins i tot el seleccionador nacional Vicente del Bosque hagi lloat recentment de manera públca la seva figura, pel que s´ha començat a especular amb una futura convocatòria amb l´absoluta.

Un empate que no satisface ni a pericos ni a chés

Espanyol y Valencia empataron en el estadio de Cornellá en un resultado que no deja contento a nadie. El equipo de Emery, que fue por dos ocasiones por delante en el marcador, no supo mantener el resultado, y los periquitos no obtuvieron la victoria que les hubiese permitido luchar por la Europa League.

ESPANYOL 2 – 2 VALENCIA

Con el empate, ni uno ni otro consiguen sus aspiraciones, aunque eso sí, sólo una debacle privará al equipo de Emery de la tercera plaza. Con cinco puntos de distancia entre Valencia y Villareal, sólo la peor de las combinaciones posibles dejaría al equipo ché fuera de la medalla de bronce liguera.

Muy feliz se prometía la noche para el equipo “taronja”, y es que tras un primer aviso de Joaquín a los ocho minutos de partido, el delantero Roberto Soldado hacía el primer tanto de la noche apenas un minuto después, aprovechando un tremendo error de Raúl Rodríguez, que se hizo el harakiri tras no saber controlar un comprometido pase de Javi López.

El equipo visitante comenzaba a sentirse cómodo cuando el Espanyol supo reaccionar a tiempo con la tempranera respuesta de Osvaldo. El enrachado ariete españolista puso las tablas en el marcador antes de los primeros veinte minutos de partido al resolver con precisión una buena jugada personal en la que rompió en cintura a David Navarro.

El partido se convertía en un intercambio de golpes a base de goles, y sólo cinco minutos después Mata volvía a poner por delante a los valencianos. El jugador ché remataba a puerta vacía un buen centro de Bruno desde el costado, poniendo las cosas más difíciles todavía al Espanyol, que intentaba desesperadamente una victoria que se le antojaba imposible por momentos.

El equipo de Pochettino necesitaba los tres puntos, y salió en la segunda parte a morder. Sin embargo, la mordiente era superior en el cuadro visitante. Soldado y David Navarro rozaron la sentencia y perdonaron. El Valencia veía que el Villareal había tropezado y la tercera plaza matemática estaba en su mano.

En el minuto 76 llegaba el jarro de agua fría para el equipo levantino. Cuando más apretaba el Valencia, Galán conseguía el definitivo empate a dos después de un desafortunado despeje de César, que no tuvo hoy su mejor noche.

Los instantes finales se convirtieron en una batalla abierta en la que incluso cualquiera de los dos equipos podría haberse llevado la victoria. Finalmente, empate que no satisface a nadie del todo pero que deja los objetivos al Valencia muy cercanos.

El Espanyol no renuncia a Europa

El Espanyol se impuso al Athletic por 2-1 para recortar su distancias con los puestos europeos. Los 'pericos' fueron mejores que un Athletic algo rácano y por eso se llevaron el partido. Osvaldo adelantó a los suyos y Susaeta empató antes del descanso. En la segunda mitad Iván Alonso marcó el tanto decisivo.

L'afició perica rep el premi ‘Jugador nº12’

"Els seguidors blanc i blaus presumeixen amb orgull de ser una de les millors aficions de la Lliga.
L'ambient que es viu a l'Estadi RCDE és màgic, irrepetible... No hi ha un altre camp igual!

La Liga de Fútbol Profesional (LFP), en col·laboració amb Aficiones Unidas, es suma a aquest reconeixement i premiarà a la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol amb el distintiu ‘Jugador nº 12' pel treball realitzat a favor de la tolerància, el joc net i el respecte entre
aficions.

El simbòlic premi consta d'una samarreta amb el dorsal 12, el númeroque identifica a l'afició, que es lliurarà al president de la FCPE, Alberto Ariza, abans del partit que enfrontarà al RCD Espanyol i al València CF el proper dimecres 11 de maig a les 21h.

Aquest guardó reconeix el paper dut a terme per les penyes al món del futbol i premia les seves activitats per aconseguir que la festa del futbol es gaudeixi des de la sana rivalitat fomentant l'amistat i la trobada entre aficions.

Per optar a aquest guardó era imprescindible presentar un dossier amb totes les activitats realitzades per les penyes i la FCPE durant l'any 2010 perquè la LFP tingués informació de totes les accions que s'han anat duent a terme.

La FCPE fa partícip d'aquest reconeixement a totes les penyes, a La Curva i als socis del club ja que sense les seves iniciatives, actituds respectuoses i educades i l'embranzida que donen a l'equip aquest premi no hagués estat possible.

Moltes felicitats i moltes gràcies a tots

Federació Catalana de Penyes
del RCD Espanyol de Barcelona".

Verdú jugarà el derbi

Joan Verdú podrà jugar finalment el derbi contra el FC Barcelona després que el Comitè de Competició ha retirat la targeta groga que el barceloní va veure durant el partit disputat per l´Espanyol davant l'Athletic de Bilbao dilluns passat a Cornellà-El Prat. Després d'analitzar tota la documentació enviada pel nostre club, en que es provava que que Verdú no toca en cap moment al futbolista de l'Athletic Susaeta, com apuntava l'acta, s´ha decidit que la targeta groga mostrada pel col·legiat Teixeira Vitienes, que suposava la cinquena del cicle i que per tant el feia perdre´s el partit de la màxima rivalitat ciutadana, no era ajustada a mida.

El mal hacer del Espanyol a domicilio le complica la Europa League

El mal hacer del Espanyol a domicilio le ha complicado seriamente la clasificación para la Europa League. Los de Pochettino, que suman 45 puntos, no ganan lejos de Cornellá desde el pasado 23 de enero y ya encadenan cinco visitas sin marcar un solo gol. La derrota de ayer en El Molinón ha puesto a los blanquiazules a cuatro puntos del ambicioso objetivo.
La jornada, además, ha resultado muy negativa para los intereses periquitos, ya que Athletic, Atlético y Sevilla, rivales directos por entrar en una competición continental, han ganado sus respectivos cruces y se han alejado de ellos.

La segunda vuelta de los catalanes está siendo nefasta, muy similar a la de Valverde en la temporada 07/08, y ha provocado que hayan perdido su privilegiada posición en la tabla. Desde hace tres jornadas están fuera de Europa y afrontan los cinco partidos que restan con la obligación de no fallar si desean enmendar su trayectoria. Athletic, Barcelona, Valencia, Zaragoza y Sevilla son sus últimos rivales.

Per sobre de Messi i Cristiano Ronaldo

Deportes Cuatroº dedica un apartat a la jugadora de l´Espanyol Femení Vero Boquete, que ha aconseguit superar els registres golejadors dels dos ídols mediàtics. La davantera gallega es lamenta de les condicions de les jugadores de futbol a EspanyaEl Futbol Femení te per desgràcia molt poca presència als mitjans informatius de casa nostra, i només de manera excepcional aconsegueix fer-se un forat als programes d´esports adreçats al gran públic. Per això te encara més valor el fet que un espai de referència com Deportes Cuatroº dediqui un apartat especial a parlar de la figura d´una futbolista, ni que aquesta sigui amb diferència la millor d´Espanya. Estem parlant com no de Vero Boquete, la davantera i jugadora franquicia de l´Espanyol Femení, que amb 39 gols en 26 partits ha aconseguit situar-se per sobre en xifres de gols dels dos futbolistes més destacats del futbol nacional, Leo Messi i Cristiano Ronaldo -30 i 29, respectivament-. Vero, que ha acabat la temporada regular amb 13 gols més que la segona anotadora de la competició, Adriana Martín, que va deixar el Rayo a manca de 3 jornades pel final, i ha marcat en ni més ni menys que el 80% dels partits disputats enguany, reconeix que manté amb els seus dos companys masculins una mena de rivalitat a l´hora de fer gols: "Durant vàries jornades, quan ells feien triplet i semblava que estaven picats, i jo també en feia els mateixos. Anavem una mica a la par". La gallega reconeix que estaria encantada d´intercanviar experiències amb tots dos, sobre tot, amb el futbolista argentí: "M´agradaria compartir entrenament i toc amb ells, tot i que em quedo amb Messi, em sembla un jugador més complet".
Campiones amb sous mileuristes

La Vero, que com la resta de les seves companyes del Femení ha estat aquestes darreres setmanes a l´ull de l´actualitat no pas pels seus grans èxits, com ara la classificació per la gran final de la Superlliga, sino pels dubtes que hi ha a l´entorn de la continuitat del Femení, ha explicat que la vida per una jugadora de futbol a Espanya no és gens fàcil, posant-se ella mateixa com a exemple: "Quan era petita no estava permés jugar amb els nens, i al començament va ser complicat. Quan ets una nena encara entens menys coses com aquesta. A Espanya no es permet que les jugadores siguin professionals; tenim fama, i és així, de ser un país masclista. Saps que no viuras d´això, poques poden aspirar a cobrar més de mil euros".
El 21, un orgull

A la seva entrevista, Boquete no ha perdut oportunitat d´explicar com d´especial és per a ella dur el dorsal 21 a la seva esquena, un número que va escollir gairebé per casualitat i que ara mateix llueix com homenatge a l´etern Dani Jarque: "Quan vaig arribar al club ara fa tres anys el vaig agafar per la meva edat; per desgràcia va succeir la mort d´en Dani, i ara és el meu número i el porto amb molt d´orgull".

Pochettino: `Marxo molt cabrejat´

El tècnic blanc-i-blau considera injusta la derrota davant l´Sporting: `Hem fet mèrits per endur-nos un altre resultat´. L´hispanoargenti es mostra visiblement molest quan se li ha preguntat reiteradament sobre els motius de la suplència de Javi Márquez El tècnic espanyolista Mauricio Pochettino compareixia a la Sala de Premsa de l´estadi d´El Molinón empipat com poques vegades el recordem després de la manera en que, al seu parer de manera absolutament injusta, els seus homes havien caigut davant l´Sporting de Gijón, una derrota especialmente dolorosa i sobre tot, empipadora, segons ha insistit una i una altra vegada: "Marxem amb el cabreig d´haver perdut un partit el pes del qual l´hem portat gairebé sempre nosaltres, on hem tingut ocasions i no hem pogut definir on calia. Marxem amb la crueltat d´un resultat negatiu quan hem fet mèrits per endur-nos un altre resultat. L´empipament és gran, sobre tot veient la predisposició amb la qual hem afrontat el partit. Marxes enfadat perquè hem fet un bon partit en el còmput general, i l´Sporting només ha tingut una ocasió que ha estat transformada en gol; no havien fet tants de mèrits com per això".
No és moment de parlar d´estadístiques

Al tècnic se li ha preguntat directament quina de les estadístiques negatives que suma l´equip després d´aquesta derrota, la de partits sense guanyar lluny de Cornellà-El Prat o els que fa que no marca com a visitant li preocupa més; per a Pochettino, aquest no és moment de treure "unes estadístiques que ben segur seran totes negatives, l´important és analitzar aquest partit. Ja hi haurà temps al llarg de la setmana de veure-les, l´important és que avui hem merescut més i no hem tingut premi; si no som efectius a la meta rival és difícil aconsguir punts". Avui, un dia més, l´equip ha pagat molt cara una errada defensiva; Pochettino no ha volgut carregar però les tintes en la tasca de la cobertura: "De la mateixa manera que hi han errors defensius hi han en atac, quan falles davant el meta rival. Això és futbol, és competència, i hi hi han errades i encerts; però insisteixo, en el comput global, hem merescut més". Tampoc ha volgut parar especial atenció a les errades d´un Osvaldo que avui, a diferència de les últimes jornades, ha estat lent i poc encertat: "Altres vegades hem tingut més efectivitat cara a porta contrària. Hem gaudit d´ocasions, hem tingut la pilota i la iniciativa en el joc en bona part del partit, l´equip ha donat la cara, ha lluitat i ha competit, però ha marxat de buit; per això tinc un empipament bastant gran". De totes maneres, Pochettino ha insistit en que malgrat el tràngol viscut a terres asturianes, l´equip seguirà lluitant fins el darrer instant: "L´empipament ara mateix és gran, però cal passar página i treure les coses positives. Dilluns vinent tenim una bona oportunitat de treure els 3 punts davant l´Athletic Club. Hi han molts factors que fan que tingui aquesta sensació d´enuig, tant el resultat com veure´ns una mica més més avall a la taula, però lluitarem tot i saber que l´objectiu està ara una mica més lluny".
Molest per la reiteració de preguntes a l´entorn de la suplència de Javi Márquez

Un moment especialment tens ha arribat quan al tècnic se li ha preguntat insistentment pels motius de la suplència del migcampista badaloní Javi Márquez. Primer ha explicat els motius de treure´l a la gespa a la mitja part en substitució de Javi López justificant-ho en les targes vistes tant pel d´Osuna com per el central Raúl Rodríguez, que al seu parer afectaven el joc de l´equip: "La primera tarja de Raúl als 10 minuts més la de Javi López, totes dues injustes, condicionaven el joc. No hem volgut arriscar, i hem decidit donar entrada a Márquez, que per jugar 45 minuts està bé", afegint posteriorment que "si hagués cregut convenient que sortis d´inici, ho hagués fet; no busquem ara una explicació més enllà del futbolistic. Porta 7 o 8 jornades amb molèsties al turmell, i no és fàcil recuperar el ritme". Però quan se l´ha insistit en si el jugador estava o no per jugar 90 minuts, s´ha mostrat ja visiblement molest davant aquesta reiteració de preguntes: "Responc perquè sóc educat, però és una questió estrictament esportiva. Poc a poc ha d´anar agafant la forma, a mida que els seus lligament li permetin estar al 100%".

La dada. Europa, a 4 punts

Les victòries d´Athletic Club, Sevilla i Atlético de Madrid, rivals directes de l´Espanyol en la lluita per Europa, sumades a la derrota dels blanc-i-blaus a El Molinón, allunyen els de Pochettino del seu objectiuA banda d´estar pendents del que feia el nostre equip a El Molinón, aquesta jornada hem hagut de mirar de reüll els resultats dels equips que com el nostre es troben implicats en la lluita per aconseguir a final de Lliga l´objectiu de classificar-se per l´Europa League.
Athletic Club, Sevilla i Atlético no fallen

Frustrada ahir mateix dissabte la possibilitat d´aconseguir recuperar la 5ª plaça després de la victòria en el derbi basc de l´Athletic Club davant la Real Sociedad per 2-1, el que permetía els de Joaquín Caparrós afiançar-se en a la classificació amb 51 punts, estavem pendents del que feien al Vicente Calderón Atlético de Madrid i Llevant, i al Sánchez Pizjuán Sevilla i Vila-real, i val a dir que no hem tingut marge per a cap alegria que servís per minimitzar la derrota dels nostres a Gijón. La primera decepció arribava del Manzanares, on l´Atlético de Madrid golejava el Llevant per 4 gols a 1; la segona es feia esperar a darrera hora, quan des del Nervión també es confirmava la victòria dels sevillistes davant el Vila-real per un molt més ajustat però suficient 3-2, amb el qual els andalusos, 6ens, aconseguien arribar, com els matalassers, 7ens, a la fita dels 49 punts, amb el qual superen en 4 l´Espanyol, que és 8è amb 45. Fins i tot ara es dóna la circumstància que Mallorca i Llevant, 9è i 10è classificats respectivament, amenacen la posició del nostre equip, donat que són només a 3 punts de diistància.
La propera jornada podria dictar sentència

Recordem que la propera jornada, la 34, a banda de l´enfrontament directe entre Espanyol i Athletic Club a Cornellà-El Prat, que es disputarà dilluns dia 2 de maig, l´Atll´rtico de Madrid jugarà a Riazor davant el Depor, i el Sevilla viatjarà fins el Juegos del Mediterráneo per jugar contra l´Almería. Atenent a la situació classificatòria, sembla evident que si l´Espanyol vol arribar a les últimes jornades amb alguna possibilitat d´acabar aconseguint el seu objectiu, la victòria davant els bascos és presenta com absolutament imprescindible.

Jornada 34

* Depor-Atlético de Madrid
* Espanyol-Athletic Club
* Almería-Sevilla

SPORTING 1 - ESPANYOL 0: EL TREN EUROPEU DESCARRILA A GIJÓN

L'Espanyol va perdre mig bitllet europeu a Gijón, en un partit típic dels espanyolistes a fora de casa en aquesta temporada tant bipolar. No van fer prou els pericos per guanyar i probablement tampoc per perdre, però van veure un cop més condemnades les seves aspiracions per una errada defensiva que va costar els tres punts en un partit que olorava a empat. El que deixà clar el partit és que proper dilluns, davant l'Athletic, quedarà vist per sentencia si l'Espanyol diu adeu definitivament a Europa o es puja en marxa al darrer vagó del tren europeu.

Amb el minut de silenci en memoria del pare de Manolo Preciado, començava un partit on l'Espanyol tenia necessitat de sumar per no perdre pistonada amb les places europees. Ho tornava a fer sense contar amb la presencia inicial de Márquez, que tornava a cedir el seu lloc a l'altre Javi, aquest López, acompanyat per Verdú a la medul.lar. I l'equip mostraba de ben seguit l'ambició d'aconseguir la victoria, doncs ja als 5 minuts Osvaldo era objecte d'un posible penal i poc desprès arribava una doble ocasió a tret de Luís desde la frontal, mentre que el posterior còrner el rematava de cap fora Javi López. Arribava poc desprès una altra clara ocasió perica quan Osvaldo fallava una claríssima ocasió en un control que el deixava sol davant de Juan Pablo, però se li feia de nit abans de rematar. Seguia estirant-se be l'equip buscant sempre al 17 i permetent-se algunes frivolitats en atac com una rabona de Chica. Però els locals tampoc es quedaven curts i van inquietar la portería espanyolista en dues ocasions on el linier, atent, va reparar les badades defensives blanc i blaves quan la pilota ja besava la xarxa. Als 36' Osvaldo tornava a estar lent o la defensa massa rápida, però el cas es que l'argentí fallava un altre pilota on havia guanyat l'espai. Però el partit, d'anada i tornada i amb les forces equilibrades, es va poder desnivellar en una jugada a la vora del descans on Castro marxava de la defensa i centrava una pilota rasa sobre la portería de Kameni que entre el pal i el camerunés aconseguien fer fora quan el gol ja es cantava. Tot un avís que emplaçava a l'equip per uns segons 45' que serien una autèntica prova de foc pels espanyolistes.

A la represa, canvi de Javis, Márquez entrava per López, però l'Sporting comença a presionar la linia de sortida de pilota dels espanyolistes , als quals els costà molt més conectar amb els homes d'atac i es van veure obligat a forçar algunes faltes. Tot i això, als 59 arribava una bona oportunitat en una gran rematada de cap d'Osvaldo a centre de Chica a la que Juan Pablo responia amb una gran aturada, en una pilota gens fácil picada de dalt a baix. Ho havien tingut els espanyolistes ara ja ben comandats al timó per Javi Márquez, però el partit entrava en una fase de domini altern i poca concreció al darrer terç del camp. Quan el match semblava condemnat irremisiblement a l'empat, arribava el gol sportinguista, aprofitant -a qui li estranya- una badada defensiva dels blanc i blaus, quan una pilota sobre l'area que rematava endarrera Raul Rodriguez, fent arribar la pilota fins a Novo que guanyava l'esquena a Chica i rematava sobre Kameni que no podía atrapar la pilota. Nervis i desconcert a la recta final del partit on els pericos tractàren d'anivellar el resultat, primer Alonso mirant de provocar penal, mentre que poc desprès Pochettino cremava les naus fent sortir a Álvaro i posteriorment a Fonte. Aquest rematava a les mans de Juan Pablo mentre que el també ingressat Sangoy buscava sense trobar-la l'escaire de Kameni. Ho intentaren els espanyolistes sense acabar de sortir-se'n ni forçar cap oportunitat que els permetés inquietar de veritat la portería dels locals, que acabaren sumant els tres punts i dedicant-los al seu entrenador mentre que els pericos hauran d'apurar les darreres opcions europees el proper dilluns, davant un Athletic Club que ja és a sis punts.

El Espanyol necesita más que nunca, un fortín

A nadie se le escapa que Europa pasa el próximo domingo por Cornellà-El Prat. El Atlético, que ayer le birló la séptima plaza al Espanyol, visita el campo blanquiazul. El empate del Rico Pérez es pobre, pero menos es nada. Aunque si no se gana al conjunto colchonero, el 0-0 ante el Hércules no servirá de nada. El estadio espanyolista debe convertirse en un auténtico fortín para que no se escape ni un solo punto. La afición perica, de sobraliente alto en cada encuentro, tendrá que arropar más que nunca a su equipo para volver a recuperar la plaza euroepa. Europa no debe ser tan sólo un sueño. Es posible. Hay que intentar con todas las fuerzas que se transforme en realidad. No se puede estar tocando Europa durante todo el Campeonato y dejarle escapar en los siete partidos que quedan por acabar el Campeonato. Sería una decepción y, sí, también un fracaso. Las lesiones han partido al equipo, es cierto, pero a estas alturas no se puede bajar los brazos ni trabajar pensando en la próxima temporada. En la actual hay aún mucho que decir. Hay que vivir el presente para disfrutar el futuro.

Adiós a la mala racha

El Espanyol no sabía lo que era sumar fuera desde el pasado 23 de enero cuando ganó al Getafe por 1-3, en el Coliseum Alfonso Pérez. En las últimas cuatro salidas cayó derrotado. En casa no gana desde que derrotó al Deportivo por 2-0, el 13 de marzo. El punto de ayer frena la mala racha y debe suponer un punto de inflexión para recuperar el espíritu y la filosofía de juego de la primera vuelta. Con Osvaldo recuperado, los goles no tardarán mucho en llegar. Ayer ya marcó pero el árbitro le anuló el gol por fuera de juego.

Segundo empate

Los blanquiazules sólo han conseguido dos empates en esta temporada. El primero fue en la primera vuelta ante el Racing (0-0) en el Nuevo Sardinero y el segundo, ayer. Era el único equipo de la división de oro que sólo había logrado una igualada.

Las bajas porlesión obligaron a Pochettino a hacer cambios en la alineación. Raúl Rodríguez jugó en el eje central de la defensa junto a Jordi Amat. "Me he encontrado muy cómodo aunque al inicio estaba un poco nervioso. Pero en el campo me he sentido muy arropado por mis compañero", afirmó el joven que debutó como titular. Isaías Sánchez se estrenó ayer en Primera. El joven salió por Verdú, que siempre es el primer cambio de Pochettino. ¿Y Álvaro? ¿Es justo que saliera en el 93'? No. El delantero ya ha demostrado que puede jugar muchos más minutos

El rumor. L´escollit seria Adrian Luna

Segons Mundo Deportivo, el cub li hauria proposat a l´atacant uruguaià un contracte per 5 anys

Redaccíó, 15:50 h. Fa un parell de dies, El 9 donava el nom de dos joves perles uruguaianes que Daniel Fonseca, agent de Juan Albín, hauria ofert al director esportiu Ramon Planes, Matías Vecino i Adrián Luna, i segons una informació de Mundo Deportivo, l´Espanyol ja tindria decidit per quina de les dues opcions apostar. Es tractaria de Luna, atacant de 18 anys que actualment milita a Defensor de Montevideo, equip amb el qual ha jugat 16 tpartits aquesta campanya aconseguint 2 gols. Segons sembla, s´estaria negociant ja amb el seu agent i se li hauria proposat un contracte de cinc anys, i s´abonaria una mica més d'1 milió d´euros al seu actual club per ell.

La dada. Només 9 de 33

La segona volta dels homes de Pochettino donaria ailladament números de descens; només dos equips han obtingut menys punts en aquestes 11 jornades. L´equip calca fins ara els números de la segona volta de la temporada 2007-08 amb Valverde a la banqueta

Redacció, 10:30 h. Certament, la segona volta que està protagonitzat el nostre equip ens està deixant uns números preocupants, que cas de no canviar acabaran comprometent seriosament l´objectiu d´aconseguir plaça per disputar competició europea. Les lesions, les absències, la dinàmica competitiva, tot serveix per explicar el perquè un equip que no feia sino despertar l´elogi unànim de tot el panorama futbolístic nacional ara és incapaç de resoldre de manera satisfactòria els seus compromisos. Quan va finalitzar la primera part del campionat i tot eren parabens, alguns ja van avisar que encara no es podien llençar les campanes al vol i que hi havia un precedent molt proper en el temps, la darrera temporada d´Ernesto Valverde a la banqueta espanyolista, la 2007-08, en que una segona volta per a oblidar va llençar pel terre tota la bona feina duta a terme en els primers 19 partits de Lliga, i certament els números ens indiquen que la situació ara és pràcticament la mateixa. I és que amb els números a la mà, si ens circunscribim únicament al que està passant en aquesta segona part del campionat, l´Espanyol estaria lluitant no per Europa, sino per no caure al pou de Segona. Anem a pams.

Aquesta era la situació classificatòria a la finalització de la primera volta, la jornada 19:

POSICIÓ EQUIP JUG GUA EMP PER FAV CON DIF PTS
1 FC Barcelona 19 17 1 1 61 11 50 52
2 R. Madrid 19 15 3 1 47 17 30 48
3 Villarreal 19 12 3 4 38 20 18 39
4 Valencia 19 11 4 4 29 20 9 37
5 Espanyol 19 11 1 7 25 25 0 34
6 At. Madrid 19 9 3 7 31 23 8 30
7 Athletic 19 9 2 8 29 31 -2 29
8 Getafe 19 8 3 8 28 29 -1 27
9 Mallorca 19 8 3 8 23 24 -1 27
10 Sevilla 19 8 2 9 26 31 -5 26
11 R. Sociedad 19 8 1 10 29 31 -2 25
12 Hércules CF 19 6 4 9 22 28 -6 22
13 Deportivo 19 5 6 8 15 26 -11 21
14 Racing 19 5 5 9 15 26 -11 20
15 Osasuna 19 4 6 9 17 25 -8 18
16 Málaga 19 5 2 12 24 41 -17 17
17 Sporting de Gijón 19 3 7 9 17 27 -10 16
18 Zaragoza 19 3 7 9 17 32 -15 16
19 Levante UD 19 4 3 12 19 30 -11 15
20 UD Almería 19 2 8 9 17 32 -15 14

L´Espanyol era cinquè, amb 34 punts. Ara en te 43, amb el que ens trobem que només ha estat capaç de sumar 9 dels 33 punts en joc aquestes 11 jornades que portem de segona volta de campionat, fruit de tres victòries davant Getafe, Real Sociedad i Depor. La resta, 8 derrotes, el que deixa la taula d´aquesta manera:

POSICIÓ EQUIP JUG GUA EMP PER FAV CON DIF PTS
1 FC Barcelona 30 26 3 1 82 15 67 81
2 R. Madrid 30 23 4 3 69 22 47 73
3 Valencia 30 17 6 7 46 35 11 57
4 Villarreal 30 16 6 8 48 31 17 54
5 Sevilla 30 13 6 11 46 44 2 45
6 Espanyol 30 14 1 15 38 43 -5 43
7 Athletic 29 13 3 13 44 41 3 42
8 At. Madrid 30 12 6 12 45 41 4 42
9 Mallorca 30 11 5 14 31 40 -9 38
10 Levante UD 30 11 5 14 33 40 -7 38
11 Racing 30 9 9 12 30 44 -14 36
12 Osasuna 30 9 8 13 36 36 0 35
13 Sporting de Gijón 30 8 11 11 28 35 -7 35
14 R. Sociedad 30 11 2 17 40 51 -11 35
15 Getafe 30 9 7 14 41 49 -8 34
16 Deportivo 30 8 10 12 25 40 -15 34
17 Zaragoza 30 7 9 14 29 43 -14 30
18 Hércules CF 30 8 5 17 28 48 -20 29
19 Málaga 30 8 5 17 39 62 -23 29
20 UD Almería 29 5 11 13 30 48 -18 26

Si analitzem el que han fet la resta d´equips en el que portem de segona volta, ens trobem que han sumat aquest punts:

* Almería, 12 a manca d´un partit
* Llevant, 23
* Zaragoza, 14
* Sporting, 19
* Málaga, 12
* Osasuna, 17
* Racing, 16
* Depor, 13
* Hércules, 7
* Real Sociedad, 10
* Sevilla, 19
* Mallorca, 11
* Atlético, 12
* Getafe, 7
* Athletic, 13 a manca d´un partit
* Atlético, 12
* Espanyol, 9
* Valencia, 20
* Vila-real, 15
* Real Madrid, 25
* FC Barcelona, 29

És a dir, només Hércules i Getafe amb 7 punts han estat menys efectius a l´hora de sumar punts que el nostre equip. Curiosament, la situació és pràcticament calcada a la de la ja esmentada segona volta de Valverde; aleshores, l´equip havia acabat la primera volta amb 36 punts a la taula i era 4rt clasificat. 11 partits després, a la jornada 30, era 7è amb 45, havent sumat, curiosament, també 9 punts. La nota per a l´esperança és que molt malament haurien d´anar les coses per tal d´acabar repetint fil per randa el que va succeïr aquella funesta temporada, en que en les 8 jornades que mancaven per acabar la Lliga, només es van sumar 3 punt més, i no cal ni recordar-ho, va quedar molt lluny de les places que donaven dret a distutar competició europea.

ESPANYOL 1 - RACING 2: EUROPA PERILLA

L'equip es deixa remuntar el partit i torna a donar mostres de debilitat defensiva

Se li està fent molt costa amunt la segona volta a l'equip de Pochettino que es deixava remuntar a l'estadi per un Racing molt inferior però més llest en un parell d'accions puntuals -com no, a pilota parada- que van servir per decidir un partit que deuria d'haver acabat amb el gol de penal d'Osvaldo. L'equip va tornar a patir al darrera, i no va estar fi en cap de les seves linies. De no redreçar el romb la classificació europea, és en clar perill.

Variant tàctica sorprenent la que introduí Pochettino fent jugar Javi López al pivot situant-lo just al darrera de Javi Márquez, en un equip que recuperava al de Badalona com a efectiu i a Osvaldo al onze titular. I un partit que es desenvolupà en els primers instants tal com ja és preveía, amb poca profunditat i molt joc de mig camp, un Racing parapetat al darrera i inquietant més aviat poc i un Espanyol voluntariós i cohesionat però poc clarivident al davant. I es que els blanc i blaus sovintejaven l'àrea de Toño, però no aconseguien trencar la teranyina disposada per Marcelino i els seus atacs es diluien a la frontal. Només durava 30 minuts l'invent tàctic de Poche doncs una lesió muscular de David obligava a fer entrar Duscher, passar a Javi al lateral dret, mentre Chica ocupava el lloc del de Manresa. Però no fou un mal auguri, ja que gairebé a la seguent jugada, Luis centrava per Callejón que reclamava una ma de Cisma. Undiano atenia la reclamació del de Motril i assenyalava un penal que s ignificava el primer gol del partit quan Osvaldo amb un llançament magnífic tocava de forma parsimoniosa però inapelable a l'esquerra de Toño. El gol va relaxar els ànims espanyolistes que van acabar els darrers minuts del primer temps com a grans dominadors tot i que sense traduir-ho en gaire perill.

Però la represa començava amb molt males noticies pels espanyolistes. Un còrner que la defensa no era capaç de foragitar acabava en una pilota entre linies on Colsa feia valer la seva veteranía, controlant i creuant davant Kameni. Mal inici per un equip que encara no s'havia tret la son de les orelles. Tractaren d'espabilar-se tot seguit els espanyolistes i començaren a generar ocasions de gol, com una combinació entre Verdú i Callejón a la que Osvaldo no arribava o una bona cavalcada de l'argentí que no podía rematar Verdú. Però la millor ocasió venia a peus de Javi Marquez que en una esplèndida volea feia estirar a Toño que salvaba el gol amb la punteta dels guants. Tot i això, era el Racing en la seva segona arribada amb claredat i en un nou còrner, qui s'avançava al marcador. Un gol absurd, marcat de cap per Dos Santos, que deixava al descobert les vergonyes defensives locals. El gerro d'aigua freda deixava gelat Cornellà - El Prat, i del knock out gairebé se´n tornen a aprofitar els racinguistes en una pilota que Lacen enviava a la lateral de la xarxa. Reaccionava Pochettino fent entrar Álvaro i Alonso, i a punt va estar aquest darrer de fer l'empat en una jugada on s'assenyalà finalment fora de joc, però el marcador, malgrat el desesperat rush final -amb Kameni fins i tot pujant a rematar- no es va moure, i els espanyolistes es deixaven els tres punts i marxaven entre xiulets camí de vestidors. Una derrota inesperada i una trista imatge que cal redreçar des de ja si no volem perdre el tren europeu.

S´acaba la temporada per Forlín

Finalment es van confirmar els pitjors presagis, i ahir a darrera hora es va saber del cert que la temporada s´ha acabat per a Juan Forlín Les proves realitzades al central a l'Hospital Quirón de Barcelona van acabar de confirmar que pateix una fissura en el metatarsià del cinquè dit del peu dret de la qual haurà de ser intervingut quirúrgicament els propers dies, i que el temps estimat de baixa està a l´entorn dels tres mesos, el que significa que ja no tornarà a la competició fins a la propera temporada.

ESPANYOL 2 - DEPOR 0: 43...I A PER EUROPA!

Amb el retorn d'alguns homes importants tornava la victoria i el bon joc a Cornellà -Prat en un partit disputat que es va decantar decissivament amb l'expulsió de Pablo Álvarez. Va ser llavors quan els deportivistes van cedir a l'impuls dels blanc i blaus que en un bon segon temps s'enduïen justament el partit. Dos clàssics, el debut d'un altre jove i un altre lesionat, van ser noticia en un partit que significa la permanencia virtual i eliminar qualsevol excusa per emprendre la decisiva lluita per Europa.

Tarda assolellada per rebre un Depor amb força baixes, mentre que els espanyolistes recuperaven efectius, especialment al mig del camp on la parella Márquez-Baena tornava a tenir l'encàrrec de conduir a l'equip a la victòria. Tal com es preveia, es presentava un partit complicat i rocallós, davant uns gallecs disciplinats i parapetats a una defensa de cinc a l'estil Lotina. L'Espanyol va semblar trobar els forats a l'inici del partit quan Callejón primer en un xut i desprès en un centre al qual no arribava Álvaro Vázquez posaven cèrcol a la porteria d'Aranzubia. Però cada cop els corunyesos anaven sentint-se més còmodes i cada cop els anà costant més als blanc i blaus traspassar el darrer terç del camp i tots els seus atacs anaren a morir a la frontal, on una passada imprecisa o una intercepció desactivava la perillositat de la davantera. Va ser Baena, jugant-se com sempre el físic, qui tornava a crear perill pels espanyolistes, gairebé ja a la recta final del primer temps. Però seria una altra jugada la que semblava destinada a marcar un abans i un desprès al partit quan Pablo Álvarez veia la segona groga per una puntada de peu sobre Márquez i era expulsat del camp. L'Espanyol tenia ara l'oportunitat de jugar mes de 45' minuts amb superioritat numèrica i caldria veure a la represa i això podria desnivellar les forces que fins el moment havien estat prou igualades.

