Tres punts més al sarró aconseguits en un partit amb un grau de patiment excessiu donades les diferències entre els dos equips. L'Espanyol va sumar una nova victoria tot i tornar a exhibir una de les seves febleses, la manca de contundencia ofensiva. Els espanyolistes oferiren un bon joc però van malbaratar massa oportunitats i van acabar demanant l'hora d'un partit que podien haver dominat a plaer. Això és la lliga i cada victoria costa, però el joc de l'equip mereixía més gols i menys angunies.
Amb Callejón a la punta d'atac ocupant el lloc del sancionat Osvaldo, i Dátolo estrenant titularitat al campionat de lliga, es presentava l'Espanyol davant la seva afició gairebé un mes desprès de fer-ho per darrer cop. Aviat prendrien els blanc i blaus el control del joc, trepitjant amb convenciment l'àrea llevantina i atemorint al rival, com faria Callejón en xut creuat als sis minuts. Ho feia també Dátolo -un jugador que te la imprevisibilitat com a qualitat futbolística- primer sortint d'un regat impossible i creuant en excés davant el porter llevantí. Havia estat un avís, perquè l'argentí va afinar molt més poc desprès, rematant un precisa volea amb l'exterior que es va incrustar en la xarxa de Reina. El gol va ralentitzar un xic el joc espanyolista, i els locals cediren percentatge de possesió als llevantins, que aquests no van saber convertir en perill. Per incomparecènci a del rival, tornaren a prendre les regnes del partit els pericos, tot i que deixant més futbol en els detalls -com un preciós túnel de Callejón al seu par- que davant la portería contrària, a excepció d'una preciosa combinació de Sergio, Duscher, Verdú i Callejón que acabava amb un gol invalidat per fora de joc. Els darrers minuts del primer temps decreixia l'intensitat del joc tot i registrar dos bons xuts de Verdú des de la frontal que hagueren pogut significar el 2 a 0.
La represa començava amb coordenades similars. Tan sols un equip al terreny de joc amb intenció d'ampliar ben aviat la diferencia al marcador. Una entrada lletgíssima de Xisco Nadal a Dátolo, ampliava les opcions dels espanyolistes per decidir el destí del matx. Sergio, sense angle, estava ben a punt d'aconseguir-ho en una jugada que acabava en un xut de Márquez que marxava llepant el pal. Mentrestant Cornellà aplaudia l'incorporació de Valdo que completava així la nòmina d'ex espanyolistes amb Robusté i el gran Sergio González, eix i referencia del seu equip en tot moment. Pochettino també es decidia a moure la banqueta i donava entrada a Álvaro, rebut com un campió, per un gairebé inédit Sergio García. Aviat el nano tindria opcions de foradar la portería de Reina en una jugada que neixia d'una frivolité de Dátolo amb centre xut de David al qual no arribava el de Badalona. Però els minuts passaven i els llevantins seguien vius, o almenys a poca distancia d'entrar a un partit de clar domini blanc i blau. Aquest neguit va començar a instalar-se en l'equip que no va saber imposar decissivament la superioritat numérica ni tancar el partit a la contra. Substituia Pochettino a un dels homes del partit, Jesús Dátolo, pel jove Javi López amb la intenció de augmentar la grapa d'un equip massa estàtic i a expenses d'un rival massa descarat. Però a set minuts pel final arribava la jugada que semblava posar pany i forrellat al partit quan Álvaro deixava passar una pilota que recollia Javi López cedint per Verdú qui la deixava morta a Jose Callejón perquè el de Motril igualés la seva marca golejadora de la passada temporada. I menys mal perquè no havia transcorregut un minut d'aquesta acció quan Stuani inexplicablement sol, sorprenia als espanyolistes amb un remat de cap que batia Cristian. Els pericos encaraven els darrers minuts del partit amb un patiment que tenia menys arguments futbolístics que emocionals, i a sobre desaprofitaven un clar contracop al 43. Per tal d'assegurar els mobles, Baena substituia Callejón, poc abans que Verdú malbaratés una altra oportunitat de sentenciar, menys clara encara que la que Álvaro -sol davant Reina desprès de desfer-se de dos defenses- perdonava de manera increíble. A la contra ho tornava a intentar un Llevant que es negava entregar les armes xutant per sobre de Cristian. No seria el darrer ensurt ja que l'argentí li trauria a Valdo l'empat del cap, gairebé mentre Velasco Carballo posava fi a l'innecessari patiment espanyolista, que continuava així amb la ratxa de bons resultats que de moment ja ens ha atorgat un botí de 15 punts. Que duri.
No hay comentarios:
Publicar un comentario