Dubtes fora: estem davant un gran Espanyol que avui al Calderón ha donat la passa decisiva per deixar clar el seu potencial. La victòria televisada per tota l'Espanya futbolística deixa a les clares que hi ha vida més enllà del clàssic i que la posició dels blanc i blaus no és fruit de la sort ni la casualitat i s'han guanyat per mèrits propis l'honorífic títol d'equip revelació. No esperin però, que això ens valgui demà gaire espai a la portada de cap diari. Que hi farem.
Alineació esperada de Pochettino per enfrontar la difícil tasca de puntuar al Calderón, un camp tradicionalment difícil per l'Espanyol tot i haver aconseguit bons resultats a la darrera dècada. Començava el partit amb els rols ben repartits, els matalassers incisius per mitjà de Forlan, que tot just començar ja posava a prova Kameni, i replegats els blanc i blaus esperant el contracop, com avisava inicialment Verdú i posteriorment Osvaldo al pal curt de De Gea. Però l'elèctric inici de partit donaria pas a uns minuts molt menys intensos pel que fa al joc a les àrees on els espanyolistes van imposar el seu ritme de joc i seria Osvaldo qui en un cop de cap tornaria a posar en perill la porteria de De Gea. Però el gol espanyolista estava per arribar en una jugada que recordava un penal patit també a la capital del regne. Una falta llençada per Luis tocava al braç de Reyes i posteriorment el refús tocava la mà de Simao, però sembla ser que l'àrbitre estimava penal per les primeres -tal com va xiular les del propi Luis al Bernabeu- i això donava oportunitat a l'asturià per fer pujar el primer d'un fort xut pel bell mig de la porteria. Reaccionaven els matalassers per mitjà de Simao que primer tenia un xut fàcil a la frontal que era aturat per Kameni, i posteriorment malbaratava una gran oportunitat d'assolir l'empat enviant per sobre de la porteria amb el camerunès ja batut. Aguantava el tipus l'Espanyol i inclús Forlín tenia un remat de cap que topava en Godín camí del gol, però a la recta final es mastegava l'igualada dels atlètics i primer era el Kun qui xutava perquè Kameni aturés amb problemes. A la sortida del corner, ja finalitzat el temps afegit, arribava l'empat dels matalassers quan Kameni no aconseguia blocar un cop de cap de Tiago, però si aturava la canonada de Godin, però el refús li queia un cop més a Tiago que la clavava literalment a la xarxa, aconseguint un empat segurament just, que encara servia als pericos per salvar la posició de Champions.
La segona part començava amb els matalassers molt actius i Kun als instants inicials ja posava a prova Kameni, i poc desprès el camerunès li treia una altra a Simao. Però qui tornava a avançar-se era l'equip espanyolista en una passada llarga per Osvaldo. L'italo-argentí guanyava molt be l'espai i entrant a l'àrea xutava perquè De Gea fes un refus que li queia a Verdú qui no perdonava. L' 1 a 2 donava pas als millors minuts de l'Espanyol. El propi Verdú tornava a tenir una pilota claríssima en paret amb Osvaldo però s'equivocava en la passada i deixava l'argentí en fora de joc. El propi Osvaldo tenia un altre remat a centre d'un activíssim Javi López però aquest cop si que De Gea li treia el tercer d'un remat a boca de canó. Però quan semblava que arribaria la sentència espanyolista Forlán feia una gran passada pel Kun que en posició dubtosa es plantava davant Kameni per restablir l'empat. El Calderón començava a bullir i els matalassers apretaven, i el partit va començar a trencar-se. Pochettino, que ja havia volgut estirar el camp amb l'entrada de Dátolo, va fer sortir a Sergio Garcia tot demostrant que volia anar pel partit. I la seva ambició va tenir premi en una acció fantàstica de la davantera, amb un bon centre amb rosca de Luis Garcia que Osvaldo de primeres, engaltava pel mateix escaire fent inútil l'estirada de De Gea. Un autèntic golarro que semblava que podia decidir el partit, tot i que el Kun posava la por al cos un minut següent fabricant una jugada que sortia ben a prop del pal de Kameni. Els minuts finals de lluita i sacrifici no farien perillar el resultat, però si que servirien per descobrir com un entrenador pot quedar en la mes lamentable evidència, quan Sánchez Flores reclamava absurdament a Javi López que s'aixequés quan havia estat brutalment entrat per Godín. Luís Garcia va treure de polleguera al nebot de la Faraona que va embogir havent de ser expulsat per l'àrbitre i posteriorment aturat per Kameni. L'anècdota no tapava l'extraordinari triomf espanyolista que presentava clarament credencials per mantenir-se, esvaint cap dubte i demostrant que és per mèrits propis al capdamunt de la classificació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario