Tres golarros i primers tres punts de la temporada aconseguits en una gran victòria de l'equip espanyolista que ha sepultat en gols tots els dubtes sobre el joc ofensiu de l'equip. Amb una actitud magnífica, l'equip s'ha retrobat amb la victòria al seu estadi molts mesos desprès del darrer cop, i s'ha retrobat amb la millor imatge que un equip pot oferir, la de la entrega i el sacrifici que s'han vist premiades amb la victòria i amb una gran ovació a Cornellà.
La mateixa alineació de l'empat a Vigo perseguia aconseguir en el partit d'avui un resultat positiu davant un València que malgrat haver perdut peces importants continua essent un dels conjunts destacats d'aquesta lliga de rebaixes. Però l'Espanyol tenia clar que la intensitat inicial era una de les claus per abordar el partit, així que els primers minuts dels blanc i blaus a Cornellà aquesta temporada foren pletòrics, amb un seguit d'oportunitats on per ben poc no va arribar la pilota al fons de les malles d'Alves. Simao en primer terme, Stuani per ben poc, Colotto en un altre remat, foren els protagonistes d'uns primers instants de joc molt vertical. Però el que no havien aconseguit els espanyolistes ho farien els valencians en la primera arribada. Una pilota intel•ligent de Jonas a l'interior per Postiga i gol valencià. Gerro d'aigua freda a sobre de l'equip i dels espectadors de Cornellà. Havia sortit molt be l'Espanyol, jugant amb velocitat i agressivitat, però el gol dels visitants l'havia desconcertat fins que pels volts del 17' els blanc i blaus recuperaven el pols del partit i començaven a recuperar terreny. Assumint el joc d'atac com un col•lectiu, i buscant sempre el joc aeri, els pericos van tornar a guanyar protagonisme al partit. Arribava així el gol que restablia el marcador i la justícia futbolística quan David López, repetia, pels que no van viatjar a Anglaterra, el seu gol de White Hart Lane. Ja ho havia intentat minuts abans, en un altre córner on els companys el van buscar al primer pal. Però en el 32' ho materialitzava entre el deliri de la parròquia perica. Seguí insistint l'Espanyol, crescut i adonant-se que el bon partit estava finalment donant fruits. Cada córner i cada pilota penjada era una amenaça pels valencians, i el mig del camp era espanyolista fruit de la pressió i el sacrifici. Mentre l'atac del València era molt estàtic i només servia per a que els pericos es sentissin còmodes a les marques. A la vora del quaranta-cinc, picabaralla entre Simao i Ramí que acabava amb groga per ambdós i amb un servei de banda reconvertit a falta en contra que per fortuna no va portar conseqüències.
Van aprendre la lliçó de no perdonar ocasions els pericos a la represa. En el primer corner -un altre cop pilota aturada- i Stuani pentinava magistralment al pal dret d'Alves. 2-1 quan mig Cornellà, que encara no s'havia assegut al seient. Es posaven en franquícia els pericos que ara es trobaven en una situació inèdita en aquests dos partits de campionat i havien de demostrar com l'administrarien. Va quedar estès a la lona el València després de l'uppercut del uruguaià, però no mort del tot, Banega provava un xut de lluny que llepava el travesser de Kiko. Amb el partit més a terreny valencià, movien els entrenadors les banquetes. Aguirre substituia a Pizzi que havia mostrat al primer temps rapidesa i movilitat apagant-se poc a poc per Abraham, mentre que Djukic donava entrada a Juan Bernat. Els pericos abaixaven una marxa i adoptaven una línia més contemplativa. Ara eren els 'che' els qui corrien darrera la pilota, donant la impressió de que podien fer mal quan robaven la pilota, però encara amb distància entre línies que va voler omplir Djukic fent sortir Canales. Però Aguirre contraprogramava fent sortir a Thievy per seguir buscant preocupació en defensa i aprofitar espais a la esquena visitant. Els dos canvis presagiaven una recta final amb alternatives, amb alguns jugadors espanyolistes donant símptomes evidents d'esgotament. Stuani, amb rampes, era substituit per Lanza, que debutava als 29 anys a primera divisió amb la missió de mantenir la pilota a camp valencianista. Bones cavalcades del de la Mina que van crear perill en el moment que apretaven els visitants, amb molta més presència que abans a terreny perico amb Thievy ineficaç a la pressió. Guardado sortia per afegir cervell al joc insuls dels 'che' quan el partit ja entrava als darrers minuts i la defensa perica s'afanyava a tapar vies d'aigua. Però de vegades cal esperar al final per veure la jugada d'un partit. Lanzarote feia un dribling sensacional desfent-se espectacularment de dos rivals i cedia la pilota enrere a Thievy que la rebentava a l'escaire d'Alves. Brutal jugada i magnífic tancament d'un partit que significava la primera victòria perica de la temporada, i la primera que veia Cornellà que es va desfer en aplaudiments, ben orgullosa del seu equip.
No hay comentarios:
Publicar un comentario