Verdú en una doble oportunitat als 3' del segon temps tenia l'opció d'avançar als espanyolistes però el seu remat picava en un defensa en primer terme i posteriorment en Aranzubia. Però fou Iván Alonso, que havia entrat a la represa per Luís Garcia qui tenia poc desprès l'oportunitat més clara del partit i potser de la jornada al malbaratar un centre de Callejón on l'uruguaià havia tan sols de posar el peu, però Aranzubia li endevinava el remat al costat del pal. L'infortuni seguia cebant-se en els espanyolistes, quan en la jugada següent, Forlín es lesionava al peu dret obligant a Pochettino a fer sortir a Raúl Rodríguez per l'argentí enèsim lesionat en aquesta lliga tan accidentada. Malgrat tot arribava el gol espanyolista en un gran centre de David García on Iván Alonso es feia perdonar l'errada anterior amb un bon remat de cap que batia per baix a Aranzubia. El partit es posava de cara pels espanyolistes i Lotina ho percebia i ordenava un doble canvi, però els pericos ja li havien pres la mida al partit i tingueren sengles oportunitats a peus de Callejón i Verdú. I seria el barceloní qui faria la jugada que decidia el partit i també una d'aquelles per les que val la pena pagar una entrada, rebent de Callejón, retallant dins l'àrea i clavant-la a l'escaire d'un impotent Aranzubia. Encara tindrien temps de veure els espanyolistes a un altre debutant, Thievy, que sortiria substituint a un ovacionat Verdú, un dels autors materials d'un triomf que significava sumar tres punts ben necessaris per recuperar autoestima i afrontar ja sense cap excusa l'aventura europea.

El matalàs europeu es queda en catifa

La derrota d´ahir al Ciutat de València davant el Llevant, en la que suposava la sisena derrota de l´Espanyol en els set darrers partits de Lliga, combinada amb d´altres resultats com ara la victòria de l´Atlético de Madrid davant el Vila-real i la de l´Athletic Club davant el Sevilla, han fet que l´Espanyol, a banda de perdre un lloc a la classificació en benefici dels bascos -ara els de Pochettino són 6ens a la taula-, hagi vist reduït fins a 2 els punts de marge que tenia respecte al 8è classificat, el primer que quedaria fora de classificar-se per a competició europea. Una realitat que arriba després d´una pèssima ratxa de resultats en que només s´han aconseguit 3 dels 21 últims punts disputats, i a la qual tothom intenta donar explicació l´endemà de la derrota. Sense voler ser avantatgista, a ningú escapa que aquesta sèrie de derrotes han coincidit tot just amb la marxa al mercat d´hivern de dos homes titulars fins aquell moment a la defensa de Mauricio Pochettino, Víctor Ruiz i Dídac Vilà, i és que si a la jornada 20, la darrera abans de l´adéu de tots dos per marxar al Calcio, l´equip era 5è amb 37 punts i tenia 8 de marge respecte al 8è classificat, el Sevilla, 7 jornades més tard, ens trobem amb que pel camí s´han quedat 6 d´aquests punts. Tampoc es pot oblidar el tema de les lesions, una plaga que sembla no tenir aturador, i que feia que per exemple ahir dels 14 futbolistes que van entrar al camp, 10 eren suplents en la primera jornada de Lliga. Una situació que ahir va provocar el debut d´altres dos joves del planter, Víctor Álvarez i Eric López, que s´afegeixen a la llista d´homes que ja s´havien estrenat enguany a Primera, Alvarito i Manu Molina ho van fer al Bernabéu a la 4ª jornada de lliga, David López a la 5ª a casadavant Osasuna, Raúl Rodríguez en la 13ª al Calderón i Rui Fonte la 14ª davant l'Sporting.

Una plaga de dimensions gairebé bíbliques

La lesió que ahir es produïa Sergio García al Ciutat de València, una subluxació a l´espatlla dreta que podria obligar-lo a passar pel quiròfan, amb el que es convertiria -recordem la dada que vam donar la passada setmana- en el sisè home de la primera plantilla que enguany hauria d´afrontar una intervenció quirúrgica, no ve sino a confirmar que el que està suceïnt a nivell de problemes físics els vestidor blanc-i-blau és una plaga poques vegades vista a un equip de futbol. L´Espanyol, que ostenta el poc agradable títol de ser l´equip de Primera divisió amb més homes afectats per lesions musculars, ha vist com pràcticament tots els futbolistes de la primera plantilla, i també els eventuals reforços que ha tingut d´homes dels planter, al llarg de la temporada han hagut de vistar l´infermeria. Al seu dia, Carlos Kameni va patir problemes a nivell del recte anterior de la seva cama dreta; també Cristian Álvarez va tenir un problema al seu genoll dret. Javi Chica va haver d´afrontar una tendinitis a genoll esquerre. Jordi Amat va tenir problemes a la cuixa esquerra i David García, una fractura nasal. Ernesto Galán va haver de passar pel quiròfan en fracturar-se a Anoeta el peroné dret, i un altre defensa, Felipe Mattioni, es va trencar a la pretemporada el lligament creuat del genoll, i encara hores d´ara no ha pogut debutar en competició oficial. Juan Forlín ha estat intervingut darrerament d´una fractura de dos dels dits de la mà esquerra. Raúl Rodríguez va estar tres setmanes de baixa el desembre passat per un esguinç al lligament lateral intern del genoll esquerres. L´ara jugador del Nàpols Víctor Ruiz va patir problemes a l´adductor esquerre. Javi Márquez va fer-se un esguinç al turmell esquerre. El cas de De la Peña és excepcional, donat que porta pràcticament tota la temporada en blanc a causa del seus problemes musculars. Raúl Baena s´ha perdut un bon plegat de jornades per un trencament fibril·lar. Joan Verdú ha patit un problema al quàdriceps, i Javi López, al recte anterior de la cama esquerra; Aldo Duscher, al bíceps dret. Dátolo es perd el que resta de temporada per un trencament als tendons del turmell dret. Manu Molina va fracturar-se el tabic nasa.; David López ha estat víctima d´un seguit de sobrecàrregues musculars. Dani Osvaldo va patir a començaments de gener un trencament a l´adductor esquerre del qual està ara en vies de recuperació. Sergio García, a banda d´estar a l´espera de conèixer l´abast del problema a l´espatlla abans esmentat, va patir al seu dia una elongació muscular. Iván Alonso ha tingut problemes amb el seu genoll esquerre, i Rui Fonte va patir una forta contusió a la cama esquerra. D´aquesta manera, ens trobariem amb que enguany només han evitat passar per l´infermeria Luis García, Alvarito, José Callejón, i abans de marxar al Milan, Dídac Vilà.

