La tarda grisa a la Romareda no va atemorir als fidels afeccionats pericos que van tornar a ser presents en bon nombre al lloc on l´any passat es van finiquitar les opcions europees de l´equip. Als primers compassos ja es va veure venir que els maños apelarien a l´agressivitat per endur-se una necessària victòria per evitar angoixes. Però els pericos aviat van oposar el seu millor toc al centre del camp i velocitat en la sortida que van frenar l´ímpetu local. Foren Álvaro i el xiuladíssim Sergio qui tingueren les primeres oportunitats periques que marxaren fora per poc. La lesio de Verdú, victima d una entrada no xiulada per part de De Silva, però, trastocava els plans de Pochettino i provocava l´entrada de Romaric. En consequència l´Espanyol cedia el domini al mig del camp i poc despres atribaven noticirs encara pitjors quan Cristian no sabia aturar un remat fluix de cap de Luis Garcia, després d´una acció de Lafita. No hi ha pitjor falca que la de la mateixa fusta... L´Espanyol, orfe de sortida, va començar a alentir el seu joc i a perdre perillositat; tot i aixo, Márquez en un mal remat, podia haver contrarestat l´avantatge amb el qual es va arribar a la fi dels primers 45 minuts.
Al descans Pochettino va decidir apostar per una revolució a l´atac espanyolista amb l´entrada de Valdi Weiss i Walter Pandiani per Javi Márquez i Álvaro Vázquez, mantenint Thievy a l´esquerra i resituant Sergio a la mitjapunta. L´equip va guanyar en verticalitat i en referents ofensius, tot i no propiciar jugades entre els tres pals. Baena als 17' apropava als pericos a l´objectiu en un xut arran de pal, mentre que Luis continuava sent el mes perillos dels locals, centrats en defensar un empat que no es desfeia fins que després de tres grans oportunitats, Javi López enviava al fons de la xarxa maña el just premi als esforços espanyolistes. Poc després, una falta magistralment executada per Vladi Weiss estava a punt de significar el segon. Però Roberto justificava el perquè de la seva milionaria inversió fent-se perdonar la seva actuació en el gol de l´empat. Però en una recta de partit infernal tenia lloc un penal absolutament injust que Luis s´encarregava d´executar. Molts cops hem vist a l´excapità caminar cap als 11 metres, i ens temiem el pitjor, pero Cristianagilment va endevinar la trajectòiria de la pilota evitant lempat. Però la jugada, que havia significat també l´expulsió de Javi López, no va significar la fi del calvari perico ya que el propi Luis completava la seva revenja rematant tot sol a gol una pilota penjada a l area al darrer minut. Vendetta per l´asturià i l´Espanyol que queia injustament però víctima de les pròpies errades i de no haver aprofitat els seus millors minuts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario