SARAGOSSA -1 ESPANYOL 1: DERROTA ALS ONZE METRES

Fidel a la tradició dels onze metres, l'Espanyol va caure als penals tot i haver-se avançat al marcador gràcies a un magnífic llançament de falta de Javi Márquez sorprenent a Roberto. La imatge dels espanyolistes no va ser dolenta, en especial al segon temps on van dominar clarament als locals que només aconseguiren l'empat gràcies a una jugada aïllada. Tot queda llest pel debut a la lliga a l'espera de saber si es juga i qui juga amb el 17 a l'esquena.


Davant d'una Romareda semibuida, l'Espanyol disputava el seu darrer compromís de preparació abans d'iniciar -o no- el campionat de lliga. La alineació disposada per Pochettino s'assemblava força a la que s'hauria d'enfrontar dissabte al Granada, amb la presència de Cristian Gómez al pivot i la incògnita del davanter centre, a la espera de la resolució del cas Osvaldo. Però fou Thievy, el seu exitós substitut dels darrers partits, qui al minut 8 creava la primera ocasió de perill al rematar un bon centre de Dídac. Minuts mes tard arribava el torn del Saragossa quan Cristian li treia una bona mà a Braulio. La resta del primer temps, jugat a ritme estiuenc, va transcórrer lluny de les dues àrees i les poques oportunitats foren solventades pels defenses. Sens dubte, la oportunitat més clara de gol arribava quan Verdú estavellava al travesser un llançament de falta. Amb aquesta jugada i poc més per explicar, ambdós equips enfilaven camí de vestidors.


Carrusel de canvis a la represa que va servir, entre d'altres, per veure de nou a Kameni sota pals i un ensurt només començar, ja que Braulio, el més incisiu d'un Saragossa molt tou en atac, enviava un remat llunyà a la base del pal. Fou un miratge, perquè aviat el partit va tornar a caure en l'ensopiment, i la pilota a allunyar-se de les àrees. Nul•la profunditat la dels pericos, fet que decidí a Pochettino a fer entrar al tercer dels Cristian, Alfonso, per donar mes mobilitat a la davantera perica. Però el gol arribaria en una pilota parada, un xut estratosfèric de Javi Márquez que batia pel mig al gran fitxatge dels maños, Roberto, en un gol que recordava a un altre que va fer en el mateix escenari Fredson Cámara fa mes de sis anys. El gol espanyolista va revolucionar el partit, i en una penetració a l'àrea d'Albín, cedia per Alfonso que rematava a la base del pal, i el posterior refús no podia ser rematat per Sergio Garcia. Foren els millors minuts dels pericos que van tocar amb tranquil•litat davant un Saragossa totalment inoperant. A manca de quinze minuts, debutà Luna sortint per Verdú, i quan semblava que l'únic interès del partit seria veure les evolucions de l'uruguaià, Obradovic agafava la pilota al mig del camp i trobava un passadís increïble entre Forlín i Moreno i la clavava pel pal esquerre de Kameni. Un autèntic golarro que condemnava el partit a la tanda de penals, malgrat els darrers minuts van ser pels locals. Ja des dels onze metres, Márquez i Sergio encertaven, Albín enviava al pal i Alfonso marcava, però Clerc llançava malament per les mans de Roberto i al Saragossa, que no errava cap i s'enduia el trofeu Carlos Lapetra tot i no haver estat superior en cap moment a l'Espanyol que va mostrar bones maneres però trobava lògicament a faltar al gran absent, Osvaldo.