El Espanyol, quinto a la espera de lo que haga el Athletic

El Espanyol ha puesto fin a la racha de cuatro derrotas consecutivas a costa de la Real Sociedad, a la que ha ganado por cuatro goles a uno. Los de Mauricio Pochettino, que ya suman 40 puntos, han adelantado al Athletic en la tabla y se colocan quintos en la clasificación a la espera de lo que hagan los vascos en San Mamés ante el Valencia. Los de Joaquín Caparrós tienen dos puntos menos.

Los catalanes han roto su mala dinámica de las últimas cuatro jornadas y han recuperado su buen hacer en Cornellá, donde habían perdido los dos últimos encuentros disputados: ante Villarreal y Real Madrid. Los periquitos, además, se han reencontrado ante los de Lasarte con el gol. Los espanyolistas no habían marcado ningún tanto en los dos últimos choques.

Precisamente, el martes está prevista la llegada de Osvaldo a Barcelona, que ha estado en Argentina recuperándose de la rotura del aductor largo izquierdo. Pero el ítalo-argentino todavía necesitará, al menos, dos semanas más de rehabilitación antes de regresar a los terrenos de juego.

Pochettino: "Hemos recuperado nuestras señas de identidad"

Mauricio Pochettino se mostró muy satisfecho por la victoria, que rompió una racha de cuatro derrotas consecutivas, y felicitó a sus futbolistas por el trabajo ante la Real, sobre todo, tras el descanso.

"Era comprensible la precipitación en ciertos momentos por la ansiedad de sacar resultados positivos, pero tras el descanso hemos corregido algunos aspectos"

"Era necesario cortar la dinámica negativa. Era comprensible la precipitación en ciertos momentos por la ansiedad de sacar resultados positivos, pero tras el descanso hemos corregido algunos aspectos. La gestión del balón era la correcta y hemos recuperado nuestras señas de identidad", insistió el argentino.

El técnico alabó a los jugadores por el tremendo desgaste físico: "La Real Sociedad es un rival con mucha intensidad y muy bien trabajado, por eso le doy mucho mérito a esto. Todos han acabado exhaustos por sus actuaciones a nivel individual y colectivo y es justo reconocer el gran papel que han hecho".

De todos modos, Pochettino reconoció que en la primera parte el Espanyol no mostró su mejor versión. "No tuvimos la tranquilidad necesaria para gestionar el balón desde atrás, pero al final hemos logrado desplegar el juego que siempre propone este equipo", aseveró Pochettino.

ESPANYOL 4 - REAL SOCIEDAD 1: GOLEJADA AL MORBO

Álvaro, Sergio, Callejón i Márquez van fer de Tamudo el dia del retorn del de Santa Coloma a Cornellà, camp que encara restarà vedat a les seves botes. El partit del morbo es tancava amb una generosa i necessària victòria espanyolista que congraciava de nou a l'equip amb la seva afició mercè a una gran segona part dels blanc i blaus. Quatre gols per posar fi de forma brillant al cicle de quatre derrotes.

El retorn del 23 a la que fou casa seva durant tants anys, marcava en forma de sonora ovació l'inici d'un partit vital pel futur dels espanyolistes que l'afrontaven amb una alineació de marcat caire ofensiu, amb la supressió del pivot defensiu per confiar en una dupla Márquez - Verdú que havia de assortir de pilotes a l'artilleria perica. Però una Real molt descarada comandada per un Tamudo àvid de tastar la xarxa de Cornellà i passar alguna factura endarrerida va voler aprofitar-se'n dels dubtes locals per pescar quelcom positiu. De no ser per la intervenció de Kameni, tant Zurututza com Tamudo haurien pogut avançar als txuri-urdin, mentre que els nostres blanc i blaus ni tan sols provaren els guants de Bravo tot i sovintejar la frontal en atacs que no van quallar. Amb el públic fred i impacientant-se s'estiraren un xic mes els de Pochettino forçant un parell de jugades que obligaren als de Donosti a fer una falta a la frontal que executava ràpidament Márquez perquè Luís cedís a Álvaro qui creuava una pilota que abans d'entrar a la xarxa tocava en el peu d'un defensa. Semblava increïble que l'Espanyol hagués aconseguit avançar-se amb el poc futbol que havia fabricat i especialment, amb el poc convenciment sobre les pròpies possibilitats que havia expressat durant el primer temps, però enmig d'aquesta sorpresa Estrada restablia la lògica igualada en una doble errada de la defensa i de Kameni que no repel·lien a temps un córner que el donostiarra només havia d'empènyer. Poc futbol i massa dubtes que quedaven pendents per la represa.

Fredor al retorn de vestidors, a la graderia i al terreny de joc, i una sensació in crescendo que el partit podia complicar-se per moments. Però el futbol te també espurnes inexplicables i instants de màgia que poden variar qualsevol escenari. Un d'aquests va arribar a peus de Sergio García que feia un fantàstic control orientat i afusellava a Bravo. Sens dubte el millor que li hem vist fer fins el moment al de Bon Pastor, que desnivellava el partit plantejant un paisatge absolutament diferent per la resta del segon temps. I a banda de situar-se un cop mes pel davant del marcador esperonava el joc dels de Pochettino, que recuperaven el control i el protagonisme del partit. El mister perico aprofitava també per donar entrada a Duscher per tal de assegurar els tres punts, que podien haver estat més a prop si Bravo no atura un xut de Luís que Álvaro havia deixat passar hàbilment. Minuts de bon joc espanyolista, amb bones combinacions i l'esperit de no donar cap pilota per perduda. Subtituia Pochettino a Álvaro per Ruí Fonte potser per donar descans a la parella golejadora pensant en el partit de dimarts, però prenia el relleu Callejón que controlava una magnífica passada de Fonte, feia un slalom a la frontal i creuava amb precisió al pal dret de Bravo. Un gran gol que deixava tancat definitivament el partit i donava un respir a l'equip i a l'afició perica que desprès d'un mes vivia un final de partit entre càntics i sense angoixes. Com a fi de festa, Javi Márquez podia dedicar-li un espectacular llançament de falta al seu fill, que significava el quart de la nit amb Cornellà esclatant de joia i permetent-se el luxe de dedicar els darrers crits en honor a l'etern ídol de Santa Coloma. Un triomf ampli i necessari, i ara, a acabar-ho de rematar dimarts amb altres tres punts contra el Mallorca.

Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Kameni, D.García, J.Márquez, Amat, Callejón (Manu Molina, min.85), Luis García, J.Verdú, E.Galán, Javi López, S.S.García (Duscher, min.65) i Álvaro (Rui Fonte, min.77).

Real Sociedad: C.Bravo, Mikel González, Markel, Griezmann (Sutil, min.77), X.Prieto (Sarpong, min.72), Demidov, D.Zurutuza (Agirretxe, min.84), Tamudo, Estrada, De la Bella i Illarramendi.

