Important victòria aconseguida aquesta tarda per l’equip de Mauricio Pochettino. En un partit que, per la classificació, es presentava dramàtic, els blanc-i-blaus van aconseguir imposar-se en el marcador aprofitant amb més encert les poques ocasions que es van veure en un Cornellà-El Prat que va ser l’escenari de dos equips massa insegurs respecte les seves possibilitats. Després de minuts sense poder desplegar un joc massa brillant, Marqués va encarregar-se de desnivellar la balança amb un gol en el dia del seu retorn, que no va poder ser més exitós.
Els nervis es feien notar ben aviat, després d’uns primers deu minuts sense que cap dels dos equips aconseguís trenar cap jugada perillosa, el porter del Saragossa es complicava la vida davant la pressió dels blanc-i-blaus. En una jugada semblant al recordat ‘delapeñazo’, Verdú rebia la pilota que intentava treure Carrizo i creuava ràpidament la pilota a porteria buida sense que ningú tingués temps per a arribar-hi. Era el minut 12, i sense haver fet gaires mèrits, l’Espanyol ja manava en el marcador. Aquest cop no va deixar escapar la primera oportunitat clara que va tenir per a canviar el partit. El Saragossa, obligat a reaccionar, es va dedicar a buscar els xuts des de lluny, doncs no era capaç tampoc d’elaborar cap jugada clara en atac, gràcies en part a una defensa novament molt ben plantada. El partit s’adormia, però Roncaglia decidia tornar el regal als aragonesos en el minut 38. L’argentí cometia una absurda falta al lateral de l’àrea, donant l’oportunitat al rival de buscar la rematada de cap. També ells aprofitaven la primera clara que tenien, doncs l’intent de rebuig de Moisés s’enverinava superava per alt a Cristian Álvarez sense que aquest tingués temps de reaccionar. Arribava l’empat a cinc minuts del descans, i a més ens l’havíem fet en pròpia. Tota una gerra d’aigua freda pels jugadors i aficionats, que encaraven el descans amb el pes del gol psicològic encaixat.
Pochettino prenia cartes en el joc després de veure uns primers minuts de la represa poc agressius. Preparava un doble canvi: entraven Ruiz i Marqués, marxaven Verdú i Moisés. Canvis atípics que obligaven a l’equip a reestructurar-se, però que donaven un altre esperit als jugadors. L’enyorat Marqués tornava a il•lusionar amb la sensació de perill que sempre transmet per la banda. En aquesta ocasió seria ell mateix l’encarregat d’anotar el gol, després d’una rematada de Callejón que el porter rebutjava per a que el madrileny s’avancés a tots i aconseguís el gol de la victòria. Havien calgut 26 minuts de la segona part per a que l’Espanyol tornés a avançar-se, i aquest cop no podia cometre una altra errada. Els aragonesos no claudicaven i seguien buscant obrir el partit, però els blanc-i-blaus asserenaven el joc. Aquest cop no va caldre patir més del previst. Cristian Álvarez assegurava les poques pilotes que li arribaven i el conjunt es mostrava ferm per a poder emportar-se finalment els tres punts d’un partit que va anar a batzegades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario