L'Espanyol aconsegueix vèncer a domicili i acaba amb la malastrugança de la illa maleïda amb un penal xiulat desprès de 45 partits.
Tres tabús d'una tacada: victòria a domicili, a un dels camps maleits i de penal, en un partit amb altres incidències destacades com l'expulsió d'Osvaldo i un rosari d'oportunitats errades que podrien haver atorgat un triomf molt més ampli. Tant se val, l'Espanyol ja sap el que és guanyar a domicili i sobreposant-se a les contingències i a la adversitat de les estadístiques.
Alineació habitual i obligada per les baixes en defensa la presentada per Pochettino en la humida i freda tarda balear, per tractar de trencar el 'gafe' fora de casa precisament a un dels estadis històricament més complicats pels espanyolistes. Nomès dos triomfs en 22 partits acrediten les dificultats per guanyar en un estadi on la fortalesa dels locals va quedar provada la passada temporada i també l'actual. I per deixar palesa aquesta situació començaven espantant els locals, amb un gol de Víctor que fou anul·lat per fora de joc. Però a partir d'aquest ensurt començava una fase de domini espanyolista amb ocasions clares per Osvaldo, en especial una a passada de Verdú on el peu d'un defensa salvava el remat de l'italoargentí. Trepitjava força l'Espanyol el terreny de joc dels insulars, que gairebé no inquietaven la defensa espanyolista, però com els sol passar als blanc i blaus, el seu domini no acabava de traduir-se en accions decisives de cara al marcador. Una estranya xilena de Cavenaghi que marxava fora per poc, era l'avantsala a la jugada que significava el gol espanyolista, una jugada que de fet, no vèiem d'ençà 45 partits. Si amics, a la fi un penal amb el qual l'Espanyol es posava per davant mercè a una bona execució de Luis García qui havia estat objecte de la falta un pel abans d'entrar a la cantonada inferior esquerra de l'àrea mallorquina. El gol semblava encarar el partit de forma decisiva, però una altra jugada trascendent marcaria el perfil dels darrers minuts del primer temps quan Osvaldo era expulsat per vermella directa en obrir massa els braços davant Crespí. Una errada d'apreciació de l'àrbitre -tal com ho havia estat el penal- que ens temem que no podrà ser reparada pel comitè a tenor del que va deixar anar el davanter per la boca abans de decidir-se a emprendre el camí dels vestidors. Deixava l'expulsió tocats els ànims dels espanyolistes, que veien com un mal refús de Víctor Ruiz obligava a Cristian a lluir-se traient una mà increïble quan la pilota s'escolava. Però malgrat aquesta clarissima oportunitat i la obligada pèrdua de la possessió, els pericos, avui mes blancs que blaus, aconseguien nedar fins a la riba de la primera part sense que l'aigua els arribés al coll.
Es temia que la superioritat local pogués ser l'element que decidís el partit però els primers compassos deixarien clar que l'Espanyol es sentia prou còmode en el seu rol d'equip al contracop. Luis García en un bon xut als 47' i Callejón en una magnífica contra on es plantava sol davant Aouate tindrien la possibilitat de fer pujar al marcador un 0-2 absolutament just, ja que els locals no sabien aprofitar el seu home de mes per imposar el seu joc. Per contra els espanyolistes si tenien clar que si tenien prou paciència i prou velocitat podien acabar de decantar la balança en vers els seus interessos. Rellevava Alvarito a Callejón, exhaust pel seu gran esforç, i minuts mes tard Pochettino feia una declaració d'intencions canviant a Màrquez per Baena. El davanter de Badalona demostraria que porta el gol a la sang obligant a Aouate a intervenir en un tret un xic alt. Poc desprès era Verdú qui erraria l'oportunitat més clara del partit en no saber rematar un magnífic centre de Luis García, en un dels partits més inspirats que li recordem a l'asturià en els darrers temps. Enfilant la recta decissiva, estava per veure si l'Espanyol aconseguiria conservar la renda o be els mallorquinistes, gairebé inèdits davant Cristian, aconseguirien reunir prou inspiració per batre el porter argentí. No va ser així, però si que pogueren els pericos ampliar l'avantatge si Alvaro Vàzquez hagués tingut un xic més de serenitat per aprofitar una badada d'Aouate que deixava sol al badaloní que xutava de lluny perque un defensa salvés sota pals. Segons desprès, el xiulet de l'àrbitre deixava aquesta jugada en anècdota al certificar una victòria curta dels espanyolistes que aquest cop si que van fer bo el tòpic que resa que les estadístiques son per trencar-les.
No hay comentarios:
Publicar un comentario