Àrbitre: Miguel Ángel Ayza Gámez (C.Valenciano). Per part de l'Espanyol ensenya targeta groga a Galán (min.29). Por parte de la Real, a Illarramendi (min.52).

Gols: 1-0, Álvaro (min.41); 1-1, Estrada (min.43); 2-1, Sergio García (min.53); 3-1, Callejón (min.81); 4-1, Javi Márquez (min.91).

Incidències: 26.400 espectadors.

la perla del planter

Sergi Darder Moll, de 1,80 m. d'alçada i 71 kg. de pes, va néixer a Artà, (Mallorca) el 22 de desembre de 1993. Va fitxar per l'Espanyol en l'estiu de 2007 i aquesta és la seva quarta temporada amb l'entitat espanyolista. El futbol li ve de família, ja que el seu pare, Kike Darder, ha tingut càrrecs tècnics de màxim nivell al CD Artà i inclòs ha sigut entrenador del primer equip.



El jugador balear va iniciar la seva carrera esportiva a l'equip del seu poble, el CD Artà en el que des de ben petit va jugar fins arribar a edat infantil, sent convocat amb els combinats inferiors de les Illes Balears. Després de l'etapa a Artà, es va incorporar al CD Manacor, sent infantil de segon any.

Al conjunt manacorí va militar una temporada, convertint-se en un jugador que ja era objecte de seguiment per part de les principals pedreres espanyoles. Tot i que al CD Manacor li unien lligams amb el RCD Mallorca en temes de prioritat de jugadors del futbol base (motiu pel qual no va arribar a fer una prova durant la temporada amb l'etern rival), Sergi Darder va acabar la temporada 2006/07 amb el Manacor i amb moltes ofertes per triar, va escollir la del RCD Espanyol al finalitzar la seva etapa infantil.



La seva demarcació quan es va incorporar al club espanyolista diferia bastant de la que ha vingut desenvolupant en les darreres temporades. Sergi Darder va començar jugant amb el Cadet "B" del RCD Espanyol com a mitja punta i en els equips balears ho havia fet inclòs de davanter i d'extrem esquerra. També a l'Espanyol l'havíem vist jugar d'extrem esquerra amb Lluis Planagumà de tècnic d'aquell cadet de primer any en el que actualment només resten al club mitja dotzena d'integrants d'un bloc que va finalitzar la temporada com a campions del grup segon de Preferent Cadet. Darder va marcar tres gols en una temporada bastant irregular en la que va alternant titularitat i suplència.



A la temporada 2008/09 jugant al Cadet "A" espanyolista, Sergi Darder va començar a donar ja el rendiment que els tècnics d'ell esperaven en el moment de la seva contractació endarrerint la seva demarcació, jugant de migcentre a la parcel·la ampla del camp.

Amb l'equip de Fran Navarro no va aconseguir guanyar cap dels dos títols en disputa. L'equip, va ser subcampió de lliga darrera del FCB i finalista al Campionat de Catalunya celebrat a les instal·lacions de Can Salvi a Sant Andreu de la Barca - del que Darder va disputar les dues primeres eliminatòries -, completant una molt bona temporada, aconseguint marcar quatre gols en lliga i debutant en el tram final de la temporada amb el Juvenil "B" amb el que va marcar un gol (davant la Damm a Sadrià a l'endemà del "Delapeñazo").

En la temporada 2009/10 com a juvenil de primer any va continuar en la major part de la temporada en l'equip de Lliga Nacional, amb el que va tornar a coincidir amb el tècnic Lluis Planagumà. Va anotar en lliga dos gols. Amb l'equip de Ramon Guerrero (Juvenil "A") va jugar en la recta final del campionat 281 minuts en quatre encontres de lliga i 45 minuts en el darrer encontre de Copa de Rei Juvenil de Semifinals disputat a Madrid. Va ser titular en la semifinal del Campionat de Catalunya Juvenil, però no va pogué disputar la final a Igualada.



Tot i que va realitzar la pretemporada amb l'Espanyol "B" aquest estiu passat (disputant entre altres amistosos, el prestigiós Torneig dels Històrics), Darder ha format part del conjunt que entrena el "Cholito" Martín Posse a la Divisió d'Honor Juvenil, on ha estat titular indiscutible. En el present campionat ha jugat un total de 980 minuts repartits en 13 encontres. Es va perdre quatre encontres per culpa d'una lesió entre les jornades sis i nou. Ha sortit en 11 encontres de titular, (va ser suplent en el partit disputat a Badalona, i en el jugat a la Via Férrea, que va participar en els darrers minuts del partit desprès del període d'inactivitat per la lesió esmentada). Ha disputat set encontres complerts i en el moment de tancar aquesta relació de dades entorn al jugador balear, cal significar que es troba empatat amb sis gols amb el jugador gadità "Pirulo" com a màxim realitzador del juvenil "A" espanyolista; conjunt que comparteix liderat amb el FC Barcelona i la Damm en un triple empat al cap davant de la classificació.

El seu moment més important a nivell internacional va ser amb la Selecció Espanyola Sub-17 amb la que es va proclamar subcampió d'Europa junt al també espanyolista Víctor Álvarez. Per aquest fet li van fer lliurament d'un merescut homenatge en el seu primer club, el CD Artà, rebent una placa de reconeixement de mans del propi president de l'entitat balear per la seva trajectòria, sent aplaudit per l'afició local en un encontre entre el CD Artà i el Soledad.

Va debutar amb la Selecció Espanyola Sub-17 en partit oficial corresponent a la ronda d'èlit davant Irlanda del Nord, el 17 de març d'aquest any (4-0) jugant quinze minuts. En els altres dos encontres davant Bèlgica i Polònia va jugar 26 i 79 minuts respectivament.

Precisament per culpa d'una lesió produïda en l'encontre davant Polonia, va fer que arribés bastant just de temps de recuperació, a la fase final de Liechtenstein i no tingués (en nombre de minuts disputats) una major participació personal, tret de la final.



En aquesta fase final del Campionat d'Europa disputat a Liechtenstein, va jugar davant França (2-1) 80 minuts, davant Portugal (2-0) 21minuts, mentre que a les semifinals va jugar 67 minuts contra Turquia (3-1). A la gran final davant Anglaterra va disputar l'encontre sencer, però no va servir per evitar que els anglesos s'alcessin amb el triomf final per un ajustat 1-2.

Sergi Darder, juntament amb Pau Senent formen habitualment el mig del camp del Juvenil. El seu bon toc de pilota, destacant el seu joc en curt en la medul·lar i amb molta més arribada a porta i poder realitzador, no ha passat tampoc desapercebut pels tècnics i dirigents del futbol base espanyolista, que en els darrers dies de novembre li van ampliar el seu contracte, renovant-lo per quatre temporades.



Mauricio Pochettino el va convocar per disputar a la Nova Creu Alta de Sabadell, el triangular final de la darrera Copa de Catalunya, disputant el primer encontre de quaranta-cinc minuts davant el CE L'Hospitalet (1-0), edició que va ser guanyada finalment pel RCD Espanyol en vèncer també en el segon encontre davant el FC Barcelona, del que Darder no hi va prendre part.