La gestió intel•ligent dels recursos es una de les virtuts essencials d'un equip. La bona defensa, l'agressivitat,la competitvitat i sobre tot l'aprofitament eficaç de les oportunitats, una de les claus d'un equip que ha demostrat un cop més que pot treure petroli de qualsevol camp. Avui, els pericos han deixat enrere l'ombra de la desesperació que van mostrar en aquest mateix escenari encara no fa ni un any per demostrar que amb el seu futbol senzill i combatiu poden aspirar a moltes coses en el campionat. El millor inici des de la 95-96, no és, no pot ser-ho, cap casualitat.
Per primer cop, canvis importants dins l'alineació que Aguirre presentava a Granada, amb la inclusió d'Abraham al pivot i Lanzarote donant treva a Stuani, desprès del seu periple internacional. També Raúl Rodríguez feia el propi amb Moreno al centre d'una defensa que va ser clau per treure l'empat on es va començar a forjar la salvació espanyolista de l'any anterior. Aquest curs, ja va avisar Aguirre que les intencions eren unes altres, i la pressió inicial espanyolista semblava certificar-ho. De tota manera, tots dos equips, tallats pel patró de la lluita física, depararien un partit ràpid i vertical però poc incisiu. Llargs minuts d'intercanvi de cops i combinacions sense rematada final. Amb els porters com a espectadors durant gairebé mitja hora, Casilla, es decidia a posar una mica d'emoció a l'assumpte, cometent una terrible errada en un blocatge fàcil provinent d'un córner i deixant la pilota sobre la línia de gol. Afortunadament reaccionava abans que la pilota creués definitivament la ratlla, en una jugada que als locals els va sembla dins i als pericos fora. Si fóssim a la Premier el hawk-eye hagués resolt el dubte que d'altre banda es va decantar afortunadament del bàndol espanyolista. Poc desprès, David López donava la rèplica amb un cop de cap que marxava alt a servei de falta de Simao. Una altra pilota parada, en aquest cas un córner servit pels locals, va significar l'última ocasió d'uns primers quaranta-cinc molt lluitats però poc brillants que van deixar clar que l'equip que aconseguís fer gol tindria el partit al sac.
Una rosca massa elevada de Riki inaugurava la represa on hi havia la percepció que el joc de desgast del primer temps obriria pas als canvis per guanyar profunditat. També la major urgència dels locals havia forçosament de permetre forats a l'esquena de la seva defensa. Però la pressió local s'intensificava i posava també en problemes al joc espanyolista que no aconseguia sortir-se'n amb fluïdesa més enllà del mig camp. Stuani reemplaçava a Abraham quen Sergio tenia una bona oportunitat en una pilota que li queia als peus però no savia rematar. Encara sabia fer-ho menys Raul Rodríguez, que completament sol la llençava per sobre del travesser. Seguia amb els canvis Aguirre: Thievy sortia per Sergio a trepitjar l'accelerador del joc. Dos canvis ofensius del mexicà a l'espera del que succeïa al camp per fer el tercer. Pereira, el que va poder ser espanyolista el darrer dia de mercat, equilibrava les tornes per part per part dels nazarís, llençant per sobre el travesser. Però seguien les espases en alt a la espera que algú tingués l'encert necessari per decidir el partit o be aquest acabés en taules. De sobte, una jugada curiosa donava peu al gol perico. Una pilota lluitada per Thievy i un defensa local era assenyalada com a cessió per l'àrbitre. Simao cedia a Lanza i aquest, en un magistral toc de seda la clavava a l'escaire de Roberto. Inapel•lable. Els espanyolistes semblaven desnivellar la balança a un moment clau, però tot i això, en la següent jugada, Riki li feia un traje a Raúl Rodríguez i després d'un rebot llençava a la base del pal de Casilla. Grandíssim ensurt que precedia a moviments a la banqueta. Simao sortia per propiciar debut d'Álex Fernández a primera divisió, amb la missió de contemporitzar els darrers instants de partit. A la recta final, perdia els nervis Ighalo i veia dos grogues seguides, i aplanava el camí de la victòria per l'Espanyol, que encara podia ampliar-se quan una magnífica jugada de Thievy era rematada per Lanza a qui una mà de Roberto impedia fer el segon i a l'equip de POL titular 'Lanza-dos'. Intel•ligent gestió dels darrers instants per part de l'equip espanyolista que arriba al xiulet final sense passar més angoixes. Gran victòria que permet l'equip perico seguir invicte i signar el seu millor començament des de la temporada 95-96. A seguir lluitant!
No hay comentarios:
Publicar un comentario